El cap de setmana del 24-25 vam anar al país dels Pirineus a pujar per algunes de les ferrades mes boniques de la zona.
El dissabte tot va anar molt be, i es que estar en la muntanya només en la companyia dels amics sempre es molt gratificant.
El diumenge les coses van canviar molt. Per culpa d’una equivocació tardarem massa en trobar el començament de la ferrada Regina a Oliana, i quan vam arribar davant de nosaltres anaven 10 persones. I no haguera passat res si algunes d'elles tingueren clar el moment que u té que donar la volta i mamprendre el camí de tornada quan s'està a temps. Perquè en la muntanya si vas a soles és el teu problema, però si hi ha mes gent, davant i darrere, ells també tenen que fer-se responsables dels teus errors.
Menys mal que al fi no va passar res i tots van tornar al final, però una xica en concret va patir a munto per a superar un pas un poc més extraplomat, i un xic va tornar a casa sense casc, perquè el va perdre en la mateixa paret, una visió certament surrealista vorer com cau un casc a pocs metres d’on estàs esperant que se aclarís-se un poc el camí.
I es que a alguns també se'ls enfot el que pugin patir els altres.
