divendres, 29 de maig de 2009

Els extrems es toquen

Sempre ho hem sentit, son igual de besties els que defensen la solidaritat i igualtat dels pobles a base de pals, que els xenòfobs i els racistes amb els seus actes, o que els hooligans amb la seva manera especial de defensar els colors del seu equip.
Però ara tenim una nova classe d'extremisme.
Tenim l’extremisme de la paraula, la paraula de deu.
A l'igual que els extremistes d’esquerra, de dreta, xenòfobs, racistes, hooligans, etc... Els extremistes de la religió catòlica tenen que fer-se notar. I és que, tots sabem que aquest tipus de gent necessita que es parli d'ells per a alimentar el seu ego i la seva necessitat de protagonisme.
Si no és per això no et pots explicar les últimes barbàries en forma de declaracions i editorials que últimament tenim la desgracia de trobar en la premsa escrita i visual.
Ja fa molt de temps que em considero un ateu confés, i que penso que una de les majors lacres de la humanitat son les religions, les religions mal enteses, però, és que últimament la catòlica s'està convertint en la Secta de totes les Sectes.
La base de qualsevol religió ha segut una sèrie de pautes de comportament per a què la convivència en les comunitats i entre les comunitats fora el més agradable possible.
Pautes d’allò més normals i naturals. Pautes que qualssevol en una mica de seny les entén i les apliqués sense tindre que anar a missa.
Però quan comencen a venerar i a adorar mites i successos sobrenaturals, comencen els problemes, siga la religió que siga.
I aquests de la Secta Catòlica com la majoria dels seus mites estan obsolets o caducs tenen que dir totes les setmanes alguna barbaritat per a què continuen parlant d’ells.
És l’única manera que els quatre incultes que queden continuen venerant-los i marcant la”x” en la seva casella.
Senyors: La pela és la pela.

dilluns, 18 de maig de 2009

Ho hem aconseguit



El Projecte per a la recuperació mediambiental de l’entorn a la Cordillera Huayhuash promogut des del Club Trepa Castellet tira endavant.

Gracies a la total implicació del Mountain Wilderness de Catalunya , http://www.mountainwildernesscatalunya.org/ que conta amb l'ajuda directa i l'aprovació del projecte, des de Mountain Wilderness Internacional, el somni de Dioniso Basilio y d'un grup de socis del Club Trepa Castellet es farà realitat.


El somni:

A l’estiu del 2008 Manu Renau, Nuria Muñoz, Juan Gual, Jose Zapata, y Arturo Lillo, tots socis del Club Trepa Castellet vàrem anar al Perú per tal de fer el treking del Huyhuash i l’ascensió de diverses muntanyes de la Cordilllera Blanca.

A Huaraz vam conèixer al Dionisio Basilio, guia de muntanya de la zona i unes de les persones mes coneixedor del Massís del Huayhuash.

El vàrem contractar com a guia i cuiner per al treking. Ell va ser el que ens va ensenyar la problemàtica del parc, les seves meravelles, els indrets mes amagats, els racons més exquisits, els més inhòspits, la seva evolució durant els darrers anys. Evolució molt trista per cert, retirada de glaçeres, augment de les temperatures, noves instal•lacions mineres, brutícia, deixalles amagades per tot arreu, pressió humana...

Per la nostra banda, nosaltres ens vàrem espantar, i sobre tot avergonyir de l'estat en el que es troba el recorregut del treking. No hi ha un servei de neteja, no hi ha una obligació d'emportar-se les deixalles, no hi ha una conscienciació per part dels habitants del parc de mantenir-lo netejat, no hi ha una conscienciació per part del “trekers” per a saber què es fa amb les seves deixalles, en resum, No hi ha cap tipus de control sobre la brutícia i degradació que genera el pas dels visitants. Si a tot això li afegim l’interès per part de moltes empreses i organismes de l’estat, en que no s'implantés la zona com a Parc Nacional, en conter de l'actual “Zona Reservada”, per a poder fer els seus nous projectes miners, ens vàrem donar conter que estàvem davant d’un problema molt greu.

Tot això, i sense saber-ho, ens va anar inculcant en els pensaments de Dionisio Basilio, i una vegada estan nosaltres ja a la península, ens va enviar un correu demanant-nos ajuda per a poder fer una neteja al Parc abans del començament de la temporada de trekings.

Dit i fet, ens vàrem posar en contacte amb nombroses empreses i institucions demanant l'ajuda a dins i fora de la Comunitat Valenciana, al fi, vàrem contactar amb Mountain Wilderness de Catalunya. Parlant amb el seu president Jordi Quera, el va semblar una molt bona idea, i sobre tot factible de fer-se i fins i tot, millorar-se.

Celebrant els seus 20 anys de Mountain Wilderness, i inclouen-la en una expedició al Perú de la seva institució, aprofitaran per a dur a terme el projecte.

Però la neteja no serà la part més important.

Encara que de segur serà la més representativa i reivindicativa, la part més important és la conscienciació per part de tots, habitants, empreses d’aventura, organismes implicats, i trekers, del tresor que amaga Huayhuash i de la seva importància per a preservar-ho de qualssevol tipus d’agressió.
Per això Mountain Wilderness de Catalunya ha aconseguit primer, finançament per a portar a bon termini la neteja, i segon començar una tasca de conscienciació per a la població autòctona, per als visitants i per a les empreses que viuen de vendre “l’aventura” al Huayhuash.

Però, això és tot?

No, des del nostre Club volem portar més enllà el projecte. Volem que tinga més repercussió al llarg del temps.

Portem la idea de fer un documental de tota la tasca de Mountain Wilderness al Huayhuash. Volem anar amb el grup de neteja. Volem parlar amb la gent autòctona, amb els que es dediquen a cobrar als visitants, amb els visitants, amb els arriers, amb els guies, volem conèixer la seva problemàtica i des del seu punt de vista. Volem ajudar-los a viure en el seu entorn sense destruir-lo. Volem emportar-nos la major informació possible per tal de què una vegada ací pugem oferir-vos-la a tots vosaltres i a la comunitat internacional.

Volem crear en definitiva una conscienciació social per a què la tasca que es realitzarà no acabés perdent-se en el temps, que perdurés, i sobre tot, per a què totes aquestes accions servís-se'n com a uns bons fonaments per a poder arribar algun dia a què La Cordillera Huayhuash és cataloga com a Parc Nacional.


La Cordillera Huayhuash:

La serralada del Huayhuash està ubicada a la serra central del Perú, a la regió on convergeixen els departaments de Ancash, Huánuco i Lima, uns 50 km al sud de la Cordillera Blanca.
Pocs llocs en el món posseeixen paisatges tan bonics com els de la Cordillera Huayhuash, que és un dels deu circuits de treking més espectaculars del món. Les neus perpètues de les seves muntanyes contrasten amb el cel blau del seu cel i amb la verdor de su campiña.
La Cordillera Huayhuash és potser la més espectacular dels Andes Peruans. Sis dels seus cims sobrepassen els 6.000 metres i altres 15 assoleixen més de 5 400 m. El seu nevat més important, el Yerupajá (6 634 m), és la segona muntanya més alta del Perú i el punt més alt de l'enorme conca amazònica.
Huayhuash és la segona cadena muntanyosa més alta del món en la regió tropical, després de la serralada Blanca, immediatament al nord. Encara que està ubicada a 120 quilòmetres de l'oceà Pacífic, la carena forma part de la divisòria d'aigües del continent; les aigües de l'escarpa oriental discorren cap al riu Marañón, principal tributari de l'Amazones.
La Cordillera Huayhuash és representativa dels ecosistemes andins; posseeix una gran biodiversitat; compta amb una varietat d'ecosistemes i té un significatiu potencial turístic, gràcies a la seva incomparable bellesa escènica.
Aquesta serralada és una de les més espectaculars dels Andes i està considerada per la comunitat turística internacional entre els deu millors circuits de "trekking" en el món.
Són 180 quilòmetres de ruta, el que la converteix en una de les més difícils, llargues i espectaculars del món. Una de les raons de la seva reputació és la mitjana d'altitud durant el recorregut, el qual és de 4 300 msnm aproximadament.
És a més, un excel•lent exemple de com les comunitats camperoles juguen un paper important en la conservació dels recursos naturals dels Andes mitjançant un aprofitament sostenible i no destructiu.
La participació de la comunitat en la planificació, disseny i implantació és essencial per a la sostenibilitat dels projectes de desenvolupament i per a la conservació cultural i ecològica de la regió.
L'aïllament que ha patit per dècades li ha evitat el nivell de depredació que han patit altres serralades més accessibles com la seva veïna del nord, la Cordillera Blanca (Parc Nacional Huascarán). Tanmateix, aquest aïllament està disminuint actualment a causa de la construcció de noves carreteres, el creixement del turisme i l'increment de l'exploració minera.
Tot l'anteriorment descrit és el que intentarà protegir Mountain Wilderness a partir d'ara.

Un poc de historia.


Què vol dir "Wilderness"?
Naturalesa salvatge no modificada per l'activitat de l'home.
Què és "Mountain Wilderness"?
"Mountain Wilderness"- Alpinistes de tot el món en defensa de l'alta muntanya- és una associació oberta a tothom, sense finalitat de lucre, que ha nascut per tal de defensar l'entorn muntanyenc i el sentit de l'experiència a la muntanya i, per tant, de promoure una reforma de la cultura alpinística d'acord amb l'esperit Wilderness.
Com ha nascut?
El mes de novembre de 1987, el Club Alpí Acadèmic Italià i la Fundació Sella van presentar a Biella (Italia) la proposta "Mountain Wilderness"-Alpinistes de tot el món en defensa de l'alta muntanya- per determinar l'estat actual de degradació de l'entorn muntanyenc i de les amenacesmundials a la wilderness. En els debats van participar alpinistes de totes les nacions i com a resultat dels treballs fou redactat un document final, la "Tesi de Biella", amb què s'establí el naixement de l'associació, els seus objectius i finalitats. En aquesta mateixa assemblea es van elegir 21 garants, responsables de promoure arreu les iniciatives i objectius de "Mountain Wilderness". Ells són el testimoni de fidelitat a la Tesi de Biella.
Quins són els seus objectius?
Protegir els darrers llocs sense contaminar i els recursos naturals de la muntanya.
Recuperar zones compromeses que encara es puguin salvar.
Promoure el creixement de la conciència medioambiental de tothom que estigui relacionat amb la muntanya.
Com actua?
Les activitats principals de Mountain Wilderness són les accions; algunes de caràcter emblemàtic, serveixen per atreure l'atenció i promoure una presa de posició sobre les amenaces a l'alta muntanya o bé sobre els greuges que ja s'han produït en diversos indrets. D'altres són de caràcter puntual: per exemple, en assabentar-se d'un projecte desestabilitzador de l'entorn natural, es realitza una acció adequada per bloquejar-lo o bé reduir els seus efectes.
En tot cas, l'acció preveu la implicació dels socis de "Mountain Wilderness": la participació personal fa que la manifestació sigui eficaç i contundent, i es pot realitzar juntament amb altres iniciatives, com: recollida de signatures, denúncies,etc.
A més de les accions, també hi ha l'activitat d'informar: mitjançant projeccions, publicacions, convencions, campanyes de premsa, "Mountain Wilderness" vol provocar en qui freqüenta la muntanya, a qualsevol nivell, una presa de consciència sobre la necessitat d'aturar l'explotació especulativa, cada dia més extensa i agreujada en l'entorn muntanyenc.


CLUB TREPA CASTELLET

dimecres, 13 de maig de 2009

Analitzem la foto:

Primera pregunta:

Què nassos fa un bou en el cartell?

Vol dir que podrem anar a la plaça amb troleibús? Vol dir que els bous podran anar lliurement pel carril del TRAM? Vol dir que hi hauran corregudes pel carril? O no mes vol dir que ficaran una estàtua d'un bou per tal d’engrandir encara més el conter del Ripo, el nostre artista més internacional?

Segona pregunta:

Què fan uns xiquets jugant a la pilota al carril?

Ara si que poden jugar a la pilota, però, desprès; Creuen vostès que les autoritats competents els deixaran jugar?

Tercera pregunta:

Ecológico, ideal, dinámico, agradable?

Que fàcil que és ficar paraules grandiloqüents però molt buides en un cartell. Que els pregunten als arbres quan comencen a tallar-los, i sobre tot desprès amb el soroll dels motors i les catenàries.
Estem assistint a uns dels despropòsits mes gran d’aquesta dècada, i potser no tingués remei.
Ecològic?
Ecològic és anar a peu o amb bicicleta. En Alemanya ho fan i plou més. Ací perquè no?