dilluns, 27 d’abril de 2009

Els nostres diners

Soc dels que no creu en els polítics, no en la política, encara que estic arribant a un punt que ja casi tot semenfot, fins la política també, però tinc clar que el sistema democràtic actual és necessari per a tots, i és que algú tindrà que gestionar adequadament els nostres impostos.
I aquí és on vull anar, la manera de gestionar els nostres diners, perquè jo no dic que no cobren la gent que hem elegit, però si que em rebenta a muntó la manera que tenen de gastar-se els nostres diners.

Anem a veure.

Ens fa falta que per a fer unes obres de millora en qualsevol poble és tingues que ficar un cartell explicatiu que va a càrrec dels diners que s’han concedit per a fer les obres?.
Ens fa falta que per cada kilòmetre de nova carretera que es faça hi ha que muntar un sarao amb picoteo inclòs?
Ens fa falta que els nostres polítics acudi-se'n gratuïtament a esdeveniments com ara una correguda de bous?

I podria seguir infinitament en molts i diferents exemples que tots coneixem.

En tots eixos diners nostres que tant alegrement es gasten els nostres polítics es podria fer noves escoles, mes i més ràpid noves infraestructures, contractar mes metges i professors, mes hospitals, acabar amb les llistes d’espera, l’atur... continuo?

És o no és per a estar fart dels polítics i ja casi de la política?

Senyors polítics a veure si comencen a tindre clar que estan ficats per a gestionar correctament els nostres diners, no per a fer propaganda barata del que fan els seus partits polítics, i menys d'estar contínuament de gresca al nostre càrrec.

dimecres, 15 d’abril de 2009

Un mes del que pareix ser la intransigència humana.

En un paratge pràcticament abandonat, des de què el conec i tinc memòria no es llaurés, m'he trobat això: “Prohibida la escalada”
En un perfecte castellà totalment protegit, el document és clar:
El castellà, no cal dir-ho, se sobreentén que és totalment protegit.
Ja fa casi dos anys que la meva filla i jo, ens dediquem a arrapar-nos en aquesta amagada paret a prop del nostre poble.
Estic segur que fa mes de quaranta que els caçadors trepitgen els abandonats bancals dels voltants i ningú els haurà dit res.
Però, en aquest poble tot el que és nou, és dolent.
Tota iniciativa nova no pot ser bona.
Tot el que no és bo per a mi, no pot ser bo per a tu

Mentre no em trobés un cartell que digué:
“Prohibido el paso a qualquier animal ergido de dos patas y un mínimo de entendimiento”
Continuaré trepitjant els abandonats bancals fins arribar a la base de la paret.





La Roca d'Ensanou

dijous, 2 d’abril de 2009

Saps aquell acudit de les bicicletes?

I és que pareix un acudit, però és la realitat pura i dura de la nostra ciutat. El nostre genial ajuntament de segur que encara estarà fica'ns-en medalles per la seva nova xarxa de carrils bici, i no és per a menys, en quatre dies i un pot de pintura s'han inventat uns carrils, que son de tot menys per anar en bici, fins i tot sons genials per atropellar a gent i també als cotxes!!




Què fem? xoquem?