Digueu-me malpensat, però....

Avui he anat a la Diputació per tal de replegar les invitacions al sopar del dissabte que ofereixen a tots els que participen al Pregó.
Anava de part del Grup de Ball la Murá de Vilanova d’Alcolea.
La conserge de l'entrà em diu:
-Això és a Presidència, a la segona planta.
-“E deu quin nivell” (vaig pensar)
A la segona planta un secretari de passadís m’atura i em pregunta que a on vaig.
Li comento el motiu de la meva visita i em diu que esperés.
Ell entra al despatx de Don Carlos i en aqueix mateix moment, la meva perversa ment va començar a imaginar-se coses.
Don Carlos:
-Qui és? El conec? Està alienat? És un vot captiu?
Secretari:
-Me parece que no. Tiene una pinta de rojo malvestido que asusta. No creo que sea conveniente que salga, no parece que pueda convertirlo. (Parlava castellà)
Don Carlos:
-Pren pues, dóna-li el sobre amb les invitacions i que se'n vagi.
Vaig despertar del meu somni, em van donar les invitacions, i em vaig quedar en les ganes de tindre unes paraules amb ell.
Va ser així?. Digueu-me malpensat, però..