dimarts, 25 de maig del 2021

Ahora mismo desde el sillón de casa guardando reposo obligatorio por, posiblemete la única herida que no me he hecho yo por trabajo o deporte, sigo sin ver lo díficil que va a estar el futuro.

Y es que la vida  parece que me va a dar otra oportunidad, aunque yo nunca he pensado que la podía necesitar.

Aún así sigo soñando



 

 

diumenge, 28 de juny del 2015

Ascensió a San Miguel de Aralar

Bonic dia de muntanya. Tenía ganes de cambiar d'sport, i sobre tot de tocar roca.
He acabat cansat, falta de costum, però satisfet. L'entorn com sempre, inmillorable.


dissabte, 20 de juny del 2015

9a, Sierras de la Comarca.

Bonic dia per pedaletjar

Previa a la Sierras

Per ficar el cos a punt per demà, avui eixideta per el Mortxe amb bona companyía.
A la vespra ajudant als Kea a montar.ho tot
Aixó del mobil es tot un encert 
Ara amb Elvis idratan.me per demà 

divendres, 19 de juny del 2015

De proves

Provan avore que és aixó d'escriure des de un móbil en el blog.
Demà anem a Etxauri. Ja contaré

diumenge, 13 de novembre del 2011

Reduir, reutilitzar i reciclar

Porcelantto abans

Vostè està interessat en desfer-se de la seva empresa?

No té més que dir-ho i li gestionarem.

El primer que té que fer és vindre a la comunitat valenciana a implantar el seu negoci. Seguidament fa les gestions necessàries per a què se’n vagi a fer la mà, i desprès la té uns anys aturada fins que vagi el nostre grup divers de persones que mal viuen en la comunitat i que no en té res millor a fer que intentar sobreviure d’allò que poden desmuntar i revendre.



Porcelantto fa 3 dies

diumenge, 16 d’octubre del 2011

Quina torta es pegarà el Casar


Acabés de llegir una noticia a la darrera pàgina del Diario de Noticias de Navarra, on es fa referència a la degustació gratuïta per part de 5000 persones en una plaça de Madrid de la ja mundialment famosa Torta del Casar.

Pel vist no és el primer any que és fa la promoció d’aquest formatge, encara que alguns des informats no ens hem assabentat fins ara, i jo em preguntés; Fa falta? Que obscur motiu fa que la denominació d’origen es gastés un cabàs de diners promocionat un producte meravellós?

A la meva manera de vorer, aquest tipus de promoció, quan més et gastes en publicitat, mes roïn té que ser el producte. És una regla de tres.

Hi ha productes que ho necessiten. Parlem dels que “el mio lava más blanco que el tuyo”, o el que diu “Es tan cremoso como el de mi abuela”, etc, etc. Son productes de naturalesa roïna, que es gasten el que no tenen per aparentar el que no son.

Extrapolant la reflexió al btt, una cosa semblant em va ocórrer quan vaig començar a eixir amb la bicicleta de muntanya, ja fa un grapat d’anys. Vaig començar a descobrir indrets increïbles, camins y senders que poca gent coneixia, llevant als veïns, senderistes i motards de la zona.

Vaig estar a punt de fer uns petits díptics per a promocionar tot el que anava descobrint. Menys mal que vaig parar a temps.

L’excés d’informació està acabant amb tresors que cal descobrir per un mateix.

Les coses bones no tenen per què morir-se. Una cosa bonica o ben feta estarà sempre. No és tracta d’amagar-la, però el plaer de descobrir-la sempre el confereix un punt especial.

Quan més donem a conèixer un bon producte, un lloc bonic, una bona iniciativa, més fàcil serà que el seu valor baixés.

Avui en dia qualssevol pot baixar-se un trac del wikiloc i fer una ruta en les antípodes. S'ha perdut la gràcia de perdre's. S’ha perdut la gracia de descobrir coses noves.

Cal mantenir la il·lusió per conèixer noves coses per un mateix.

No més hi ha que vorer aquelles platges verges de sorra infinita, o aquells senders vora riu que ningú feia servir.

Amb la “Torta” passarà el mateix. Per a què arribés a tothom hi haurà que augmentar la producció d’un producte artesà que, com tantes coses en aquesta vida, va ser fruit d’una necessitat per a preservar un altre producte de primera necessitat, la llet.

I tot per a què no és fera mala llet.


dijous, 4 d’agost del 2011

TESIS SOBRE EL ESTUDIO DEL COMPORTAMIENTO DE LOS DIFERENRES MATERIALES ORGÀNICOS E INORGÁNICOS SOMETIDOS A PROCESOS DE ESTRES

En aquest post, i no més degut a la importància dels seus continguts, i sense crear una jurisprudència vaig a escriure-ho en castellà, perquè penso que la importància global de les coses ací detallades ho demanem.

Però tornem al titòl. TESIS SOBRE EL ESTUDIO..., etc, etc.

Leido así parece muy fantástico, y sí, lo es.

Llevo un tiempo desplazado de mi casa y la verdad ya hace un tiempo que me voy dando cuenta de la suerte que he tenido.

¡Soy parte de un estudio que puede revolucionar dogmas del conocimiento humano!

Todos sabemos que cuando una bolsa se llena puede tener un punto de no retorno. Hasta hace poco lo había comprobado por mi mismo, pero nunca había llegado a ese extremo.

Mi compañero de piso está consiguiendo que a través de pautas establecidas las bolsas se cierren solas. El próximo paso es que salgan solas al basurero. Ya sé que és difícil, pero como todo en esta vida, se necesita de un proceso de adaptación y aprendizaje. Lástima que ésta semana que viene no pueda estar presente, porque estoy seguro que va a haber un gran avance en su estudio. Creo descubrir cuales serán sus próximas enseñanzas. Si no consigue que la primera bolsa salga por su propio pie sin ayuda, le colocará una compañera para que se sienta cohibida y entre ellas hablen y poco a poco se vayan convenciendo de salir.



No os creais que todo acaba aquí, ¡no! La tesis es mucho más profunda.

Si antes hablábamos de bolsas con materia orgánica, ahora hablamos de materia totalmente inerte e inorgánica. ¡El sumun del no va más!

Ahora, no es fácil.

El tío lo está haciendo bién.

Aquí si que hace falta más disciplina, ya que las actividades que tiene que cubrir esa materia inórganica son más diversas, y por lo tanto el aprendizaje será mayor.




De momento le ha marcado el camino. Ha reunido a toda esa materia inorgánica en un rincón, y día a día, ya van tres, les va marcando el terreno para conseguir que acompañen en la última fase a la otra materia de su otro estudio.

¡No me digáis que esto no será la revolución en el comportamiento de los materiales inertes hasta la fecha conocidos!

De verdad que estoy abrumado.

Apabullado de ser partícipe en unos experimentos que revolucionarán aspectos hasta ahora desconocidos en la ciencia.

Estoy deseando volver ya el 15 de este mes para comprobrar los avances en la tesis de mi compañero.

¡Aupa Adrián! ¡A por ellos!



A Dolores.

Sin sus conocimientos no me podría haber dado cuenta en el experimento que estoy inmerso.

dijous, 28 de juliol del 2011

L'eixida de la crisi

L’eixida de la crisi serà dura, tinguem-lo en conter.

Si no canvia res en 4 dies i el PP agafi el poder i la majoria absoluta, i no crec que en 4 mesos les entre el seny a la immensitat d'indocumentats que els votarà, eixirem “ràpid” de la crisi, però el preu serà altìsim, no més cal fer una ullada als diferents mitjans de comunicació, be siga de dretes, seu-do esquerres, un poc d'esquerres i molt indignats, i donar-se conter per a on van els tirs.

Poc a poc ens van donant detalls

-No tindrem mes remei que retallar en sanitat, educació (necessiten un país de “lerdos”), avantatges socials, etc, etc.

-És el legat que ens han deixat! Què podem fer?

Aquestes i molt més bajaneries serà la tònica dels primers mesos de govern.

En certa manera estic content. No perquè tornarem a tindre feina a costa de què ens escuren les butxaques, (és crearan jocs de treball a base d'invertir n'obra pública i omplir les butxaques dels amics per a què pugin continuar construint en un país que no necessités ni un punyeter habitatge més en un fum d’anys).

Mes bé perquè serà l’única manera de què nomes duren 4 anys.

El temps necessari per a què tota la gent que els voti es quedés a la porta de la clínica sense poder accedir per no poder pagar.

Si no trauen la majoria absoluta, tindran que pactar per a poder governar, i com ho faran més o menys igual que els d'ara, la gent pensarà que ja ficats els tornarem a votar per a què pugin destrossar completament el país.

Espero equivocar-me.

divendres, 8 de juliol del 2011

Som els primers.

Per fi destaquem en alguna cosa.

Abanda del trist honor que té la ciutat de Castelló de ser de les pitjors construïdes del món, ara la província en té un altre honor.

Som la que més vivendes noves, buides, sense vendre, i amb poques expectatives de vendre hi ha en total la pell de bou.

I encara que algú no se ho cregués, hi ha gent que somien en;

Quan tornaran els bons temps en que és construïa a saco?


diumenge, 27 de febrer del 2011

Per què votar?

Avui en dia, en aquest sistema democràtic votem a uns senyors amb unes ideologies que tu creus aproximades a les teves per a què gestionen de la millor manera els recursos de tota la població.

Amb paraules d’anar per casa és com si tots els ciutadans fórem una gran empresa i de tant en tant ficarem a uns quants de nosaltres a gestionar l’entitat.

L’altre dia em va sorprendre la noticia d’un concursant de cert joc televisiu que havia guanyat més de vuit-cents-mil euros de colp.

Em vaig alegrar moltíssim. Però després vaig reflexionar un poc, i em vaig donar conter que el que per a la gran majoria de socis-treballadors de la gran empresa, seria tindre la vida solucionada, però a la majoria dels que nosaltres mateixos, designem com gestors dels nostres propis recursos, vuit-cents-mil euros només representa el sou d’un any de feina.

On fiqués en la nostra gran empresa que el nostre vot sigues per a generar aquestes desigualtats?

Si tu ets propietari d’una empresa, sigues gran o xicoteta ningú et té que dir quin sou tens que cobrar, cadascú farà el crea convenient.

Ara, si t'han col·locat al capdavant els teus companys...

Qui ets tu per a ficar-te un sou per damunt d'altres?

Si els que gestionen han ficat un sou minin, amb el qual, teòricament som capaços de viure, perquè ells no estan cobrant ells el mateix sou?

Amb tot això reflexionem; Perquè hem de votar a qualssevol grups polítics, si sabem que seran tan cínics que encara que ho manifesten en les seves proclames no ho han de complir, i de segur que el sou serà el mateix o més alt que el des lladres que ens estan governant durant 35 anys?

divendres, 10 de desembre del 2010

Quan serem lliures?


En la Xina, país medieval al segle vint-i-un, si penses i ho dius, t'empresonen.

diumenge, 17 d’octubre del 2010

Hollywood a casa

Què enganyats ens tenien!

Sempre pensant i esperant tindre algun dia un aeroport a casa, i no!

Ens han estat marejant la perdiu. Tot han segut maniobres de distracció. Tot ha segut un muntatge, immens per cert.

El que tenim al costat de casa no és un aeroport, és un gran plató cinematogràfic.

És un escenari buit però amb totes les comoditats esperant a ser utilitzades per un exèrcit de tècnics, càmeres, actrius, extres i directors.

Què amagat ho tenien!

I el resto què? Quin serà el vertader destí dels altres mega projectes al nostre territori?

Què faran a Mundo Ilusión?

I a la Ciutat de les Llengües?

No vull ni pensar-ho, de segur que serà una gran sorpresa. De segur que totes les crítiques als grans projectes de la nostra benvolguda Diputació no tindran on sostenir-se.

Ja veureu que quan alcen el teló i ens mostren la veritable destinació d’aquestes meravelloses obres ens quedarem bocabadats.

I si no, al temps.

Prompte a la cartellera hi haurà una nova pel·lícula, un film del valencià David Marquès, on treballen Fernando Tejero, Ricardo Darín fill, Diego Peretti i Carmen Ruiz entre altres, i que diuen que està rodada a Valencia, Madrid i Barcelona.

Només tingueu en conter que quan aparegui l’aeroport, no és Barajas encara que sigues el que dirà a les cartelleres informatives, és el complex cinematogràfic de Vilanova d’Alcolea, i podreu reconèixer a molts dels figurants, ja que sons veïns i coneguts vostres.

Podeu vore la notícia entre altres a:

http://www.levante-emv.com/cultura/2010/10/15/darin-rueda-valencia-primera-pelicula-hijo/747765.html

diumenge, 26 de setembre del 2010

Tenim dret a la rebel.lió?

De vegades hi ha formes, actituds, maneres de fer les coses que son molt difícils de comprendre.

Sempre he pensat que els governants, sigan del signe que sigan, vetllaran pel nostre benestar, i que la seua tasca estarà encaminada a fer-nos patir el mínim possible.

Sempre he pensat que els diners que els donem son per aprofitar-los al màxim, per a què fins l’últim euro estigues ben invertit.

Ja sé que soc un il·lús, però també crec que hi ha que ser utòpic per canviar, encara que només siga una mica, aquests temps.

Tot aquesta reflexió bé, per què una altra vegada premem més els objectius partidistes que el benestar del poble.

Farà ja tres setmanes que hem baixat del poble a Castelló i el nou tram d’autovia ja estava acabat i per obrir.

Ahir vàrem tornar al poble en fi de setmana i encara no es podia passar per l’autovia.

A la vista i a la pràctica està tota acabada, però, i en conversacions en veïns del poble, cada dia fiquen un desviament en algun punt, per tal de què no puguem passar per ella lliurement.

No sabem el que esperen.

El que si sabem, és que ens estan fent la punyeta d’allò mes bé.

I l’únic que ens fa pensar és que tot aquest retard és degut a què no tenen a cap amic amb una empresa de “esdeveniments especials” per a què els preparen una inauguració en tota regla i pugen passar-los una factura ben grossa en la que poder desviar un bon grapat de diners.

El més dur d’aquesta nova ofensa, és que l’últim tram d’aquesta autovia, que és el que es pertoca ara, ja fou inaugurada el vint-i-nou de juliol d’aquest any.

Per tot això deuríem de revelar-nos i no deixar que es tornen a prendre el pel una altra vegada.

Deuríem d’ocupar tota l’autovia amb els nostres mitjans de transport i no anar-nos fins que no l’obriren, o bé nosaltres mateixos llevar totes les tanques i passar d’una vegada.

És temps de reivindicacions.

És temps de rebel.lió.

Ja ens hem deixat prendre el pel massa vegades.

En algun moment aquest sistema es tornarà contra nosaltres si no ho ha fet ja.

dimarts, 21 de setembre del 2010

Fes-te un programa de punts. Et divertiràs moltíssim!!

Impressionant el programa de punts que ofereix Ono per a canviar per premis.
O tens el contracte d’internet més car, o casi segur que si et descuides, que és el mes habitual, et tocarà pagar, fins i tot et tocarà pagar igual, perquè per a donar-te de baixa de la promoció que ells et donen per a tres mesos, tens que cridar a un 902, pel que et cobraran 1’75€ per minut, i estic segur que en l’estona que et tenen penjat parlant amb una màquina passen quatre minuts o més. Que al final tens que pagar i tot per la promoció, vam!

A baix l’única promoció a la que poden optar la majoria de clients d’Ono.

Si tienes Teléfono ONO, consigue un bono de 30 minutos para llamar gratis durante 3 meses a números móviles nacionales.
Si no quieres continuar con el bono una vez finalice la promoción, recuerda que tienes que llamar a Atención al Cliente 902929000.

Aquesta oferta en teoria ja va inclosa en la factura, i teòricament també és de bades. Son sisens punts, però primer tens que contractar el Centinela, que val uns cinc euros mes IVA.

Si tienes Centinela Total, te regalamos 3 meses de cuota del servicio.

La de baix és l’única oferta que val la pena, però només optem quatre gats. Tens que tindre més de mil sisens punts.

Descuento de 10 Euros durante 3 meses para clientes con internet 12Mb o 50Mb


Movimientos Actuales Se han encontrado 8 registros Página de 1

Fecha Descripción Puntos Saldo Caducidad

21/04/2010
Puntos por factura día 08/04/10
39,74
1081,72
01/05/2012
13/05/2010
Puntos por factura día 08/05/10
41,80
1123,52
01/06/2012
13/06/2010
Puntos por factura día 08/06/10
43,72
1167,24
01/07/2012
02/07/2010
Caducidad de puntos de 02/07/2010
-150
1017,24
01/08/2012
21/07/2010
Puntos por factura día 08/07/10
42,13
1059,37
01/08/2012
13/08/2010
Puntos por factura día 08/08/10
39,90
1099,27
01/09/2012
25/08/2010
Caducidad de puntos de 25/08/2010
-30,80
1068,47
01/09/2012
21/09/2010
Puntos por factura día 08/09/10
39,90
1108,37
01/10/2012
Página anterior | Página siguiente Historico de 2 Años

Se han encontrado 20 registros

Página de 1

Fecha Descripción Puntos Saldo Caducidad

21/08/2008
Puntos por factura día 08/08/08
48,50
229,30
01/09/2010
13/09/2008
Puntos por factura día 08/09/08
62,69
291,99
01/10/2010
21/10/2008
Puntos por factura día 08/10/08
72,14
364,13
01/11/2010
13/11/2008
Puntos por factura día 08/11/08
65,50
429,63
01/12/2010
13/12/2008
Puntos por factura día 08/12/08
22,38
452,01
01/01/2011
13/01/2009
Puntos por factura día 08/01/09
38,23
490,24
01/02/2011
13/02/2009
Puntos por factura día 08/02/09
38,11
528,35
01/03/2011
21/03/2009
Puntos por factura día 08/03/09
38,52
566,87
01/04/2011
21/04/2009
Puntos por factura día 08/04/09
38,89
605,76
01/05/2011
13/05/2009
Puntos por factura día 08/05/09
38,21
643,97
01/06/2011
21/06/2009
Puntos por factura día 08/06/09
38
681,97
01/07/2011
21/07/2009
Puntos por factura día 08/07/09
38
719,97
01/08/2011
13/08/2009
Puntos por factura día 08/08/09
38
757,97
01/09/2011
13/09/2009
Puntos por factura día 08/09/09
38,26
796,23
01/10/2011
21/10/2009
Puntos por factura día 08/10/09
38,20
834,43
01/11/2011
13/11/2009
Puntos por factura día 08/11/09
48,14
882,57
01/12/2011
13/12/2009
Puntos por factura día 08/12/09
43,82
926,39
01/01/2012
21/01/2010
Puntos por factura día 08/01/10
39,02
965,41
01/02/2012
01/03/2010
Puntos por factura día 08/02/10
38,34
1003,75
01/04/2012
13/03/2010
Puntos por factura día 08/03/10
38,23
1041,98
01/04/2012



El que no entenc és, que des de què ens vàrem donar d’alta en el programa de punts, i ja fa tres anys d’allò, només hem replegat 1337,67 punts, dels quals, i a resultes que de tant en tant et lleven uns pocs no siga cosa que acumules massa, doncs només tenim 1068 punts, per el què a l’única promoció que val la pena no arribem.
Tinc unes ganes de tindre el guifi!!

dimecres, 15 de setembre del 2010

Un estiu profitós

Aquest estiu que pareix ja tant llunyà ha aconseguit, gracies a la precipitació de molts, que per fi apareix el nostre poble a tots els mapes del mon.

No es pot contar la quantitat de gent arreu del mon que estarà parlant del nostre poble a hores d’ara.

El 29 de juliol el conseller d'infraestructures i transports de la Comunitat Valenciana Mario Flores, inaugurava la nova carretera d’accés a l’aeroport des de Torreblanca, e immediatament, jo crec que abans fins i tot, això no ho he contrastat, va aparèixer també la carretera als Google Maps, i per defecte a tots els GPS del mon.

Des d'aquesta humil columna demanem perdó a tots els que s'han perdut intentant eixir del nostre poble, o buscant la nova carretera per baixar a la costa, però hi ha que dir ens han servit de distracció en les interminables nits de tertúlia a la fresca de les terrasses de la plaça.

Llàstima és que la distracció no durarà per sempre, ja que ara si que pareix que algun obra aconseguiran acabar per a l’any que ve.

Això sí, no seria estrany que prompte es tornarà a inaugurar la mateixa carretera per segona vegada, total, De què viurien els Orange Markets d’aquest mon?

L’any que ve intentarem convèncer als pobres turistes perduts que encara no poden volar als seus països des del nostre poble, però que no s'amoïnen, que tornen a intentar-ho l’any que ve.

Nosaltres estarem esperant.

dijous, 22 de juliol del 2010

EL MIRACLE, NOMES ERA UN TRUC DE MÀGIA?

Mentre gaudeixo de les boniques imatges que ofereix des de l’helicòpter la retransmissió del Tour de Francia, en ve al cap pensar com seria la mateixa retransmissió per damunt de les nostres terres.

I és que, encara que és impossible que a tots els llocs passes el mateix, les imatges son molt i molt boniques.
Pobles antics i molt cuidats, grans i menuts, en castell o sense, amb bones comunicacions, o al menys això pareix.

Però hi ha una cosa que trobo a faltar en tots. És difícil trobar la urbanització de “bungalows” i, o adossats a les afores dels pobles.

Què és el que ha passat a França als últims anys? Què és el que han fet els seus polítics? Han llançat la tovallola abans de començar? Com és que han deixat passar una oportunitat tan bona? Com és que no s’han donat conter que on està la riquesa per al poble és en la construcció de nous habitatges? En fer “p.a.i.s.” a les afores de tots els pobles? Encara no m'ho puc creure. Com és possible que siguin tan rucs aquests veïns del nord?

Ah! No!

Això deu ser que hauran pensat que ja estan be com estan ara. Que opten per la sostenibilitat en conter de fer-se rics ràpidament. Que pensen que és possible que això de construir a dreta i esquerra és pa per avui i fam per a demà.

També és possible que pensen que si conserven el que tenen i intenten viure del que es pot traure de la terra i la conserven, se'n sortiran també.

Potser també és que molts d’ells han vingut a estiuejar els últims anys en les nostres terres, i és clar, hauran pogut confirmar i fins i tot horroritzar-se per ells mateixos del que s'estava fent als nostres pobles.

Hauran vist com poc a poc tot allò pel que venien a les nostres terres ha anat desapareixent a poc a poc, i com és de difícil trobar un poble que no tingués la seva antiga fisonomia destrossada per noves construccions, be siguin p.a.i.s, adossats, o carrers nous i vuits, esperant que algú és decideixi a construir la seva segona residencia en el seu poble.

És trist, però la bonança dels últims anys, la plena col•locació, la recuperació espectacular, l'equiparació amb els nostres veïns, tot, tot, tot ha segut un miratge mes que un miracle. Ha segut un gran truc de màgia que ens ha costat una dècada en donar-nos conter del seu secret.

Però sobre tot, el mes trist és que a hores d’ara estem esperant d’un altre prestidigitador que ens ensenyés un nou truc de màgia per tal d'hipnotitzar-nos una altra dècada mes.

dimarts, 20 de juliol del 2010

Tenim un gra al cul



Si al 2007 parlaven d’un aeroport anecdòtic, a hores d’ara, i ja fa unes hores d’allò, l’anècdota sens ha convertit en una malaltia crònica. Passen els anys i no hi ha cura per al malat, i és que el pobre va nàixer amb molts problemes en el part, i a mes a mes l’herència genètica per part dels seus pares ha segut i és nefasta.
Ja hi som a l'estiu del 2010, i com ja vaig escriure fa molts anys, tants que ni em recordés, gaudirem un altre estiu sense els molests sorolls dels vols al damunt del nostre poble. Gaudirem d’un gran espai inutilitzat en el que, ara sí, ja es comencen a vorer taques verdes dins dels espais marrons. Un gran espai lliure de bastons tronadors on els conills i les perdius viuen sense agonies.
Aquest altre estiu sense sorolls és hem fet mes majors.
Hem començat la meva xiqueta, els seus amics i jo a eixir en bicicleta per la muntanya. He començat a ensenyar-los els meravellosos indrets que amaga encara el nostre terme.
Però no hi ha eixida que fem que no es quedés emboirada per culpa del gra al cul en el que s’ha convertit l’aeroport, i és que no puc oblidar tots els llocs únics que uns polítics sense escrúpols ens varen furtar per tal de veure satisfeta la seva ànsia de perdurar en el temps a costa de deixar el territori desfet i ple d’obres faraòniques de dubtosa necessitat i que el que si han aconseguit és soterrar les il•lusions d’un futur diferent i més sostenible.
Serà un estiu diferent, i no perquè arriben els primers turistes amb avió. Serà un estiu diferent perquè el farem nosaltres diferent. Això sí, estarem envoltats per les, des fa uns quants anys, ultimes obres abans de la inauguració. Obres que no aturen l'estupenda quotidianitat del dia a dia al nostre poble. Obres que, possiblement, encara tardaran un altre estiu en finalitzar-se.
L’estiu que ve en tornarem a parlar.

dimecres, 2 de juny del 2010

Jo també vull ser jurat popular

Per una vegada en la vida m’agradaria, que dic, desitjaria ser elegit per a servir a la comunitat, però, en la vista on s’ha de jutjar al nostre President Carlos Fabra.
Vull estar a la vista oral, el vull veure des del banc del jurat, si pot ser a primera fila.
El vull mirar als ulls, be això és difícil, ens miraríem d'ullera a ullera.
Vull vore la seva reacció al sentir com li diuen: Vostè és culpable.
Vull vore la sala. Vull vore a tots els seus acòlits als seients en el cap ajupit.
Vull sentir les al.legacions dels seus advocats per defensar-ho, i riure.
Tinc enveja del qui tingués la sort d’estar al juí.
Si es pogués subhastar, estic segur que hi hauria bescollades.
El vull vore desencaixat a l’eixida del seu juit quan encara estigués pensant, perquè?
Hi ha que somiés amb un premi de loteria, jo en poder ser el seu jutge.

dijous, 13 de maig del 2010

No ens queixem, nassos! És el que tenim.

Fa pocs dies el nostre substitut davant de la presidència de la Diputació Provincial, en un exercici de responsabilitat absoluta, va demanar amb una sola veu, i com sempre, defensant els interessos de tots els Castellonencs, va demanar dic, l’acabament precís dels accessos a l'aeroport, i tot perquè es pot donar la casualitat d’estar acabades i inaugurades les obres de l'aeroport aquest mateix any en curs dos mil deu, i no saber per on arribar.

Quins polítics mes plantats que tenim. Oi que sí?

El que no va reflectir la noticia és la cridà telefònica que va fer el senyor Martínez uns dies abans al
secretari autonòmic d’Infraestructures, Victoriano Sánchez-Barcaiztegui.

-Victoriano!!, Com estem? Et cridava per saber si ens podem trobar un dia d’aquests per fer-nos una foto, que tenim que donar exemple de responsabilitat així a Castelló, que si no, no ens votarà ni deu a les pròximes eleccions.

Si, ja sé que no hi ha un duro, ni pels accessos, ni per acabar l’aeroport, a banda de què és complicat traure res, però això no té importància, el que hi ha que fer és que la gent pensés que estem fent alguna cosa.

- Que sí?, Que val?, Si d’això ja parlem un altre dia. Si no, ja ens veurem a la formula 1, que en això si que podem traure profit.

La noticia al Mediterrani:
http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/noticia.asp?pkid=559655