Els nostres diners

Soc dels que no creu en els polítics, no en la política, encara que estic arribant a un punt que ja casi tot semenfot, fins la política també, però tinc clar que el sistema democràtic actual és necessari per a tots, i és que algú tindrà que gestionar adequadament els nostres impostos.
I aquí és on vull anar, la manera de gestionar els nostres diners, perquè jo no dic que no cobren la gent que hem elegit, però si que em rebenta a muntó la manera que tenen de gastar-se els nostres diners.

Anem a veure.

Ens fa falta que per a fer unes obres de millora en qualsevol poble és tingues que ficar un cartell explicatiu que va a càrrec dels diners que s’han concedit per a fer les obres?.
Ens fa falta que per cada kilòmetre de nova carretera que es faça hi ha que muntar un sarao amb picoteo inclòs?
Ens fa falta que els nostres polítics acudi-se'n gratuïtament a esdeveniments com ara una correguda de bous?

I podria seguir infinitament en molts i diferents exemples que tots coneixem.

En tots eixos diners nostres que tant alegrement es gasten els nostres polítics es podria fer noves escoles, mes i més ràpid noves infraestructures, contractar mes metges i professors, mes hospitals, acabar amb les llistes d’espera, l’atur... continuo?

És o no és per a estar fart dels polítics i ja casi de la política?

Senyors polítics a veure si comencen a tindre clar que estan ficats per a gestionar correctament els nostres diners, no per a fer propaganda barata del que fan els seus partits polítics, i menys d'estar contínuament de gresca al nostre càrrec.

Un mes del que pareix ser la intransigència humana.

En un paratge pràcticament abandonat, des de què el conec i tinc memòria no es llaurés, m'he trobat això: “Prohibida la escalada”
En un perfecte castellà totalment protegit, el document és clar:
El castellà, no cal dir-ho, se sobreentén que és totalment protegit.
Ja fa casi dos anys que la meva filla i jo, ens dediquem a arrapar-nos en aquesta amagada paret a prop del nostre poble.
Estic segur que fa mes de quaranta que els caçadors trepitgen els abandonats bancals dels voltants i ningú els haurà dit res.
Però, en aquest poble tot el que és nou, és dolent.
Tota iniciativa nova no pot ser bona.
Tot el que no és bo per a mi, no pot ser bo per a tu

Mentre no em trobés un cartell que digué:
“Prohibido el paso a qualquier animal ergido de dos patas y un mínimo de entendimiento”
Continuaré trepitjant els abandonats bancals fins arribar a la base de la paret.





La Roca d'Ensanou

Saps aquell acudit de les bicicletes?

I és que pareix un acudit, però és la realitat pura i dura de la nostra ciutat. El nostre genial ajuntament de segur que encara estarà fica'ns-en medalles per la seva nova xarxa de carrils bici, i no és per a menys, en quatre dies i un pot de pintura s'han inventat uns carrils, que son de tot menys per anar en bici, fins i tot sons genials per atropellar a gent i també als cotxes!!




Què fem? xoquem?

Una il.lusió darrera d’altra.

No vós podeu fer una idea de la ràbia que em donés escriure sobre aquests temes, perquè, la sola acceptació del que estic escrivint vol dir que estic assumint que algun dia allò del que estic en contra vorà la llum.
Però, mentrestant aprofitarem el temps i gaudirem d’un altre estiu sense sorolls molests a prop de les nostres casses, o potser dos.
A baix teniu la prova del que us dic. A la torre de control en tres mesos li han ficat el caputxó, a aquest ritme és poden estar dos o tres anys per acabar l’aeroport.
A mi una altra cosa que em fa molta gracia és, la hipocresia dels polítics, de tots en general, passen directament d’estar en contra a demanar tots indignats que com és possible que tornes a retardar-se la posta en marxa, que és l’ultima ximplesa que van soltar en saber que AEROCAS retardava altra volta la posta en marxa de l’aeroport.
Però, si és clar que no tenen diners! Com voleu que s’acabés?
El que està clar és, que ja fa 12 anys que en aquesta província els nostres il.lusionistes dirigents s’han dedicat a vendre projectes il•lusiona'ns que per l’únic que serveixen és per a poder col•locar als seus amics i familiars a base de directors, consellers delegats, secretaris i homes i dones de neteja en totes aquelles, totalment necessaris, empreses controladores d’aquestes il.lusions.
Tenen a la gent gaudint d’un mon d’il•lusions i no hi ha manera de fer-los aterrar, i és que a l’aeroport li falta encara molt per a què algun símil d’avioneta pugés aterrar.
Algun que altre colom de moment.

Ana Lillo Pintora, Nova Exposició

Ahir, al Centre Municipal de Cultura de Castelló al carrer Antoni Maura, es va presentar una nova exposició promoguda directament per l’ajuntament de Castelló.
Amb la presencia i les paraules del diputat de cultura Miguel Angel Mulet es va obrir l’exposició que va contar amb la presencia de molts familiars, amics i amants de la pintura de l’artista.













L’exposició estarà oberta fins al 11 d’abril, i els horaris en dies laborals, son de les 10 a les 14, i de les 17 a les 21 hores, i els dissabtes de 10 a 13 hores.

Digueu-me malpensat, però....

Avui he anat a la Diputació per tal de replegar les invitacions al sopar del dissabte que ofereixen a tots els que participen al Pregó.
Anava de part del Grup de Ball la Murá de Vilanova d’Alcolea.
La conserge de l'entrà em diu:
-Això és a Presidència, a la segona planta.
-“E deu quin nivell” (vaig pensar)
A la segona planta un secretari de passadís m’atura i em pregunta que a on vaig.
Li comento el motiu de la meva visita i em diu que esperés.
Ell entra al despatx de Don Carlos i en aqueix mateix moment, la meva perversa ment va començar a imaginar-se coses.
Don Carlos:
-Qui és? El conec? Està alienat? És un vot captiu?
Secretari:
-Me parece que no. Tiene una pinta de rojo malvestido que asusta. No creo que sea conveniente que salga, no parece que pueda convertirlo. (Parlava castellà)
Don Carlos:
-Pren pues, dóna-li el sobre amb les invitacions i que se'n vagi.
Vaig despertar del meu somni, em van donar les invitacions, i em vaig quedar en les ganes de tindre unes paraules amb ell.
Va ser així?. Digueu-me malpensat, però..

Volen prenent-nos el pèl altra vegada.

No és prou que ens expropiaren forçosament i amb traïdoria les nostres terres, que ara volem acabar amb el poble definitivament.
AEROCAS, o el que és el mateix, Carlinyos Fabra i les seus sequaces, no conformes en imposar una infraestructura al costat de Vilanova d’Alcolea, (abans menys els peperos tots estaven en contra, deliris de grandesa del tal Carlos etc.etc.), ara els demanen tots com aigua de maig la inauguració, i no conformes, en conter de soterrar la línia d’alta tensió, com estava previst, i que impedeix el normal funcionament de l’aeroport, la van a desplaçar uns teòrics 500 m. del poble, què en la realitat son 250.
Els números son aquestos:
Soterrar la línia; 12.000.000.€
Desplaçar la línia; 3.000.000.€
Ara és l’hora d'estar mes units que mai. De deixar-nos de ximpleries absurdes, i de empipaments entre famílies.
El nostre poble té el seu futur més negre que mai. 250 m és la distancia que hi ha entre la plaça major i les piscines. Busqueu una torre d’alta tensió i camineu uns 300 passos i em dieu que sentiu. Si no estàs sord veuràs com la tensió es palpa a l'ambient.

NOTA INFORMATIVA ALS ASSOCIATS DE FOC I TROPELL


Ahir a la vesprada va tindre lloc una assemblea informativa a la Casa de la Cultura sobre el desviament de la línia d'alta tensió que actualment passa pels terrenys de l'aeroport i que ara, en lloc de soterrar-la com estava previst en el projecte inicial i AEROCAS havia anunciat, volen desplaçar-la i ubicar-la entre l'aeroport i el casc urbà.

Amb la documentació de què es disposa actualment es pot comprovar que aquesta línia, que segons IBERDROLA passarà a uns 500 metres del casc urbà, passarà a només 250 metres amb els consegüents perjudicis que això pot generar com ara:
a) Impacte negatiu sobre la salut de les persones a causa del camp magnètic generat per la línia.
b) Impacte medioambiental i visual sobre les rodalies del casc urbà.
c) Efectes directes sobre les mateixes finques per les quals passarà com ara el fet de no poder construir absolutament res sota el traçat de la línia, etc...

Tanmateix, l'únic beneficiat d'aquest desplaçament cap al poble és AEROCAS per dos motius ben clars:
a) Es calcula que el soterrament de la línia costa al voltant de 12.000.000€, mentres que el desviament només en costa al voltant de 3.000.000€ amb la qual cosa AEROCAS s'estalvia uns 9.000.000€. (Cal recordar que el desplaçament de la línia el fa IBERDROLA que és la proprietària però el paga AEROCAS)
b) Amb el desplaçament de la línia AEROCAS es trau un problema de damunt, les interferències que aquesta línia causa a la navegació aèria, però li'l trasllada al municipi: les repercussions del camp magnètic sobre la població.

L'Ajuntament de Vilanova defensa que la millor solució és, com es va anunciar des del primer moment, el soterrament de la línia per dins dels terrenys de l'aeroport, amb la qual cosa s'aconsegueix reduir al màxim l'impacte medioambiental i visual i no se li trasllada cap problema derivat del desviament de la línia al poble.

Actualment, aquesta actuació es troba en un estadi inicial i s'està elaborant l'Estudi d'Impacte Paisatgístic. És en aquest moment quan qualsevol persona o entitat pot fer al·legacions al projecte i expressar la seua disconformitat i les causes per les quals s'oposa al projecte.

És per això que vista la importància del tema, la urgència (el termini per a presentar al·legacions s'acaba el dia 17 de març) i les repercussions que el desplaçament d'aquesta línia pot tindre sobre el conjunt de la població de Vilanova d'Acolea, els membres de la Junta Directiva de Foc i Tropell que vam assistir a l'assemblea informativa convocada per l'Ajuntament, ens vam reunir només eixir d'aquella assemblea i vam decidir enviar a tots els associats dels quals tenim e-mail el plec d'al·legacions que va preparar l'Ajuntament (el document adjunt que consta de 3 pàgines) perquè cadascú a títol particular l'ompliga, si ho creu convenient, i el presente al registre de l'Ajuntament de Vilanova d'Alcolea abans del dia 17 de març que és el darrer dia per a fer presentar les al·legacions. Podeu imprimir-lo i distribuir-lo entre els vostres amics i coneguts preocupats pel tema. Recordeu que les al·legacions es presenten a títol particular i individual.

Us informem també que l'Ajuntament disposa de models sense omplir per si la vostra al·legació és per motius diferents als que llegireu en el document que us adjuntem.

A més, amb el recolzament majoritari de la Junta Directiva i per l'opinió que van manifestar els socis que hi eren presetns, vam decidir omplir una al·legació com a associació cultural (ja ho vam fer quan el tema de la gravera de la Roca d'en Sanou perquè l'empresa que feia l'Estudi d'Impacte Paisatgístic ens ho va demanar) i posicionar-nos a favor del soterrament de la línia i no del desplaçament cap al municipi.


Més informació sobre l'assemblea informativa a la següent notícia del Levante d'avui diumenge 8 de març:

http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009030800_4_564076__Castello-Vilanova-pedira-Aerocas-soterre-linea-electrica-pasa-aeropuerto


Atentament,
Josep Miquel Ribés.
President de l'AC Foc i Tropell

Una parella espectacular

Quina platerá de “carrillada” que ens acaben de ficar entre pit i esquena! Tot ben regat amb quatre vins de la terra en un dels locals més antics de la ciutat, “El Rinconcillo”, que es va inaugurar al mil sis-cents quaranta, ja fa 400 anys, que es diu prompte.
Ara ja poden gaudir coma a “señoritos”, i això que fins ara la veritat és que ens han portat en coto en pel.
Però començaren pel principi, com cal.
Desprès de visitar per primera vegada l’estadi olímpic, ens varem dirigir a descansar que bona falta ens feia, ja que ens havíem alçat a les quatre del matí per agafar un avió a les set a València.
Per la nit quedem per a sopar amb el meu germà, que casualment és trobaba a la ciutat per assumptes més importants que els nostres. Anem tots a un restaurant “normal” ja que no era qüestió que per un sopar massa pesat al dia següent tinguérem la panxa malament.
Arriba el diumenge, el gran día. Un per un anem fent els nostres rituals. Desde les sis del matí que s'alcés Juan Carlos, fins les set menys quart, que jo m’alço els nervis van aflorant a poc a poc.
Una vegada ben desdejunats agafen el bus que ens portarà per segona vegada a l’estadi olímpic. Arribem i tot seguit comencem a “flipar”, no es pot dir d’altra manera, amb tot el que va passant pels nostres ulls. Quina organització! Quina infraestructura! Un plaer, lloc per a tothom, per a calfar, canviar-te, serveis de tot tipus, estufes per no gelar-te, metges, tot senyalitzat i ben pensat.
Arriba el moment, i tres mil quatre-centes persones darrera d'un portal de plàstic inflat, amb l’Abel Antón deu anys després d'haver-se proclamat campió del mon al mateix lloc, eixint en directe en les pantalles gegants que ens estan gravant en directe.
Disparo del jutge i ens anem.
De la volta em recordo de tot i de res, de moltes rialles i de molts sofriments, encara que desprès d’un tracte d’aquest nivell les penúries passen a un segon pla. Em recordo moltíssim d’un lloc on havien un grup de xiques i xic disfressats de ratetes que no paràvem; “!!Agüita de la ratita, mi amor!!”. Com no tens que riure.
He passat també molt a prop on al novembre, si no passes res, tornarem a gaudir d’una ciutat meravellosa.
L’entrà és impactant, el pols s’accelera, la respiració a mil per hora, o donés tot, pares el rellotge i descanses. Em vaig ficar a plorar, mai m’havia passat, jo sols, al mig de mes de cinc-centes persones que podien haver en aquell moment.
Em vaig a les dutxes i abans té pare una recepció de xics i xiques i et fiquen una medalla al coll, altra volta a plorar, m'han fet emocionar altra volta.
Per fi arribés al vestuari i em trobés a tots els amics, comencem a contar-nos les batalloles i a gaudir de tots els moments bons i roíns, anem al dinar de cloenda, en “Isla Mágica” en una “macro” festa espectacular que han muntat amb música en directe i tot el que pugues menjar i veure.
Agafem el bus de tornada, cansats, però satisfets, descansem una mica, i ara sí, ara comencem l’altra festa, la dels sentits, perquè desprès del “Rinconcillo” vam vindre molts altres bars, i moltes més tapes i vins.
I és que Sevilla i la seva Marató son una parella espectacular.

Un any de mentides

El 19 de febrer del 2008 van publicar acó al “Mediterráneo”




Què els a passat?,
Estàvem encara de ressaca de Fitur i no s'han recordat?
Estaran aterrant ja els avions i s’han oblidat de comunicar-lo?
Estem en crisis i no tenen diners per a canapès? Jo tinc un cunyat forner, que pot fer un bon preu.
Estan sense cobrar els enchufats de Aerocas i s’han negat a organitzar la inauguració?
Com sempre, moltes preguntes, i cap resposta verídica.
Ni han portat l’aigua, ni han desplaçat les torres elèctriques, ni han ampliat la carretera, ni està acabada l’autovia, però ells si que continuen cobrant el seu salari.
Quina serà la pròxima mentida?

Una mes del semenfotisme castellonenc.

Com tots els anys es repeteix la mateixa imatge. Parles en ells, i tots diuen el mateix; Jo no!, Jo no ho faig mai. O bé es tapen uns a altres; “En la nostra colla ningú és tan brut” però el que està clar és que una imatge val més que mil paraules, i tots els anys en faig una d’aquestes. Aquesta vegada molt a prop de Castelló, concretament en la pista que puja al Tossal Gros, dalt de Penyeta Roja, al mig de la pista on va aparcar el seu tot terreny se'ls va deixar, i la casera ja fa quasi un mes que ha acabat, en el que, si ningú ho replegués, ací es quedaran fins l’any que ve, i l’altre, i l’altre...

Bona iniciativa?

Hi ha iniciatives, pensaments, actituds, propostes, o com vulgueu dir-ho, que com a mínim, sorprenen.
Podeu vore a la foto una manera de quedar be amb el personal, però, de moment inútil iniciativa que a pres Decathlon Castelló al seu aparcament.
És molt lloable que intenten que la gent agafen la bici, però, de veres es pensen que algú deixarà aparcada la seva bicicleta ací, sense que puguem tancar-la d’alguna manera?
M’agradaria conèixer al personatge responsable d’açò.

El Tòtem del Desert

Ací vós deixés unes fotografies agafades en un dels espectaculars paratges que ens envolten.
Moltes vegades fem un fum de kilòmetres per a trobar la bellesa i no ens donem conter que a prop nostre tenim cabassades d’ella.





El tòtem vist desde el cim del Morico.



Les sis cares del tòtem.

De "ERES" i terres

A conter d’una noticia llegida avui al Periódico Mediteráneo em ve a la memòria una fotografia que li vaig fer al Mollet farà un any aproximadament. La vaig titular, “El Mollet és mor”.



La noticia en qüestió parla de les pròximes ERES i tancament d'empreses del sector ceràmic.
I ara jo pregunto?
Què farem en els milions de m3 que en forma de rajola aparquen en els immensos espais exteriors i interiors de les majories de les fàbriques?
Què farem en el Mollet? Ere necessari el mos que li han fet a la muntanya? Mentre no pugen continuar fabricant rajoletes la recuperaran?
Que és, el que teòricament tenen que fer una vegada acaben en l'explotació, o bè; Es quedarà abandonada fins que la situació del “!!Quiero todo esto alicatao!!” torne al demencial ritme dels últims anys?
Ja no és prou que s'estiguin aprofitant d’una mala època per a enviar al carrer a la gent mentre les seves butxaques continuen plenes. És que, en d’amunt ens han deixat l'entorn malmès per la seva incontrolable cobdícia.

Acomiadant l’any

El 2008 el vàrem acomiadar al cim del Penyagolosa.

En companyia del meu amic Juanjo i algun que altre animalet ascendirem l’aresta Sud

Nova proposta per a la secció d'ascensions assequibles en família a prop de Castelló.

El 26 de desembre la meva xiqueta i jo ens vàrem apropar a una senzilla aresta prop de Castelló, en concret entre l’ermitori de la Madalena i Montornès.
És una grimpada fàcil. Es pot evitar totes les dificultats, però, si les busques, hi han, fins al tercer grau.
Una vegada a dalt, gaudireu d'un bonic espectacle, amb la roca separada baix vostre.
Nosaltres vàrem fer a la roca separada la aresta del nord, encara que la idea era fer l’altra, la sud, però degut al mal temps ens decantarem per la nord que és mes fàcil.
La idea original era fer un ràpel de 30 m desde el cim que et deixa a la base de l'aresta nord, escalar-la i desprès baixar per l’altra punta.
La proposta està a la taula, només fan falta ganes.

Mes informació punxant a baix.
http://es.youtube.com/watch?v=qOcukXtmAEQ

Aniversari retardat:

No me'n havia donat conter. Ja fa un any i un mes que vaig començar a escriure en aquesta finestra global que és internet i ni havia pensat en celebrar-lo.
Continuo en la meva última ocupació, criticar les fastuoses obres del nostre ínclit súper president, D. Carlos.
A baix teniu les últimes fotografies realitzades a la zona.
En la primera veureu que la torre de control avança a un ritme imparable, però, lent, no sé si podrà estar per a la primera inauguració del aerotort. Ja veureu com serà l'aeroport en mes inauguracions de l’historia mundial.
En la segona fotografia s’aprecia que si que es podrà fer la inauguració de la zona de recepció i embarque de passatgers el 31 de gener del 2009, sempre i quan no plogués, si plou em pareix que serà un fangal.
Estic desitjant que arribés la data. Vós mantindré informats.

A Castelló no hi ha crisis.

Com es pot vore a la fotografia a les 5’17 de la vespra les llums ja fa estona que estan totes enceses, i és que som diferents, o que algú no s’ha adonat del canvi d’horari, i es pensa que és una hora mes tard.
El semenfotisme Castellonenc en estat pur.

Una mes del Semenfotisme castellonenc.

Tot apunta a que la setmana de cinema de muntanya no es farà enguany. Raons estic segur que hi hauran, però, de moment no s'han donat a conèixer o al menys jo i molta gent que conec avui és l’hora que també es pregunten el perquè.
La setmana de Cinema de muntanya l'organitzen quatre clubs de la capital, El Centre Excursionista, El Club Muntanya, El Espeleo Club, i el Club Trepa al que pertanyo.
Sol haver un representant de cada club per a l'organització, i enguany pareix ser que entre viatges d’uns i saturació d’altres han decidit no fer-la.
Fa poc dies em comentava un amic aquest tema i no comprenia el perquè no s’havia parlat en altra gent o altres clubs per vore si volien fer-se càrrec, i jo tampoc ho entenc.
Crec que la Setmana de Cinema de muntanya, un esdeveniment que enguany haguera fet la seva majoria d’edat, la divuitena edició que es diu prompte, que sí, a tingut uns mals anys d’afluència de públic, deuria d’estar pel d’amunt de les persones i de les institucions o agrupacions.
I el mes trist és que la immensa majoria de la gent implicada en l’assumpte, entre els que també estic jo, se'ls ha enfotit el tema.
Som de Castelló, que ham de fer?

On van els nostres diners?

A 2 de Novembre així estan les coses a l’aeroport anecdòtic de Vilanova-Benlloch.
I jo me'n alegro, perquè veig que almenys l'any que ve tampoc aterrarà cap avió per aquests llocs.
Que no vós mengen el tarro. Ës impossible que l’any que ve pugues aterrar res ací.
La línia d’alta tensió no sa desplaçat ni un mil•límetre encara. D’asfaltat hi ha per a una avioneta. La torre de control, mes ve és una caseta de control. La llum encara va en grups electrògens.






Avui estic content. Tindrem un altre any amb una malesa prop del poble, però sense sorolls molestes. Encara gaudirem d’un altre estiu tranquil.
I tal i com estan fent les coses...., ja veurem.

La bicicleta a València:

El divendres 31 passat vaig estar a València, treballant al principi de la Gran Via Marques del Túria, i vaig tindre que anar fins al Carrer Albacete, uns 30 minuts caminant, bé, pues al passar per l’estació vaig vore això:



L’únic aparcament de bicicletes en uns 3 km d’anar pels carrers.
Igualet que a Munich, Oi?