Guardians del bosc?

Quan enguany milers de persones trepitgen el sender de la lluna plena en el seu anhel per arribar a San Joan de Penyagolosa en una edició mes de la Marató i Mitja es trobaran en la darrera gran actuació dels nostres governats en matèria de medi ambient i preservació i conservació de la natura.
Només parlo pel que he llegit, però ja tinc els pels de punta de pensar-ho.
Vós animés a què clic-queu a l'enllaç per a llegir correctament la desfeta.
Dones ganes de plorar al vorer a qui tenim com a Guardià dels nostres paradisos.

http://www.pv.ccoo.es/rss/verrss.asp?id=4705

MODELADORS DEL COS

Heu vist alguna vegada treballar a un terrissaire?
Heu vist amb quina gràcia convertís-se'n un grapat informe de fang, en una estructura d’allò més bonica?
És increïble com poc a poc, amb molta cura i paciència van donant estructura i forma a l’argila.
Salvant totes les distancies, que sons moltes, això, és el que estic veient ara, durant aquests mesos de rehabilitació a l'hospital.
Ara, jo soc el grapat informe.
Estic en les mans del meu terrissaire particular.
A poc a poc estic veient als meus peus canviar.
Agafar la forma.
Retrobar-se amb la resta del cos.
Les seves mans m’estrenyen.
De vegades em fan mal, em toca aguantar-me, sofrir un poc, no molt la veritat.
El mestre sap fins on puc arribar.
Mentrestant és festa.
Sempre hi ha festa al taller de cossos.
Les peces trencades som feliços.
Entre rialles i acudits, les mans no paren de treballar.
Però, mentre el torn va donant voltes, els meus peus canvien, agafen força i la seva antiga estructura.
A poc a poc se’n van recordant de tot.
Prompte tornaran a caminar.
Prompte tornaran a pujar i a baixar escales
I prompte, muntanyes.
I tornaran a riure.
Prompte.

Exposició de Víctor Vilar a Vilanova

Molt bona resposta per part del públic, i sorpresa per la qualitat de les obres exposades.








Esperem que no tardés molt en fer la pròxima.