dilluns, 30 de març de 2009

Una il.lusió darrera d’altra.

No vós podeu fer una idea de la ràbia que em donés escriure sobre aquests temes, perquè, la sola acceptació del que estic escrivint vol dir que estic assumint que algun dia allò del que estic en contra vorà la llum.
Però, mentrestant aprofitarem el temps i gaudirem d’un altre estiu sense sorolls molests a prop de les nostres casses, o potser dos.
A baix teniu la prova del que us dic. A la torre de control en tres mesos li han ficat el caputxó, a aquest ritme és poden estar dos o tres anys per acabar l’aeroport.
A mi una altra cosa que em fa molta gracia és, la hipocresia dels polítics, de tots en general, passen directament d’estar en contra a demanar tots indignats que com és possible que tornes a retardar-se la posta en marxa, que és l’ultima ximplesa que van soltar en saber que AEROCAS retardava altra volta la posta en marxa de l’aeroport.
Però, si és clar que no tenen diners! Com voleu que s’acabés?
El que està clar és, que ja fa 12 anys que en aquesta província els nostres il.lusionistes dirigents s’han dedicat a vendre projectes il•lusiona'ns que per l’únic que serveixen és per a poder col•locar als seus amics i familiars a base de directors, consellers delegats, secretaris i homes i dones de neteja en totes aquelles, totalment necessaris, empreses controladores d’aquestes il.lusions.
Tenen a la gent gaudint d’un mon d’il•lusions i no hi ha manera de fer-los aterrar, i és que a l’aeroport li falta encara molt per a què algun símil d’avioneta pugés aterrar.
Algun que altre colom de moment.