dimecres, 15 d’abril de 2009

Un mes del que pareix ser la intransigència humana.

En un paratge pràcticament abandonat, des de què el conec i tinc memòria no es llaurés, m'he trobat això: “Prohibida la escalada”
En un perfecte castellà totalment protegit, el document és clar:
El castellà, no cal dir-ho, se sobreentén que és totalment protegit.
Ja fa casi dos anys que la meva filla i jo, ens dediquem a arrapar-nos en aquesta amagada paret a prop del nostre poble.
Estic segur que fa mes de quaranta que els caçadors trepitgen els abandonats bancals dels voltants i ningú els haurà dit res.
Però, en aquest poble tot el que és nou, és dolent.
Tota iniciativa nova no pot ser bona.
Tot el que no és bo per a mi, no pot ser bo per a tu

Mentre no em trobés un cartell que digué:
“Prohibido el paso a qualquier animal ergido de dos patas y un mínimo de entendimiento”
Continuaré trepitjant els abandonats bancals fins arribar a la base de la paret.





La Roca d'Ensanou