Quina torta es pegarà el Casar

Acabés de llegir una noticia a la darrera pàgina del Diario de Noticias de Navarra, on es fa referència a la degustació gratuïta per part de 5000 persones en una plaça de Madrid de la ja mundialment famosa Torta del Casar.

Pel vist no és el primer any que és fa la promoció d’aquest formatge, encara que alguns des informats no ens hem assabentat fins ara, i jo em preguntés; Fa falta? Que obscur motiu fa que la denominació d’origen es gastés un cabàs de diners promocionat un producte meravellós?

A la meva manera de vorer, aquest tipus de promoció, quan més et gastes en publicitat, mes roïn té que ser el producte. És una regla de tres.

Hi ha productes que ho necessiten. Parlem dels que “el mio lava más blanco que el tuyo”, o el que diu “Es tan cremoso como el de mi abuela”, etc, etc. Son productes de naturalesa roïna, que es gasten el que no tenen per aparentar el que no son.

Extrapolant la reflexió al btt, una cosa semblant em va ocórrer quan vaig començar a eixir amb la bicicleta de muntanya, ja fa un grapat d’anys. Vaig començar a descobrir indrets increïbles, camins y senders que poca gent coneixia, llevant als veïns, senderistes i motards de la zona.

Vaig estar a punt de fer uns petits díptics per a promocionar tot el que anava descobrint. Menys mal que vaig parar a temps.

L’excés d’informació està acabant amb tresors que cal descobrir per un mateix.

Les coses bones no tenen per què morir-se. Una cosa bonica o ben feta estarà sempre. No és tracta d’amagar-la, però el plaer de descobrir-la sempre el confereix un punt especial.

Quan més donem a conèixer un bon producte, un lloc bonic, una bona iniciativa, més fàcil serà que el seu valor baixés.

Avui en dia qualssevol pot baixar-se un trac del wikiloc i fer una ruta en les antípodes. S'ha perdut la gràcia de perdre's. S’ha perdut la gracia de descobrir coses noves.

Cal mantenir la il·lusió per conèixer noves coses per un mateix.

No més hi ha que vorer aquelles platges verges de sorra infinita, o aquells senders vora riu que ningú feia servir.

Amb la “Torta” passarà el mateix. Per a què arribés a tothom hi haurà que augmentar la producció d’un producte artesà que, com tantes coses en aquesta vida, va ser fruit d’una necessitat per a preservar un altre producte de primera necessitat, la llet.

I tot per a què no és fera mala llet.

Per què votar?

Avui en dia, en aquest sistema democràtic votem a uns senyors amb unes ideologies que tu creus aproximades a les teves per a què gestionen de la millor manera els recursos de tota la població.

Amb paraules d’anar per casa és com si tots els ciutadans fórem una gran empresa i de tant en tant ficarem a uns quants de nosaltres a gestionar l’entitat.

L’altre dia em va sorprendre la noticia d’un concursant de cert joc televisiu que havia guanyat més de vuit-cents-mil euros de colp.

Em vaig alegrar moltíssim. Però després vaig reflexionar un poc, i em vaig donar conter que el que per a la gran majoria de socis-treballadors de la gran empresa, seria tindre la vida solucionada, però a la majoria dels que nosaltres mateixos, designem com gestors dels nostres propis recursos, vuit-cents-mil euros només representa el sou d’un any de feina.

On fiqués en la nostra gran empresa que el nostre vot sigues per a generar aquestes desigualtats?

Si tu ets propietari d’una empresa, sigues gran o xicoteta ningú et té que dir quin sou tens que cobrar, cadascú farà el crea convenient.

Ara, si t'han col·locat al capdavant els teus companys...

Qui ets tu per a ficar-te un sou per damunt d'altres?

Si els que gestionen han ficat un sou minin, amb el qual, teòricament som capaços de viure, perquè ells no estan cobrant ells el mateix sou?

Amb tot això reflexionem; Perquè hem de votar a qualssevol grups polítics, si sabem que seran tan cínics que encara que ho manifesten en les seves proclames no ho han de complir, i de segur que el sou serà el mateix o més alt que el des lladres que ens estan governant durant 35 anys?

Tenim dret a la rebel.lió?

De vegades hi ha formes, actituds, maneres de fer les coses que son molt difícils de comprendre.

Sempre he pensat que els governants, sigan del signe que sigan, vetllaran pel nostre benestar, i que la seua tasca estarà encaminada a fer-nos patir el mínim possible.

Sempre he pensat que els diners que els donem son per aprofitar-los al màxim, per a què fins l’últim euro estigues ben invertit.

Ja sé que soc un il·lús, però també crec que hi ha que ser utòpic per canviar, encara que només siga una mica, aquests temps.

Tot aquesta reflexió bé, per què una altra vegada premem més els objectius partidistes que el benestar del poble.

Farà ja tres setmanes que hem baixat del poble a Castelló i el nou tram d’autovia ja estava acabat i per obrir.

Ahir vàrem tornar al poble en fi de setmana i encara no es podia passar per l’autovia.

A la vista i a la pràctica està tota acabada, però, i en conversacions en veïns del poble, cada dia fiquen un desviament en algun punt, per tal de què no puguem passar per ella lliurement.

No sabem el que esperen.

El que si sabem, és que ens estan fent la punyeta d’allò mes bé.

I l’únic que ens fa pensar és que tot aquest retard és degut a què no tenen a cap amic amb una empresa de “esdeveniments especials” per a què els preparen una inauguració en tota regla i pugen passar-los una factura ben grossa en la que poder desviar un bon grapat de diners.

El més dur d’aquesta nova ofensa, és que l’últim tram d’aquesta autovia, que és el que es pertoca ara, ja fou inaugurada el vint-i-nou de juliol d’aquest any.

Per tot això deuríem de revelar-nos i no deixar que es tornen a prendre el pel una altra vegada.

Deuríem d’ocupar tota l’autovia amb els nostres mitjans de transport i no anar-nos fins que no l’obriren, o bé nosaltres mateixos llevar totes les tanques i passar d’una vegada.

És temps de reivindicacions.

És temps de rebel.lió.

Ja ens hem deixat prendre el pel massa vegades.

En algun moment aquest sistema es tornarà contra nosaltres si no ho ha fet ja.

Fes-te un programa de punts. Et divertiràs moltíssim!!

Impressionant el programa de punts que ofereix Ono per a canviar per premis.
O tens el contracte d’internet més car, o casi segur que si et descuides, que és el mes habitual, et tocarà pagar, fins i tot et tocarà pagar igual, perquè per a donar-te de baixa de la promoció que ells et donen per a tres mesos, tens que cridar a un 902, pel que et cobraran 1’75€ per minut, i estic segur que en l’estona que et tenen penjat parlant amb una màquina passen quatre minuts o més. Que al final tens que pagar i tot per la promoció, vam!

A baix l’única promoció a la que poden optar la majoria de clients d’Ono.

Si tienes Teléfono ONO, consigue un bono de 30 minutos para llamar gratis durante 3 meses a números móviles nacionales.
Si no quieres continuar con el bono una vez finalice la promoción, recuerda que tienes que llamar a Atención al Cliente 902929000.

Aquesta oferta en teoria ja va inclosa en la factura, i teòricament també és de bades. Son sisens punts, però primer tens que contractar el Centinela, que val uns cinc euros mes IVA.

Si tienes Centinela Total, te regalamos 3 meses de cuota del servicio.

La de baix és l’única oferta que val la pena, però només optem quatre gats. Tens que tindre més de mil sisens punts.

Descuento de 10 Euros durante 3 meses para clientes con internet 12Mb o 50Mb


Movimientos Actuales Se han encontrado 8 registros Página de 1

Fecha Descripción Puntos Saldo Caducidad
21/04/2010
Puntos por factura día 08/04/10
39,74
1081,72
01/05/2012
13/05/2010
Puntos por factura día 08/05/10
41,80
1123,52
01/06/2012
13/06/2010
Puntos por factura día 08/06/10
43,72
1167,24
01/07/2012
02/07/2010
Caducidad de puntos de 02/07/2010
-150
1017,24
01/08/2012
21/07/2010
Puntos por factura día 08/07/10
42,13
1059,37
01/08/2012
13/08/2010
Puntos por factura día 08/08/10
39,90
1099,27
01/09/2012
25/08/2010
Caducidad de puntos de 25/08/2010
-30,80
1068,47
01/09/2012
21/09/2010
Puntos por factura día 08/09/10
39,90
1108,37
01/10/2012
Página anterior | Página siguiente Historico de 2 Años

Se han encontrado 20 registros
Página de 1

Fecha Descripción Puntos Saldo Caducidad
21/08/2008
Puntos por factura día 08/08/08
48,50
229,30
01/09/2010
13/09/2008
Puntos por factura día 08/09/08
62,69
291,99
01/10/2010
21/10/2008
Puntos por factura día 08/10/08
72,14
364,13
01/11/2010
13/11/2008
Puntos por factura día 08/11/08
65,50
429,63
01/12/2010
13/12/2008
Puntos por factura día 08/12/08
22,38
452,01
01/01/2011
13/01/2009
Puntos por factura día 08/01/09
38,23
490,24
01/02/2011
13/02/2009
Puntos por factura día 08/02/09
38,11
528,35
01/03/2011
21/03/2009
Puntos por factura día 08/03/09
38,52
566,87
01/04/2011
21/04/2009
Puntos por factura día 08/04/09
38,89
605,76
01/05/2011
13/05/2009
Puntos por factura día 08/05/09
38,21
643,97
01/06/2011
21/06/2009
Puntos por factura día 08/06/09
38
681,97
01/07/2011
21/07/2009
Puntos por factura día 08/07/09
38
719,97
01/08/2011
13/08/2009
Puntos por factura día 08/08/09
38
757,97
01/09/2011
13/09/2009
Puntos por factura día 08/09/09
38,26
796,23
01/10/2011
21/10/2009
Puntos por factura día 08/10/09
38,20
834,43
01/11/2011
13/11/2009
Puntos por factura día 08/11/09
48,14
882,57
01/12/2011
13/12/2009
Puntos por factura día 08/12/09
43,82
926,39
01/01/2012
21/01/2010
Puntos por factura día 08/01/10
39,02
965,41
01/02/2012
01/03/2010
Puntos por factura día 08/02/10
38,34
1003,75
01/04/2012
13/03/2010
Puntos por factura día 08/03/10
38,23
1041,98
01/04/2012


El que no entenc és, que des de què ens vàrem donar d’alta en el programa de punts, i ja fa tres anys d’allò, només hem replegat 1337,67 punts, dels quals, i a resultes que de tant en tant et lleven uns pocs no siga cosa que acumules massa, doncs només tenim 1068 punts, per el què a l’única promoció que val la pena no arribem.
Tinc unes ganes de tindre el guifi!!

Gracies als fumetes, eixirem prompte de la crisi.

Tenim que recolzar tots a una la nova llei antitabac promoguda pel govern central.
Ja veureu, tal com l'aproven, els governs autonòmics de Madrid i de la Comunitat Valenciana s'inventaran algun sistema per a no complir-la als seus territoris.
I què ocorrerà?
Doncs que eixirem de la crisi.
Ens convertirem en les autonomies més sol•licitades per a vindre de vacances.
Serem el paradís dels fumadors.
Tots voldran vindre als nostres restaurants i locals on “En este local está permitido fumar”.
Serem l'enveja del rest de la península Ibèrica.
Jo crec que ja tardés la Comunitat Valenciana en demanar l’agermanament amb la Madrilenya.
Tenim les mateixes inquietuds, i casi, casi, perquè no, la mateixa llengua.

MODELADORS DEL COS

Heu vist alguna vegada treballar a un terrissaire?
Heu vist amb quina gràcia convertís-se'n un grapat informe de fang, en una estructura d’allò més bonica?
És increïble com poc a poc, amb molta cura i paciència van donant estructura i forma a l’argila.
Salvant totes les distancies, que sons moltes, això, és el que estic veient ara, durant aquests mesos de rehabilitació a l'hospital.
Ara, jo soc el grapat informe.
Estic en les mans del meu terrissaire particular.
A poc a poc estic veient als meus peus canviar.
Agafar la forma.
Retrobar-se amb la resta del cos.
Les seves mans m’estrenyen.
De vegades em fan mal, em toca aguantar-me, sofrir un poc, no molt la veritat.
El mestre sap fins on puc arribar.
Mentrestant és festa.
Sempre hi ha festa al taller de cossos.
Les peces trencades som feliços.
Entre rialles i acudits, les mans no paren de treballar.
Però, mentre el torn va donant voltes, els meus peus canvien, agafen força i la seva antiga estructura.
A poc a poc se’n van recordant de tot.
Prompte tornaran a caminar.
Prompte tornaran a pujar i a baixar escales
I prompte, muntanyes.
I tornaran a riure.
Prompte.

Hi ha bisbes bons?

No tinc cap afecció per la feina eclesiàstica, per mi l’església catòlica és una altra secta així com l’islam o qualssevol altres delíriums trèmens religiosos.
Però això sí, reconec que he conegut, i tinc amics entre ells, a rectors i capellans que fan la feina segons marqués la seva religió i fan seus els manaments que el senyor Jesucrist els va encomanar en la seva vida terrenal.
Perquè tot això?
Tot be per preguntar-me el perquè no conec cap d'eixos sacerdots, bones persones i amants de la seva feina, que no arriben a ser mai bisbes, cardenals i menys papes.

De la utilidad de lo inútil. (Crónicas desde la silla de ruedas)

Vaya paradoja, no?

¿Como es posible que un servicio inútil valga para algo?

Pues sí, existen muchos casos, yo conozco algunos, si no no te explicas como puedes llamar a un telefono gratuito, que estes enganchado durante más de una hora hablando con diferentes personas y que al final no te resuelvan nada.
Pero esa gente está trabajando y cobrando. Con lo cual desempeñan una función útil a su empresa, si no los echarían a la calle, no?
Lo normal en un trabajo es desempeñar tu función lo mejor posible para que la empresa vaya bien y gane dinero con tu faena. Si no cumples, no es normal que te vuelvan a contratar. ¿Estamos?
Pues está visto que tenemos que cambiar la manera de pensar. Existe gente contratada que desempeña fatal su trabajo adrede, para hacer así ganar dinero a su empresa.
Explico mi caso.
Llevo un mes largo intentando que mi número vuelva a ser operativo con Movistar. Llevo infinidad de llamadas, durante las cuales suelo hablar con un móntom de operadores, ellos se van pasando la pelota, y al final acabo sin que me solucionen nada. Y vuelta a empezar.
Hay días que lo intento varias veces, y vamos, a mí me sale gratis, solo gasto batería del móvil, pero a ellos los mantengo ocupados, con lo que les hago generar un gasto innecesario.
Si lo hubieran resuelto todo desde el primer día se acabó el problema, pero por lo que veo eso no da dinero, si no, ¿a que santo siguen en sus trece?
Llego a la conclusión que ser inútil da dinero.

La sangre vende. (Crónicas desde la silla de ruedas)

¿Como se puede llegar a ser noticia de primera plana?
Es algo inexplicable pero cuando te pasa, como mínimo te sorprendes.
La verdad es que no creo que un ciudadano anónimo sirva para ser noticia de primera plana.
¿Quién decide cuales serán las noticias de primera plana?
¿Puedes llegar a ser tú noticia de primera plana?
Por lo visto, sí. Está claro que puedes ser más importante que el hambre del mundo, que una guerra, o que la economía se vaya a pique, vamos hasta más importante que el Madrid o que el Barça pierda un partido.
Se supone que una empresa de información vende noticias, y gana dinero de ellas, ¿entonces? Si tú has generado esa noticia, por la misma regla de tres ¿deberías de ganar dinero de ella?
Ahí entramos ya en el debate sobre la privacidad de las personas.

Según la constitución española,
EL DERECHO A LA INTIMIDAD.
−Constitución de 1812
−Constitución de 1978

Se garantiza en el derecho al honor, a la intimidad personal y familiar y a la propia imagen Art. 18.1 CE


DERECHO A LA INTIMIDAD.

El derecho a la intimidad podía llevar a que un individuo se proteja de:

•la intromisión física.

•La publicación de un material personal que se pudiese considerar perjudicial o embarazoso (ya sea
verdadero o no)

La publicación de fotografías o grabaciones de un individuo que hayan sido realizadas sin su
consentimiento.

Después de verme en la portada del periódico lo que más me intrigó fue el pensar como habían conseguido la noticia y sobre todo la foto.

Sabiendo que mi compañero de cordada no fue, y es el que tenía más facilidad, lo único que me cabe pensar es que la prensa tiene contactos directos con cualquier tipo de fuerza de seguridad para que les informe de manera instantánea de cualquier suceso que ocurra.

La sangre vende, lo de menos es lo que ocurra en el mundo, injusticias, hambre, guerras, lo que de verdad vende noticias es la sangre, y si es próxima mejor.

No te sorprendas si algún día te ves como portada de un medio de comunicación, solo piensa que algo malo has debido de hacer, si no ¿qué narices haces en la foto?

Els extrems es toquen

Sempre ho hem sentit, son igual de besties els que defensen la solidaritat i igualtat dels pobles a base de pals, que els xenòfobs i els racistes amb els seus actes, o que els hooligans amb la seva manera especial de defensar els colors del seu equip.
Però ara tenim una nova classe d'extremisme.
Tenim l’extremisme de la paraula, la paraula de deu.
A l'igual que els extremistes d’esquerra, de dreta, xenòfobs, racistes, hooligans, etc... Els extremistes de la religió catòlica tenen que fer-se notar. I és que, tots sabem que aquest tipus de gent necessita que es parli d'ells per a alimentar el seu ego i la seva necessitat de protagonisme.
Si no és per això no et pots explicar les últimes barbàries en forma de declaracions i editorials que últimament tenim la desgracia de trobar en la premsa escrita i visual.
Ja fa molt de temps que em considero un ateu confés, i que penso que una de les majors lacres de la humanitat son les religions, les religions mal enteses, però, és que últimament la catòlica s'està convertint en la Secta de totes les Sectes.
La base de qualsevol religió ha segut una sèrie de pautes de comportament per a què la convivència en les comunitats i entre les comunitats fora el més agradable possible.
Pautes d’allò més normals i naturals. Pautes que qualssevol en una mica de seny les entén i les apliqués sense tindre que anar a missa.
Però quan comencen a venerar i a adorar mites i successos sobrenaturals, comencen els problemes, siga la religió que siga.
I aquests de la Secta Catòlica com la majoria dels seus mites estan obsolets o caducs tenen que dir totes les setmanes alguna barbaritat per a què continuen parlant d’ells.
És l’única manera que els quatre incultes que queden continuen venerant-los i marcant la”x” en la seva casella.
Senyors: La pela és la pela.

Endevina, endevina'n

Què és açò?, una figuera o un cirerer?

Por una blogosfera libre: bloguea este post

Sonia Blanco en su bitácora personal se une a la iniciativa Por una blogosfera libre: bloguea este post:

¿Eres de los que no quieres que te impongan cosas porque sí? ¿Crees que internet debe ser libertad? ¿Piensas que esa libertad se basa, por ejemplo, en que cuando dejas un comentario en una bitácora puedas hacerlo siendo tú mismo? Es decir, ¿independientemente de si estás registrado en tal o cuál sitio?

Pues entonces sigue leyendo: Desde hace unos días, los blogs alojados en Blogger (los que son ‘.blogspot.com’, vamos), perteneciente a Google, sólo permiten dejar comentarios identificados y con vínculo si estás registrado en el propio Blogger. Si no lo estás, sólo te permiten hacerlo con un ‘alias’ que no permite enlazar tu comentario a tu propia Bitácora, a menos que sea también de la plataforma de Google. La tercera opción es hacerlo como ‘anónimo’.

Antes, una opción permitía un enlace a otro sitio, a pesar de que no estuvieses registrado en su sistema. Ahora el que quiera comentar se encuentra con ésto. No es algo que puedan elegir los editores de los blogs.

Por esta razón, se ha decidido difundir este ‘post’ para que todo aquel que quiera sumarse a esta iniciativa, lo blogueé en su bitácora. Haz copy-paste y súbelo, dale difusión o bien modifícalo a tu gusto, o escribe tu propia versión, si te apetece que cualquiera pueda enlazar y opinar libremente en cualquier bitácora.

Desde aquí pedimos públicamente a Blogger que vuelva a permitir comentarios enlazados a otras páginas que no sean sólo las suyas.

También se ofrece la explicación de cómo exportar los contenidos de tu blog desde ‘blogspot’ a otras plataformas como, por ejemplo, Wordpress. Aunque hay otros muchos, como La Coctelera o Bitacoras […].

Algunos blogueros de referencia, como Enrique Dans, ya mudaron en su día desde Blogger a Wordpress. Aquí explica por qué lo hizo.

Para quien quiera hacerlo, en el menú de Wordpress hay una opción para ello.

Súmate a nuestra movilización. Contra la imposición y el monopolio.

Pásalo