Així teniu un altre espècimen del club dels insolidaris, (individus aquells que fan el que volen sense pensar en les seves conseqüències ni en ningú, que els importa un xiulet i dues flautes la resta del mon, que en conter de cervell tenen un tros de suro, i per això no poden pensar molt no sigui cosa que agafés molta temperatura i se li cremés, encara que és prou difícil, ja que al no tindre quasi res no s’ha vist a ningú cremant-se de moment)
Si alguna vegada teniu la mala sort de trobar a algú pel carrer que trau fum del cap, ajudeu-lo per favor, feu-li comprendre que està pensant, que és una sensació estranya, però que no passi res, que no és un bitxo rar, que li ocorris a molta gent, i que poc a poc s’anirà acostumant.
