dilluns, 4 de gener del 2010

Comença a ser habitual.

Avui en la meva volta habitual en la cadira de rodes m'he trobat amb el que per desgràcia comença a ser massa normal.
Ací el tenim, orgullós, impertèrrit, majestuós al damunt del seu tros de vorera.
D’ací no em baixes ni deu!, pareix estar dient.



No és la primera vegada que critico aquest comportament detestable i denunciable, i això abans d’anar amb una cadira de rodes, però ara és quan de veres em dono conter de lo fotut que ho tenen molts grups en aquesta societat que, d'alguna manera, entre tots estem creant.