dijous, 28 de juliol del 2011

L'eixida de la crisi

L’eixida de la crisi serà dura, tinguem-lo en conter.

Si no canvia res en 4 dies i el PP agafi el poder i la majoria absoluta, i no crec que en 4 mesos les entre el seny a la immensitat d'indocumentats que els votarà, eixirem “ràpid” de la crisi, però el preu serà altìsim, no més cal fer una ullada als diferents mitjans de comunicació, be siga de dretes, seu-do esquerres, un poc d'esquerres i molt indignats, i donar-se conter per a on van els tirs.

Poc a poc ens van donant detalls

-No tindrem mes remei que retallar en sanitat, educació (necessiten un país de “lerdos”), avantatges socials, etc, etc.

-És el legat que ens han deixat! Què podem fer?

Aquestes i molt més bajaneries serà la tònica dels primers mesos de govern.

En certa manera estic content. No perquè tornarem a tindre feina a costa de què ens escuren les butxaques, (és crearan jocs de treball a base d'invertir n'obra pública i omplir les butxaques dels amics per a què pugin continuar construint en un país que no necessités ni un punyeter habitatge més en un fum d’anys).

Mes bé perquè serà l’única manera de què nomes duren 4 anys.

El temps necessari per a què tota la gent que els voti es quedés a la porta de la clínica sense poder accedir per no poder pagar.

Si no trauen la majoria absoluta, tindran que pactar per a poder governar, i com ho faran més o menys igual que els d'ara, la gent pensarà que ja ficats els tornarem a votar per a què pugin destrossar completament el país.

Espero equivocar-me.