diumenge, 16 d’octubre del 2011

Quina torta es pegarà el Casar


Acabés de llegir una noticia a la darrera pàgina del Diario de Noticias de Navarra, on es fa referència a la degustació gratuïta per part de 5000 persones en una plaça de Madrid de la ja mundialment famosa Torta del Casar.

Pel vist no és el primer any que és fa la promoció d’aquest formatge, encara que alguns des informats no ens hem assabentat fins ara, i jo em preguntés; Fa falta? Que obscur motiu fa que la denominació d’origen es gastés un cabàs de diners promocionat un producte meravellós?

A la meva manera de vorer, aquest tipus de promoció, quan més et gastes en publicitat, mes roïn té que ser el producte. És una regla de tres.

Hi ha productes que ho necessiten. Parlem dels que “el mio lava más blanco que el tuyo”, o el que diu “Es tan cremoso como el de mi abuela”, etc, etc. Son productes de naturalesa roïna, que es gasten el que no tenen per aparentar el que no son.

Extrapolant la reflexió al btt, una cosa semblant em va ocórrer quan vaig començar a eixir amb la bicicleta de muntanya, ja fa un grapat d’anys. Vaig començar a descobrir indrets increïbles, camins y senders que poca gent coneixia, llevant als veïns, senderistes i motards de la zona.

Vaig estar a punt de fer uns petits díptics per a promocionar tot el que anava descobrint. Menys mal que vaig parar a temps.

L’excés d’informació està acabant amb tresors que cal descobrir per un mateix.

Les coses bones no tenen per què morir-se. Una cosa bonica o ben feta estarà sempre. No és tracta d’amagar-la, però el plaer de descobrir-la sempre el confereix un punt especial.

Quan més donem a conèixer un bon producte, un lloc bonic, una bona iniciativa, més fàcil serà que el seu valor baixés.

Avui en dia qualssevol pot baixar-se un trac del wikiloc i fer una ruta en les antípodes. S'ha perdut la gràcia de perdre's. S’ha perdut la gracia de descobrir coses noves.

Cal mantenir la il·lusió per conèixer noves coses per un mateix.

No més hi ha que vorer aquelles platges verges de sorra infinita, o aquells senders vora riu que ningú feia servir.

Amb la “Torta” passarà el mateix. Per a què arribés a tothom hi haurà que augmentar la producció d’un producte artesà que, com tantes coses en aquesta vida, va ser fruit d’una necessitat per a preservar un altre producte de primera necessitat, la llet.

I tot per a què no és fera mala llet.