diumenge, 22 de juny de 2008

A tota canya van les obres.


L’aeroport anecdòtic marxa a un ritme infernal.

Com es pot vore a la foto si en sis mesos han segut capaços de fer tot això, segur que l’inauguren el 31 de Gener del 2009 a bombo i platet. I si no, al temps, com se fiqui Fabra seriós se'l fan en un plis plas.

Mentrestant, al poble, guerres internes de les diverses famílies poderoses ens estan condemnant quatre anys mes sense poder gaudir de totes les infraestructures que ja gaudeixen els pobles del voltant.

Mos estem menjant la merda, i no li sabem traure partit.

Quan es vulguin donar conter, el tren ja haurà passat i no quedarà ningú a l’andana.

divendres, 6 de juny de 2008

Salvem el cabàs.























No hi ha res més ecològic que un cabàs.

Ens recordeu quan anàvem en les nostres mares al mercat central o al del dilluns, ens pesaven la fruita o la verdura en aquells plats de bronze i directament abocaven la compra al cabàs?

Ens feien falta les bosses a les nostres iaies i mares?

Ara no. Ara anem al súper, i al mercat del dilluns també, i tornem carregats en un mínim de tres o quatre bosses, i en casa tenim cabassades de bosses que acumulem com un tresor.

Ara hem canviat el cabàs per un carro amb rodes, ja només ens falta agafar el carro i omplir-ho de bosses de casa i anar a comprar on faige falta, i dir-li a la tendera, no gracies, no vull bosses.

No és tan complicat, i en d’amunt és mes pràctic, i mes descansat.

Quan vaig al mercat del dilluns em miren com si fos un bitxo rar quan els oferís les meves bosses per a què l'omplís-ne de verdura.

I es que, no estan acostumats.

Ja hi ha llocs on s’obliga als súpers a cobrar per les bosses. No cal que arribés la norma ací. En una miqueta de compromís es pot fer igual, fins deuríem de no comprar tot producte que vinga envasat en el plateret clàssic de poliestireno i plàstic d’envasar, perquè es pot comprar en la mateixa botiga fent una mica de cua i demanant no més el que vols.

Jo en tinc dos de cabassos, i un ja està un poc destrossat del us. M'estic plantejant comprar-me un altre per a ficar totes les bosses que vaig acumulant...

Això sí, hi hagués utilitats molt bones per a les bosses de plàstic:

L’agarres en la mà per dins, li donés la volta, li fas un nus, i tires la merda en la primera paperera que trobes.


El nostre cabàs és un clàssic, i encara que no és de cànem, espart, o vímet, que son els habituals, el nostre cabàs és de plàstic, i és molt ecològic al mateix temps. Està fet de les cintes de les caixes de ceràmica, que s’anaven guardant i quan hi havien prou es fabricava un cabàs.

Les tres R, reduir, reutilitzar, i reciclar.

Allò que feien els nostres avis, sense que ningú les tingueren que explicar.