Heu vist alguna vegada treballar a un terrissaire?
Heu vist amb quina gràcia convertís-se'n un grapat informe de fang, en una estructura d’allò més bonica?
És increïble com poc a poc, amb molta cura i paciència van donant estructura i forma a l’argila.
Salvant totes les distancies, que sons moltes, això, és el que estic veient ara, durant aquests mesos de rehabilitació a l'hospital.
Ara, jo soc el grapat informe.
Estic en les mans del meu terrissaire particular.
A poc a poc estic veient als meus peus canviar.
Agafar la forma.
Retrobar-se amb la resta del cos.
Les seves mans m’estrenyen.
De vegades em fan mal, em toca aguantar-me, sofrir un poc, no molt la veritat.
El mestre sap fins on puc arribar.
Mentrestant és festa.
Sempre hi ha festa al taller de cossos.
Les peces trencades som feliços.
Entre rialles i acudits, les mans no paren de treballar.
Però, mentre el torn va donant voltes, els meus peus canvien, agafen força i la seva antiga estructura.
A poc a poc se’n van recordant de tot.
Prompte tornaran a caminar.
Prompte tornaran a pujar i a baixar escales
I prompte, muntanyes.
I tornaran a riure.
Prompte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada