dimarts, 26 de gener de 2010

Noves espècies de ser humà.

El ser humà es pot dividir en varies especies, blanc, negres, grocs..., vós preguntareu? No!
Tenim la sort d'haver aconseguit salvar aquests estereotips. Ara ja no es porta el color de la pell.
Ara l'ordre mundial ha canviat. Els humans hem evolucionat i tenim noves formes d'identificació.
Tenim als humans espavilats que son tots aquells que intenten aprofitar-se de la resta dels seus congèneres, els humans únics, que son aquells que es pensen que no hi ha ningú més que ells en tota la galàxia, i els humans idiotes, que som aquells que intentem durant tota la nostra estúpida vida estar bé amb els altres, intentant donar exemple amb els nostres actes i així ens va la vida.

Així baix teniu un bon exemple del segon tipus d'humà, aquell que pensa que és l’únic espècimen especial i que els seus actes estan per damunt de la resta de l'espècie, i per tant es creu en la potestat de repetir fins l’infinit qualssevol acte per mal fet que estigués fet.




Jo no vaig tots els dies pel mateix lloc, però si que fa vint dies que li vaig fer la mateixa foto al mateix cotxe en el mateix lloc.

dimarts, 12 de gener de 2010

Un altre del club.

Així teniu un altre espècimen del club dels insolidaris, (individus aquells que fan el que volen sense pensar en les seves conseqüències ni en ningú, que els importa un xiulet i dues flautes la resta del mon, que en conter de cervell tenen un tros de suro, i per això no poden pensar molt no sigui cosa que agafés molta temperatura i se li cremés, encara que és prou difícil, ja que al no tindre quasi res no s’ha vist a ningú cremant-se de moment)

Si alguna vegada teniu la mala sort de trobar a algú pel carrer que trau fum del cap, ajudeu-lo per favor, feu-li comprendre que està pensant, que és una sensació estranya, però que no passi res, que no és un bitxo rar, que li ocorris a molta gent, i que poc a poc s’anirà acostumant.

dimecres, 6 de gener de 2010

Castelló està d’enhorabona

Gracies a la maleïda crisi, Castelló gaudirà d’uns anys tranquils en quant al urbanisme es referís.
Així teniu una petita mostra del que es va deixar fer per les nostres gracioses autoritats.

Encara que la culpable principal sega l'empresa constructora de torn, en aquest cas Foconsa, que també va ser l’encarregada d’urbanitzat la zona, darrere deuria d’haver un encarregat municipal d’urbanisme controlant les maleses i obrant en conseqüència.
Crec que ja va a fer deu anys, i;
Tu has vist la solució? Jo tampoc.
Tot seguis igual, acaben d’arreglar el proper camí Serradal però els veïns del carrer continuen patint per a eixir de sa casa, mentre els mateixos veïns d’urbanització, a la cara nord de l’illa han tingut la sort de gaudir d’una vorera tres vegades mes ampla. Tot per un error descomunal del manobre que va marcar per primera vegada a on es començava l’obra.
El mes graciós és que en un principi només hi havia un immens solar on començar a construir, però van ser capaços d’errar-la.
Benaurat Castelló que estarà uns anys encara sense que ningun malaurat li pugés ficar la mà al damunt, encara que ja fa temps que els diferents encarregats d’urbanitzar la ciutat han degut d’estar ocupats en alguna altra qüestió, perquè si no, no comprenem la seva tasca.
Al servei de la ciutadania i de la seva ciutat no eren.

dilluns, 4 de gener de 2010

Comença a ser habitual.

Avui en la meva volta habitual en la cadira de rodes m'he trobat amb el que per desgràcia comença a ser massa normal.
Ací el tenim, orgullós, impertèrrit, majestuós al damunt del seu tros de vorera.
D’ací no em baixes ni deu!, pareix estar dient.



No és la primera vegada que critico aquest comportament detestable i denunciable, i això abans d’anar amb una cadira de rodes, però ara és quan de veres em dono conter de lo fotut que ho tenen molts grups en aquesta societat que, d'alguna manera, entre tots estem creant.