Encara no fa un any que el periòdic Mediterráneo publicava açò.
https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi76yZ8HW5cKVBpi_kvB6BfpzbOz7mfYHtidU2IxrWC7tTuuwEGZdwBQvDW4VFWVyPSgJ9Opt1Xx5Z5XmK_8iM0yLuRbHxFbC2NjJbAAYn0onBk-srq7wBpSr81ZzblIeqA8cBWexkJ3es/s400/8+de+febrero+del+2008.jpg
Una de les mentides habituals del PP valencià. Avui al periòdic tornen a insistir en el tema.
Técnicos de AENA --Navegación Aérea-- han visitado el aeropuerto Costa Azahar. Ha sido esta misma semana cuando los responsables del organismo dependiente del Ministerio de Fomento han estado en Vilanova d´Alcolea y con ello han abierto el proceso para la obtención de los permisos que permitan abrir al público la infraestructura.
Jo ja no sé la de vegades que el maleit aeroport s'haguera d’haver inaugurat, i el que mes gracia en fa és la foto que fiquen, mes que res per l'espectacular visió que tindran els controladors aeris en la super-torre que tindran. Casi podria dir que des de la torre del campanar del poble tindrien una visió millor.
UBICACIÓN CONCRETA En la visita, los técnicos de AENA ya especificaron dónde deben ir ubicadas las consolas que sirven para dirigir el tráfico aéreo desde la torre de control. (Me encanta, van a poder jugar con la PSP en el trabajo).A este primer paso seguirá la inspección de los propios controladores, algo que se va a producir "inmediatamente",(ells mateixa fiquen la paraula entre cometes) según detalla García-Salas. A ello se suma que los responsables de Aerocas entregaron ya diversa documentación a los encargados de tramitar los permisos, tal y como deseaban.
Aerocas deberá esperar a que el aeropuerto disponga de luz estable, algo que se conseguirá con la llegada de la línea de media tensión que se está construyendo y que García-Salas espera para "el 31 de enero y así arrancar el proceso el 1 de febrero". El que vós deia, un any de mentides, i dura, i dura...
Tota la noticia a:
http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/noticia.asp?pkid=517155
dissabte, 19 de desembre del 2009
divendres, 11 de desembre del 2009
11 de Desembre, dia internacional de les muntanyes
Avui 11 de desembre és el dia internacional de les muntanyes, i què?
Lo xicotets que som i ham tingut que preservar un dia per a què ens recordem d’uns gegants
Com és possible que hi hagi gent que quan mira una muntanya en conter de què li caigués la baba no més vega urbanitzacions i pistes d’esquí.
Estem contínuament demanant-nos respecte entre nosaltres, però som incapaços de respectar el nostre entorn.
La veritat és que no sé per a què serveix un dia internacional de... Portem més de mig dia i encara no he sentit a ningun informatiu parlar del tema.
Ens fa falta mes implicació dels informadors i mes canya durant tot l’any als que es passen les normes més naturals per on vostès saben.
Lo xicotets que som i ham tingut que preservar un dia per a què ens recordem d’uns gegants
Com és possible que hi hagi gent que quan mira una muntanya en conter de què li caigués la baba no més vega urbanitzacions i pistes d’esquí.
Estem contínuament demanant-nos respecte entre nosaltres, però som incapaços de respectar el nostre entorn.
La veritat és que no sé per a què serveix un dia internacional de... Portem més de mig dia i encara no he sentit a ningun informatiu parlar del tema.
Ens fa falta mes implicació dels informadors i mes canya durant tot l’any als que es passen les normes més naturals per on vostès saben.
dijous, 3 de desembre del 2009
De la utilidad de lo inútil. (Crónicas desde la silla de ruedas)
Vaya paradoja, no?
¿Como es posible que un servicio inútil valga para algo?
Pues sí, existen muchos casos, yo conozco algunos, si no no te explicas como puedes llamar a un telefono gratuito, que estes enganchado durante más de una hora hablando con diferentes personas y que al final no te resuelvan nada.
Pero esa gente está trabajando y cobrando. Con lo cual desempeñan una función útil a su empresa, si no los echarían a la calle, no?
Lo normal en un trabajo es desempeñar tu función lo mejor posible para que la empresa vaya bien y gane dinero con tu faena. Si no cumples, no es normal que te vuelvan a contratar. ¿Estamos?
Pues está visto que tenemos que cambiar la manera de pensar. Existe gente contratada que desempeña fatal su trabajo adrede, para hacer así ganar dinero a su empresa.
Explico mi caso.
Llevo un mes largo intentando que mi número vuelva a ser operativo con Movistar. Llevo infinidad de llamadas, durante las cuales suelo hablar con un móntom de operadores, ellos se van pasando la pelota, y al final acabo sin que me solucionen nada. Y vuelta a empezar.
Hay días que lo intento varias veces, y vamos, a mí me sale gratis, solo gasto batería del móvil, pero a ellos los mantengo ocupados, con lo que les hago generar un gasto innecesario.
Si lo hubieran resuelto todo desde el primer día se acabó el problema, pero por lo que veo eso no da dinero, si no, ¿a que santo siguen en sus trece?
Llego a la conclusión que ser inútil da dinero.
¿Como es posible que un servicio inútil valga para algo?
Pues sí, existen muchos casos, yo conozco algunos, si no no te explicas como puedes llamar a un telefono gratuito, que estes enganchado durante más de una hora hablando con diferentes personas y que al final no te resuelvan nada.
Pero esa gente está trabajando y cobrando. Con lo cual desempeñan una función útil a su empresa, si no los echarían a la calle, no?
Lo normal en un trabajo es desempeñar tu función lo mejor posible para que la empresa vaya bien y gane dinero con tu faena. Si no cumples, no es normal que te vuelvan a contratar. ¿Estamos?
Pues está visto que tenemos que cambiar la manera de pensar. Existe gente contratada que desempeña fatal su trabajo adrede, para hacer así ganar dinero a su empresa.
Explico mi caso.
Llevo un mes largo intentando que mi número vuelva a ser operativo con Movistar. Llevo infinidad de llamadas, durante las cuales suelo hablar con un móntom de operadores, ellos se van pasando la pelota, y al final acabo sin que me solucionen nada. Y vuelta a empezar.
Hay días que lo intento varias veces, y vamos, a mí me sale gratis, solo gasto batería del móvil, pero a ellos los mantengo ocupados, con lo que les hago generar un gasto innecesario.
Si lo hubieran resuelto todo desde el primer día se acabó el problema, pero por lo que veo eso no da dinero, si no, ¿a que santo siguen en sus trece?
Llego a la conclusión que ser inútil da dinero.
dimecres, 2 de desembre del 2009
La sangre vende. (Crónicas desde la silla de ruedas)
¿Como se puede llegar a ser noticia de primera plana?
Es algo inexplicable pero cuando te pasa, como mínimo te sorprendes.
La verdad es que no creo que un ciudadano anónimo sirva para ser noticia de primera plana.
¿Quién decide cuales serán las noticias de primera plana?
¿Puedes llegar a ser tú noticia de primera plana?
Por lo visto, sí. Está claro que puedes ser más importante que el hambre del mundo, que una guerra, o que la economía se vaya a pique, vamos hasta más importante que el Madrid o que el Barça pierda un partido.
Se supone que una empresa de información vende noticias, y gana dinero de ellas, ¿entonces? Si tú has generado esa noticia, por la misma regla de tres ¿deberías de ganar dinero de ella?
Ahí entramos ya en el debate sobre la privacidad de las personas.
Según la constitución española,
EL DERECHO A LA INTIMIDAD.
−Constitución de 1812
−Constitución de 1978
Se garantiza en el derecho al honor, a la intimidad personal y familiar y a la propia imagen Art. 18.1 CE
DERECHO A LA INTIMIDAD.
El derecho a la intimidad podía llevar a que un individuo se proteja de:
•la intromisión física.
•La publicación de un material personal que se pudiese considerar perjudicial o embarazoso (ya sea
verdadero o no)
La publicación de fotografías o grabaciones de un individuo que hayan sido realizadas sin su
consentimiento.
Después de verme en la portada del periódico lo que más me intrigó fue el pensar como habían conseguido la noticia y sobre todo la foto.
Sabiendo que mi compañero de cordada no fue, y es el que tenía más facilidad, lo único que me cabe pensar es que la prensa tiene contactos directos con cualquier tipo de fuerza de seguridad para que les informe de manera instantánea de cualquier suceso que ocurra.
La sangre vende, lo de menos es lo que ocurra en el mundo, injusticias, hambre, guerras, lo que de verdad vende noticias es la sangre, y si es próxima mejor.
No te sorprendas si algún día te ves como portada de un medio de comunicación, solo piensa que algo malo has debido de hacer, si no ¿qué narices haces en la foto?
Es algo inexplicable pero cuando te pasa, como mínimo te sorprendes.
La verdad es que no creo que un ciudadano anónimo sirva para ser noticia de primera plana.
¿Quién decide cuales serán las noticias de primera plana?
¿Puedes llegar a ser tú noticia de primera plana?
Por lo visto, sí. Está claro que puedes ser más importante que el hambre del mundo, que una guerra, o que la economía se vaya a pique, vamos hasta más importante que el Madrid o que el Barça pierda un partido.
Se supone que una empresa de información vende noticias, y gana dinero de ellas, ¿entonces? Si tú has generado esa noticia, por la misma regla de tres ¿deberías de ganar dinero de ella?
Ahí entramos ya en el debate sobre la privacidad de las personas.
Según la constitución española,
EL DERECHO A LA INTIMIDAD.
−Constitución de 1812
−Constitución de 1978
Se garantiza en el derecho al honor, a la intimidad personal y familiar y a la propia imagen Art. 18.1 CE
DERECHO A LA INTIMIDAD.
El derecho a la intimidad podía llevar a que un individuo se proteja de:
•la intromisión física.
•La publicación de un material personal que se pudiese considerar perjudicial o embarazoso (ya sea
verdadero o no)
La publicación de fotografías o grabaciones de un individuo que hayan sido realizadas sin su
consentimiento.
Después de verme en la portada del periódico lo que más me intrigó fue el pensar como habían conseguido la noticia y sobre todo la foto.
Sabiendo que mi compañero de cordada no fue, y es el que tenía más facilidad, lo único que me cabe pensar es que la prensa tiene contactos directos con cualquier tipo de fuerza de seguridad para que les informe de manera instantánea de cualquier suceso que ocurra.
La sangre vende, lo de menos es lo que ocurra en el mundo, injusticias, hambre, guerras, lo que de verdad vende noticias es la sangre, y si es próxima mejor.
No te sorprendas si algún día te ves como portada de un medio de comunicación, solo piensa que algo malo has debido de hacer, si no ¿qué narices haces en la foto?
divendres, 13 de novembre del 2009
Encara hi ha lloc per a la sorpresa.
El dijous nit a la part darrera del Teatre Principal els quatre gats que anàvem pel carrer en aquell moment vam tindre la sort de gaudir de les cabrioles d’un preciós cavall portat amb gran destresa pel seu genet.
dimarts, 27 d’octubre del 2009
Nova definició d’inútil
Els nostres diccionaris s’han quedat obsolets. Hi haurà que fer una revisió global i refer-los.
Això sí, en perfecte castellà, que si no molts d’aquests individus inoperants que han perdut una bona part del seu cervell en alguna reunió super-important no ho entendran.
Definició d’Inútil, tal com ve a la majoria dels diccionaris:
Inútil: adj m y f, Que no es útil, que no sirve para nada, que no es productivo: «Ese dichoso marido es un holgazán, un inútil», su cuerpo inútil, cosas inútiles, gastos inútiles, «El teléfono estaba destrozado e inútil», «Sería inútil entrar en detalles».
Sinónims: fútil, innecesario, inservible, inútilmente, ocioso, para nada no sirve, para nada que no sirve, trasto, vanamente, vano
Adjetius:
barato, de poco valor, despreciable, fútil, improductivo, inactivo, inefectivo, ineficaz, ineficiente, innecesario, inoperante, inservible, malo, no utilizable, ocioso, prohibido, sin sentido, sin valor, superfluo, vano
i podríem continuar...
Nova definició:
Inútil:
Dicese de concejal de urbanismo de cierto ayuntamiento situado entre las localidades de Almassora y Benicássim que suele hacer las cosas sin pensar, sin preguntar y sin fundamento.
Que suele gastarse el dinero del contribuyente en obras inútiles que luego le toca deshacer.
A les proves em remet:
Un mes per a fer uns forats per tot Castelló d'uns 80 cm d’amplària per 60 cm de profunditat a base de martell pneumàtic i de dos a tres obrers per forat.
Un mes per tal de col•locar damunt dels forats uns maseters inamovibles, omplir-los de terra i col.locar una tanca protectora.
Prop de dos mesos per a vore que tot el que havien fet estava mal fet i era inútil, i decidir llevar-los.
Tot això en els nostres diners, que encara que els fiqués Zapatero en el seu Plan E, continuen se'n els nostres diners.
A dia d’avui aquest és l'estat de les obres. Continuarem informant...
Això sí, en perfecte castellà, que si no molts d’aquests individus inoperants que han perdut una bona part del seu cervell en alguna reunió super-important no ho entendran.
Definició d’Inútil, tal com ve a la majoria dels diccionaris:
Inútil: adj m y f, Que no es útil, que no sirve para nada, que no es productivo: «Ese dichoso marido es un holgazán, un inútil», su cuerpo inútil, cosas inútiles, gastos inútiles, «El teléfono estaba destrozado e inútil», «Sería inútil entrar en detalles».
Sinónims: fútil, innecesario, inservible, inútilmente, ocioso, para nada no sirve, para nada que no sirve, trasto, vanamente, vano
Adjetius:
barato, de poco valor, despreciable, fútil, improductivo, inactivo, inefectivo, ineficaz, ineficiente, innecesario, inoperante, inservible, malo, no utilizable, ocioso, prohibido, sin sentido, sin valor, superfluo, vano
i podríem continuar...
Nova definició:
Inútil:
Dicese de concejal de urbanismo de cierto ayuntamiento situado entre las localidades de Almassora y Benicássim que suele hacer las cosas sin pensar, sin preguntar y sin fundamento.
Que suele gastarse el dinero del contribuyente en obras inútiles que luego le toca deshacer.
A les proves em remet:
Un mes per a fer uns forats per tot Castelló d'uns 80 cm d’amplària per 60 cm de profunditat a base de martell pneumàtic i de dos a tres obrers per forat.
Un mes per tal de col•locar damunt dels forats uns maseters inamovibles, omplir-los de terra i col.locar una tanca protectora.
Prop de dos mesos per a vore que tot el que havien fet estava mal fet i era inútil, i decidir llevar-los.
Tot això en els nostres diners, que encara que els fiqués Zapatero en el seu Plan E, continuen se'n els nostres diners.
A dia d’avui aquest és l'estat de les obres. Continuarem informant...
dimecres, 21 d’octubre del 2009
El semenfotisme dels encarregats d’urbanisme de l'ajuntament de Castelló.
Tots esteu veien les conseqüències del tan nomenat Pla E en la majoria de ciutats de Espanya. Com i de què manera ens estan canviant la fisonomia de les nostres ciutats i carrers.
La nostra ciutat no s’escapa. No és prou en tindre tots els carrers n'obres i a l’hora, en damunt una vegada s’acaben els despropòsits, la majoria dels veïns tindrem més problemes a l’hora de circular i aparcar els nostres vehicles als nostres carrers.
Si l'objectiu final és acostumar a la gent a utilitzar el transport públic, deurien de garantir-lo primer.
Si era el d'embellir els carrers, en uns maseters mòbils hi hauria prou, i el resultat haguera segut el mateix, més barato, i no tindrien que trencar-lo quan se'ls acabés la legislatura.
Si l’objectiu era el de fotre, ho han aconseguit. I en damunt en els nostres diners.
Que algú m'expliques per a què s'ha deixat aquest lloc inutilitzable entre el maseter, el piló i el cantó.
Els cotxes continuen aparcant en el cantó i molestant als vianants.
I un maseter enmig del carrer?
I aquesta separació amb l’entrada al garatge? Igual és que viu algun regidor del PP?
I en aquest garatge, perquè hi ha a un costat i a l'altre no?
Son només uns petits exemples de les barbàries urbanístiques que estem deixant fer en la nostra ciutat.
No més puc pensar que en tots aquests despropòsits s’amaga la mà obscura de Pepe Gotera i Otilio...
La “coletilla” ja la sabeu tots.
La nostra ciutat no s’escapa. No és prou en tindre tots els carrers n'obres i a l’hora, en damunt una vegada s’acaben els despropòsits, la majoria dels veïns tindrem més problemes a l’hora de circular i aparcar els nostres vehicles als nostres carrers.
Si l'objectiu final és acostumar a la gent a utilitzar el transport públic, deurien de garantir-lo primer.
Si era el d'embellir els carrers, en uns maseters mòbils hi hauria prou, i el resultat haguera segut el mateix, més barato, i no tindrien que trencar-lo quan se'ls acabés la legislatura.
Si l’objectiu era el de fotre, ho han aconseguit. I en damunt en els nostres diners.
Que algú m'expliques per a què s'ha deixat aquest lloc inutilitzable entre el maseter, el piló i el cantó.
Els cotxes continuen aparcant en el cantó i molestant als vianants.
I un maseter enmig del carrer?
I aquesta separació amb l’entrada al garatge? Igual és que viu algun regidor del PP?
I en aquest garatge, perquè hi ha a un costat i a l'altre no?
Son només uns petits exemples de les barbàries urbanístiques que estem deixant fer en la nostra ciutat.
No més puc pensar que en tots aquests despropòsits s’amaga la mà obscura de Pepe Gotera i Otilio...
La “coletilla” ja la sabeu tots.
dimarts, 6 d’octubre del 2009
El govern es carrega la I+D
Desprès de fer-li una visita al blog del meu germà Alex, m’apunto a aquesta iniciativa de “La aldea irreductible”, a la que en molt poques hores s'han afegit una infinitat de blogs de tot el país.
I és que en aquests moments reduir els pocs diners que es donaven per a la I+D, és aprofundir més si cap en el forat al que ens han portat l’avarícia de gent que precisament es passava la I+D per les seves parts més intimes.
I és que en aquests moments reduir els pocs diners que es donaven per a la I+D, és aprofundir més si cap en el forat al que ens han portat l’avarícia de gent que precisament es passava la I+D per les seves parts més intimes.
dijous, 3 de setembre del 2009
Reflexions post neteja de la Cordillera Huayhuash.
Primer de tot remarcar l’èxit de l'acció de neteja en la serralada promoguda directament per la Mountain Wilderness de Catalunya, i sobre tot pel ressò que han tingut els treballs en tota la comunitat andina del Perú i el legat que queda al Huayhuash en forma de cartells, recomanacions a les empreses d’aventura, conscienciació de la població andina, seguiment de l’acció en les poblacions implicades, seguiment dels mitjos de comunicació peruans, etc.
Fins aquest punt les felicitacions, que son poques i sé que em quedo molt curt.
Passem a les crítiques.
La idea inculcada sense donar-nos conter al Dionicio Basilio durant l’estiu del 2008, i que ell ens va transmetre a l’hivern al temps que ens demanava ajuda no va tindre el suport que esperàvem d’una teòrica societat adulta i consolidada en temes de solidaritat, ajuda al necessitat, protecció del medi ambient, difusió dels valors naturals, desenvolupament sostenible,... afegiu vosaltres, alguna altra queixa, que de segur que m'he deixat al tinter unes quantes.
Empreses a les que hem demanat ajuda i ens han contestat:
Mountain Wilderness de Catalunya:
Empreses a les hem demanat ajuda, ens han contestat, ens han dit que no podien fer-se càrrec, però ens han facilitat l'adreça d'altres organitzacions que sí que podien estar interessades en el projecte:
http://www.tv3.cat/pprogrames/elmediambient/ Ens va recomanar enviar el projecte a Mountain Wilderness de Catalunya.
Empreses a les que hem demanat ajuda i ens han donat llargues fins que ens han dit que no es podien fer-se càrrec.
http://www.rtvv.es/ Amb Canal Nou vam estar parlant durant tres setmanes mentre en transferien d’un telèfon a un altre.
Amb el programa El Medi Ambient de Punt dos, ni siquiera em van contestar.
http://www.nuestramontana.com/index.html Sergio Ramírez, guia de Huaraz em va contestar:
Acabo de regresar de la montaña.
Ahora mismo reviso todo y te comento algo en la brevedad.
Gracias por escribir,
Saludos
---
Sergio Ramírez Carrascal
Nuestra Montaña SAC
Ja no vaig saber res més d’ell.
Una vegada vaig tindre clar que el projecte era una realitat gracies als 3900 dòlars que ens demanava el Dionicio i que van ser sufragats íntegrament per la Mountain Wilderness de Catalunya e Internacional, (encara que van ser molt més, ja que van afegir cartells i pamflets de divulgació per a informació dels propers trekers), em vaig dedicar a intentar que alguna empresa s’interessaran per sufragar una filmació de la tasca de neteja al Huayhuash per tal de fer una pel•lícula de divulgació de la problemàtica del Parc.
El total de les despeses pujava a 2500 euros.
Empreses a les que vaig enviar el projecte de la filmació, i que ni siquiera se'n van dignar a contestar, per ordre de demanda d’ajuda:
Cuatro TV
La Sexta
Telecinco
Guara Mascún, tenda de muntanya
Balmat, tenda de muntanya
Ediciones Desnivel
Aresta, tenda de muntanya
Alpesport, tenda de muntanya
Viladomat, tenda de muntanya
Bu56, tenda de muntanya
ePiri mountains, tenda de muntanya
Iris sport, tenda de muntanya
Risko, tenda de muntanya
Deportes Nómadas, tenda de muntanya
Sport Area, tenda de muntanya
Barrabés, tenda de muntanya
Acciona medioambiente, multinacional
Fundación Tierra Ibérica
Asociación RedMontañas
Ecología y Desarrollo
Fundación Petzl, material de muntanya
Repsol YPF Fundación, multinacional
Reserva Natural, Radio Nacional de España
Acció Natura
Van ser com a deu més a través dels seus contactes de webs i que no queden registrats al meu correu.
No més que cadascuna de les empreses, haguera ficat 100 euros, haurien sobrat diners.
Temps roïns per a la solidaritat...
Pdt: El que no entenc és a les fundacions, per a què estan?, i que menys que una contestació, no?
Fins aquest punt les felicitacions, que son poques i sé que em quedo molt curt.
Passem a les crítiques.
La idea inculcada sense donar-nos conter al Dionicio Basilio durant l’estiu del 2008, i que ell ens va transmetre a l’hivern al temps que ens demanava ajuda no va tindre el suport que esperàvem d’una teòrica societat adulta i consolidada en temes de solidaritat, ajuda al necessitat, protecció del medi ambient, difusió dels valors naturals, desenvolupament sostenible,... afegiu vosaltres, alguna altra queixa, que de segur que m'he deixat al tinter unes quantes.
Empreses a les que hem demanat ajuda i ens han contestat:
Mountain Wilderness de Catalunya:
Empreses a les hem demanat ajuda, ens han contestat, ens han dit que no podien fer-se càrrec, però ens han facilitat l'adreça d'altres organitzacions que sí que podien estar interessades en el projecte:
http://www.tv3.cat/pprogrames/elmediambient/ Ens va recomanar enviar el projecte a Mountain Wilderness de Catalunya.
Empreses a les que hem demanat ajuda i ens han donat llargues fins que ens han dit que no es podien fer-se càrrec.
http://www.rtvv.es/ Amb Canal Nou vam estar parlant durant tres setmanes mentre en transferien d’un telèfon a un altre.
Amb el programa El Medi Ambient de Punt dos, ni siquiera em van contestar.
http://www.nuestramontana.com/index.html Sergio Ramírez, guia de Huaraz em va contestar:
Acabo de regresar de la montaña.
Ahora mismo reviso todo y te comento algo en la brevedad.
Gracias por escribir,
Saludos
---
Sergio Ramírez Carrascal
Nuestra Montaña SAC
Ja no vaig saber res més d’ell.
Una vegada vaig tindre clar que el projecte era una realitat gracies als 3900 dòlars que ens demanava el Dionicio i que van ser sufragats íntegrament per la Mountain Wilderness de Catalunya e Internacional, (encara que van ser molt més, ja que van afegir cartells i pamflets de divulgació per a informació dels propers trekers), em vaig dedicar a intentar que alguna empresa s’interessaran per sufragar una filmació de la tasca de neteja al Huayhuash per tal de fer una pel•lícula de divulgació de la problemàtica del Parc.
El total de les despeses pujava a 2500 euros.
Empreses a les que vaig enviar el projecte de la filmació, i que ni siquiera se'n van dignar a contestar, per ordre de demanda d’ajuda:
Cuatro TV
La Sexta
Telecinco
Guara Mascún, tenda de muntanya
Balmat, tenda de muntanya
Ediciones Desnivel
Aresta, tenda de muntanya
Alpesport, tenda de muntanya
Viladomat, tenda de muntanya
Bu56, tenda de muntanya
ePiri mountains, tenda de muntanya
Iris sport, tenda de muntanya
Risko, tenda de muntanya
Deportes Nómadas, tenda de muntanya
Sport Area, tenda de muntanya
Barrabés, tenda de muntanya
Acciona medioambiente, multinacional
Fundación Tierra Ibérica
Asociación RedMontañas
Ecología y Desarrollo
Fundación Petzl, material de muntanya
Repsol YPF Fundación, multinacional
Reserva Natural, Radio Nacional de España
Acció Natura
Van ser com a deu més a través dels seus contactes de webs i que no queden registrats al meu correu.
No més que cadascuna de les empreses, haguera ficat 100 euros, haurien sobrat diners.
Temps roïns per a la solidaritat...
Pdt: El que no entenc és a les fundacions, per a què estan?, i que menys que una contestació, no?
dilluns, 15 de juny del 2009
De vegades em fico a pensar,... i la cagués.
Crec que tinc molts amics.
Tinc amics més joves que jo.
Tinc amics de la meva edat.
Tinc amics més vells que jo.
Tinc amics que no més veig una vegada a l'any.
Tinc amics en els que no més parlo per telèfon.
Tinc amics que encara ni conec personalment.
Tinc amics que no més sé d’ells per l’internet.
Tinc amics que estan molt i molt lluny.
Tinc amics a Rússia, a Tadjikistán, a Perú, en l’Argentina, als EE.UU.,...
Tinc amics que de tant a prop no els veig mai.
Tinc amics que ja, ni son amics.
Tinc amics de temporada a l’any.
Tinc coneguts que prompte seran amics.
Tinc amics que no sé res d’ells.
Tinc amics d’esquerres, i fins i tot de dretes.
I tinc amics votants del PP, i tinc que dir-ho, en fa vergonya.
Votar al PP en unes eleccions europees dius, val, total estàs votant a un senyor que no en té res a vore en el teu entorn i a unes idees que possiblement siguin les teves.
Votar al PP en unes eleccions nacionals està molt a prop del que he dit abans.
Però, votar al PP a la Comunitat Valenciana significa en aquests moments acceptar, i fins i tot intentar ser amic d’uns senyors “dirigents” que no més estan al seu lloc per a enriquir-se, per a malversar amb els diners públics, per afavorir a l'amic de torn, per a controlar els mitjans de comunicació, per a col.locar al familiar, per a posposar-se a costa de tot a la poltrona, per a...
Podria seguir així una bona estona, però tota això ja està escrit als periòdics, i de tant que es repeteix ja no fem ni cas.
De veres, espero ser, per molt anys, amics dels meus amics, però certs comportaments em donen vergonya.
Per això moltes vegades penso que deuria de deixar de pensar.
Tinc amics més joves que jo.
Tinc amics de la meva edat.
Tinc amics més vells que jo.
Tinc amics que no més veig una vegada a l'any.
Tinc amics en els que no més parlo per telèfon.
Tinc amics que encara ni conec personalment.
Tinc amics que no més sé d’ells per l’internet.
Tinc amics que estan molt i molt lluny.
Tinc amics a Rússia, a Tadjikistán, a Perú, en l’Argentina, als EE.UU.,...
Tinc amics que de tant a prop no els veig mai.
Tinc amics que ja, ni son amics.
Tinc amics de temporada a l’any.
Tinc coneguts que prompte seran amics.
Tinc amics que no sé res d’ells.
Tinc amics d’esquerres, i fins i tot de dretes.
I tinc amics votants del PP, i tinc que dir-ho, en fa vergonya.
Votar al PP en unes eleccions europees dius, val, total estàs votant a un senyor que no en té res a vore en el teu entorn i a unes idees que possiblement siguin les teves.
Votar al PP en unes eleccions nacionals està molt a prop del que he dit abans.
Però, votar al PP a la Comunitat Valenciana significa en aquests moments acceptar, i fins i tot intentar ser amic d’uns senyors “dirigents” que no més estan al seu lloc per a enriquir-se, per a malversar amb els diners públics, per afavorir a l'amic de torn, per a controlar els mitjans de comunicació, per a col.locar al familiar, per a posposar-se a costa de tot a la poltrona, per a...
Podria seguir així una bona estona, però tota això ja està escrit als periòdics, i de tant que es repeteix ja no fem ni cas.
De veres, espero ser, per molt anys, amics dels meus amics, però certs comportaments em donen vergonya.
Per això moltes vegades penso que deuria de deixar de pensar.
dilluns, 8 de juny del 2009
Estem salvats!!
Ja ho puc vorer, ni tres dies trigaran els peperos en finiquitar la crisi.
Ara que Europa ja és de dretes, fins i tot d'extrema dreta, ens donarem conter que totes les mesures que ens han enviat a aquest pou de misèria i falta de feina, seran les mateixes que ens salvaran una altra volta, que ens ompliran en quatre dies les butxaques d’euros a mansalva.
Estem apanyats. Però que ningú s’esgarrés els vestits, tenim el que ens hem buscat, poc a poc la gent acabarà donant-se conter que no son tan inútils unes eleccions que ens afecten molt més a prop del que ells s’imaginen, i sobre tot per a coses molt quotidianes.
Quan no fiquen problemes, com ara, a l’hora de construir en qualssevol lloc de la costa, quan no fiquen problemes per a fer transvasaments a diestro i siniestro, quan no fiquen problemes per a fer “Mundo Il•lusions”, quan no fiquen problemes per a fer camp de golfs a tutiplen, ens recordarem i direm:
Ai, si haguera anat a votar!!
Ara que Europa ja és de dretes, fins i tot d'extrema dreta, ens donarem conter que totes les mesures que ens han enviat a aquest pou de misèria i falta de feina, seran les mateixes que ens salvaran una altra volta, que ens ompliran en quatre dies les butxaques d’euros a mansalva.
Estem apanyats. Però que ningú s’esgarrés els vestits, tenim el que ens hem buscat, poc a poc la gent acabarà donant-se conter que no son tan inútils unes eleccions que ens afecten molt més a prop del que ells s’imaginen, i sobre tot per a coses molt quotidianes.
Quan no fiquen problemes, com ara, a l’hora de construir en qualssevol lloc de la costa, quan no fiquen problemes per a fer transvasaments a diestro i siniestro, quan no fiquen problemes per a fer “Mundo Il•lusions”, quan no fiquen problemes per a fer camp de golfs a tutiplen, ens recordarem i direm:
Ai, si haguera anat a votar!!
divendres, 29 de maig del 2009
Els extrems es toquen
Sempre ho hem sentit, son igual de besties els que defensen la solidaritat i igualtat dels pobles a base de pals, que els xenòfobs i els racistes amb els seus actes, o que els hooligans amb la seva manera especial de defensar els colors del seu equip.
Però ara tenim una nova classe d'extremisme.
Tenim l’extremisme de la paraula, la paraula de deu.
A l'igual que els extremistes d’esquerra, de dreta, xenòfobs, racistes, hooligans, etc... Els extremistes de la religió catòlica tenen que fer-se notar. I és que, tots sabem que aquest tipus de gent necessita que es parli d'ells per a alimentar el seu ego i la seva necessitat de protagonisme.
Si no és per això no et pots explicar les últimes barbàries en forma de declaracions i editorials que últimament tenim la desgracia de trobar en la premsa escrita i visual.
Ja fa molt de temps que em considero un ateu confés, i que penso que una de les majors lacres de la humanitat son les religions, les religions mal enteses, però, és que últimament la catòlica s'està convertint en la Secta de totes les Sectes.
La base de qualsevol religió ha segut una sèrie de pautes de comportament per a què la convivència en les comunitats i entre les comunitats fora el més agradable possible.
Pautes d’allò més normals i naturals. Pautes que qualssevol en una mica de seny les entén i les apliqués sense tindre que anar a missa.
Però quan comencen a venerar i a adorar mites i successos sobrenaturals, comencen els problemes, siga la religió que siga.
I aquests de la Secta Catòlica com la majoria dels seus mites estan obsolets o caducs tenen que dir totes les setmanes alguna barbaritat per a què continuen parlant d’ells.
És l’única manera que els quatre incultes que queden continuen venerant-los i marcant la”x” en la seva casella.
Senyors: La pela és la pela.
Però ara tenim una nova classe d'extremisme.
Tenim l’extremisme de la paraula, la paraula de deu.
A l'igual que els extremistes d’esquerra, de dreta, xenòfobs, racistes, hooligans, etc... Els extremistes de la religió catòlica tenen que fer-se notar. I és que, tots sabem que aquest tipus de gent necessita que es parli d'ells per a alimentar el seu ego i la seva necessitat de protagonisme.
Si no és per això no et pots explicar les últimes barbàries en forma de declaracions i editorials que últimament tenim la desgracia de trobar en la premsa escrita i visual.
Ja fa molt de temps que em considero un ateu confés, i que penso que una de les majors lacres de la humanitat son les religions, les religions mal enteses, però, és que últimament la catòlica s'està convertint en la Secta de totes les Sectes.
La base de qualsevol religió ha segut una sèrie de pautes de comportament per a què la convivència en les comunitats i entre les comunitats fora el més agradable possible.
Pautes d’allò més normals i naturals. Pautes que qualssevol en una mica de seny les entén i les apliqués sense tindre que anar a missa.
Però quan comencen a venerar i a adorar mites i successos sobrenaturals, comencen els problemes, siga la religió que siga.
I aquests de la Secta Catòlica com la majoria dels seus mites estan obsolets o caducs tenen que dir totes les setmanes alguna barbaritat per a què continuen parlant d’ells.
És l’única manera que els quatre incultes que queden continuen venerant-los i marcant la”x” en la seva casella.
Senyors: La pela és la pela.
dilluns, 18 de maig del 2009
Ho hem aconseguit
El Projecte per a la recuperació mediambiental de l’entorn a la Cordillera Huayhuash promogut des del Club Trepa Castellet tira endavant.
Gracies a la total implicació del Mountain Wilderness de Catalunya , http://www.mountainwildernesscatalunya.org/ que conta amb l'ajuda directa i l'aprovació del projecte, des de Mountain Wilderness Internacional, el somni de Dioniso Basilio y d'un grup de socis del Club Trepa Castellet es farà realitat.
El somni:
A l’estiu del 2008 Manu Renau, Nuria Muñoz, Juan Gual, Jose Zapata, y Arturo Lillo, tots socis del Club Trepa Castellet vàrem anar al Perú per tal de fer el treking del Huyhuash i l’ascensió de diverses muntanyes de la Cordilllera Blanca.
A Huaraz vam conèixer al Dionisio Basilio, guia de muntanya de la zona i unes de les persones mes coneixedor del Massís del Huayhuash.
El vàrem contractar com a guia i cuiner per al treking. Ell va ser el que ens va ensenyar la problemàtica del parc, les seves meravelles, els indrets mes amagats, els racons més exquisits, els més inhòspits, la seva evolució durant els darrers anys. Evolució molt trista per cert, retirada de glaçeres, augment de les temperatures, noves instal•lacions mineres, brutícia, deixalles amagades per tot arreu, pressió humana...
Per la nostra banda, nosaltres ens vàrem espantar, i sobre tot avergonyir de l'estat en el que es troba el recorregut del treking. No hi ha un servei de neteja, no hi ha una obligació d'emportar-se les deixalles, no hi ha una conscienciació per part dels habitants del parc de mantenir-lo netejat, no hi ha una conscienciació per part del “trekers” per a saber què es fa amb les seves deixalles, en resum, No hi ha cap tipus de control sobre la brutícia i degradació que genera el pas dels visitants. Si a tot això li afegim l’interès per part de moltes empreses i organismes de l’estat, en que no s'implantés la zona com a Parc Nacional, en conter de l'actual “Zona Reservada”, per a poder fer els seus nous projectes miners, ens vàrem donar conter que estàvem davant d’un problema molt greu.
Tot això, i sense saber-ho, ens va anar inculcant en els pensaments de Dionisio Basilio, i una vegada estan nosaltres ja a la península, ens va enviar un correu demanant-nos ajuda per a poder fer una neteja al Parc abans del començament de la temporada de trekings.
Dit i fet, ens vàrem posar en contacte amb nombroses empreses i institucions demanant l'ajuda a dins i fora de la Comunitat Valenciana, al fi, vàrem contactar amb Mountain Wilderness de Catalunya. Parlant amb el seu president Jordi Quera, el va semblar una molt bona idea, i sobre tot factible de fer-se i fins i tot, millorar-se.
Celebrant els seus 20 anys de Mountain Wilderness, i inclouen-la en una expedició al Perú de la seva institució, aprofitaran per a dur a terme el projecte.
Però la neteja no serà la part més important.
Encara que de segur serà la més representativa i reivindicativa, la part més important és la conscienciació per part de tots, habitants, empreses d’aventura, organismes implicats, i trekers, del tresor que amaga Huayhuash i de la seva importància per a preservar-ho de qualssevol tipus d’agressió.
Per això Mountain Wilderness de Catalunya ha aconseguit primer, finançament per a portar a bon termini la neteja, i segon començar una tasca de conscienciació per a la població autòctona, per als visitants i per a les empreses que viuen de vendre “l’aventura” al Huayhuash.
Però, això és tot?
No, des del nostre Club volem portar més enllà el projecte. Volem que tinga més repercussió al llarg del temps.
Portem la idea de fer un documental de tota la tasca de Mountain Wilderness al Huayhuash. Volem anar amb el grup de neteja. Volem parlar amb la gent autòctona, amb els que es dediquen a cobrar als visitants, amb els visitants, amb els arriers, amb els guies, volem conèixer la seva problemàtica i des del seu punt de vista. Volem ajudar-los a viure en el seu entorn sense destruir-lo. Volem emportar-nos la major informació possible per tal de què una vegada ací pugem oferir-vos-la a tots vosaltres i a la comunitat internacional.
Volem crear en definitiva una conscienciació social per a què la tasca que es realitzarà no acabés perdent-se en el temps, que perdurés, i sobre tot, per a què totes aquestes accions servís-se'n com a uns bons fonaments per a poder arribar algun dia a què La Cordillera Huayhuash és cataloga com a Parc Nacional.
La Cordillera Huayhuash:
La serralada del Huayhuash està ubicada a la serra central del Perú, a la regió on convergeixen els departaments de Ancash, Huánuco i Lima, uns 50 km al sud de la Cordillera Blanca.
Pocs llocs en el món posseeixen paisatges tan bonics com els de la Cordillera Huayhuash, que és un dels deu circuits de treking més espectaculars del món. Les neus perpètues de les seves muntanyes contrasten amb el cel blau del seu cel i amb la verdor de su campiña.
La Cordillera Huayhuash és potser la més espectacular dels Andes Peruans. Sis dels seus cims sobrepassen els 6.000 metres i altres 15 assoleixen més de 5 400 m. El seu nevat més important, el Yerupajá (6 634 m), és la segona muntanya més alta del Perú i el punt més alt de l'enorme conca amazònica.
Huayhuash és la segona cadena muntanyosa més alta del món en la regió tropical, després de la serralada Blanca, immediatament al nord. Encara que està ubicada a 120 quilòmetres de l'oceà Pacífic, la carena forma part de la divisòria d'aigües del continent; les aigües de l'escarpa oriental discorren cap al riu Marañón, principal tributari de l'Amazones.
La Cordillera Huayhuash és representativa dels ecosistemes andins; posseeix una gran biodiversitat; compta amb una varietat d'ecosistemes i té un significatiu potencial turístic, gràcies a la seva incomparable bellesa escènica.
Aquesta serralada és una de les més espectaculars dels Andes i està considerada per la comunitat turística internacional entre els deu millors circuits de "trekking" en el món.
Són 180 quilòmetres de ruta, el que la converteix en una de les més difícils, llargues i espectaculars del món. Una de les raons de la seva reputació és la mitjana d'altitud durant el recorregut, el qual és de 4 300 msnm aproximadament.
És a més, un excel•lent exemple de com les comunitats camperoles juguen un paper important en la conservació dels recursos naturals dels Andes mitjançant un aprofitament sostenible i no destructiu.
La participació de la comunitat en la planificació, disseny i implantació és essencial per a la sostenibilitat dels projectes de desenvolupament i per a la conservació cultural i ecològica de la regió.
L'aïllament que ha patit per dècades li ha evitat el nivell de depredació que han patit altres serralades més accessibles com la seva veïna del nord, la Cordillera Blanca (Parc Nacional Huascarán). Tanmateix, aquest aïllament està disminuint actualment a causa de la construcció de noves carreteres, el creixement del turisme i l'increment de l'exploració minera.
Tot l'anteriorment descrit és el que intentarà protegir Mountain Wilderness a partir d'ara.
Un poc de historia.
Què vol dir "Wilderness"?
Naturalesa salvatge no modificada per l'activitat de l'home.
Què és "Mountain Wilderness"?
"Mountain Wilderness"- Alpinistes de tot el món en defensa de l'alta muntanya- és una associació oberta a tothom, sense finalitat de lucre, que ha nascut per tal de defensar l'entorn muntanyenc i el sentit de l'experiència a la muntanya i, per tant, de promoure una reforma de la cultura alpinística d'acord amb l'esperit Wilderness.
Com ha nascut?
El mes de novembre de 1987, el Club Alpí Acadèmic Italià i la Fundació Sella van presentar a Biella (Italia) la proposta "Mountain Wilderness"-Alpinistes de tot el món en defensa de l'alta muntanya- per determinar l'estat actual de degradació de l'entorn muntanyenc i de les amenacesmundials a la wilderness. En els debats van participar alpinistes de totes les nacions i com a resultat dels treballs fou redactat un document final, la "Tesi de Biella", amb què s'establí el naixement de l'associació, els seus objectius i finalitats. En aquesta mateixa assemblea es van elegir 21 garants, responsables de promoure arreu les iniciatives i objectius de "Mountain Wilderness". Ells són el testimoni de fidelitat a la Tesi de Biella.
Quins són els seus objectius?
Protegir els darrers llocs sense contaminar i els recursos naturals de la muntanya.
Recuperar zones compromeses que encara es puguin salvar.
Promoure el creixement de la conciència medioambiental de tothom que estigui relacionat amb la muntanya.
Com actua?
Les activitats principals de Mountain Wilderness són les accions; algunes de caràcter emblemàtic, serveixen per atreure l'atenció i promoure una presa de posició sobre les amenaces a l'alta muntanya o bé sobre els greuges que ja s'han produït en diversos indrets. D'altres són de caràcter puntual: per exemple, en assabentar-se d'un projecte desestabilitzador de l'entorn natural, es realitza una acció adequada per bloquejar-lo o bé reduir els seus efectes.
En tot cas, l'acció preveu la implicació dels socis de "Mountain Wilderness": la participació personal fa que la manifestació sigui eficaç i contundent, i es pot realitzar juntament amb altres iniciatives, com: recollida de signatures, denúncies,etc.
A més de les accions, també hi ha l'activitat d'informar: mitjançant projeccions, publicacions, convencions, campanyes de premsa, "Mountain Wilderness" vol provocar en qui freqüenta la muntanya, a qualsevol nivell, una presa de consciència sobre la necessitat d'aturar l'explotació especulativa, cada dia més extensa i agreujada en l'entorn muntanyenc.
CLUB TREPA CASTELLET
dimecres, 13 de maig del 2009
Analitzem la foto:
Primera pregunta:
Què nassos fa un bou en el cartell?
Vol dir que podrem anar a la plaça amb troleibús? Vol dir que els bous podran anar lliurement pel carril del TRAM? Vol dir que hi hauran corregudes pel carril? O no mes vol dir que ficaran una estàtua d'un bou per tal d’engrandir encara més el conter del Ripo, el nostre artista més internacional?
Segona pregunta:
Què fan uns xiquets jugant a la pilota al carril?
Ara si que poden jugar a la pilota, però, desprès; Creuen vostès que les autoritats competents els deixaran jugar?
Tercera pregunta:
Ecológico, ideal, dinámico, agradable?
Que fàcil que és ficar paraules grandiloqüents però molt buides en un cartell. Que els pregunten als arbres quan comencen a tallar-los, i sobre tot desprès amb el soroll dels motors i les catenàries.
Estem assistint a uns dels despropòsits mes gran d’aquesta dècada, i potser no tingués remei.
Ecològic?
Ecològic és anar a peu o amb bicicleta. En Alemanya ho fan i plou més. Ací perquè no?
Què nassos fa un bou en el cartell?
Vol dir que podrem anar a la plaça amb troleibús? Vol dir que els bous podran anar lliurement pel carril del TRAM? Vol dir que hi hauran corregudes pel carril? O no mes vol dir que ficaran una estàtua d'un bou per tal d’engrandir encara més el conter del Ripo, el nostre artista més internacional?
Segona pregunta:
Què fan uns xiquets jugant a la pilota al carril?
Ara si que poden jugar a la pilota, però, desprès; Creuen vostès que les autoritats competents els deixaran jugar?
Tercera pregunta:
Ecológico, ideal, dinámico, agradable?
Que fàcil que és ficar paraules grandiloqüents però molt buides en un cartell. Que els pregunten als arbres quan comencen a tallar-los, i sobre tot desprès amb el soroll dels motors i les catenàries.
Estem assistint a uns dels despropòsits mes gran d’aquesta dècada, i potser no tingués remei.
Ecològic?
Ecològic és anar a peu o amb bicicleta. En Alemanya ho fan i plou més. Ací perquè no?
dilluns, 27 d’abril del 2009
Els nostres diners
Soc dels que no creu en els polítics, no en la política, encara que estic arribant a un punt que ja casi tot semenfot, fins la política també, però tinc clar que el sistema democràtic actual és necessari per a tots, i és que algú tindrà que gestionar adequadament els nostres impostos.
I aquí és on vull anar, la manera de gestionar els nostres diners, perquè jo no dic que no cobren la gent que hem elegit, però si que em rebenta a muntó la manera que tenen de gastar-se els nostres diners.
Anem a veure.
Ens fa falta que per a fer unes obres de millora en qualsevol poble és tingues que ficar un cartell explicatiu que va a càrrec dels diners que s’han concedit per a fer les obres?.
Ens fa falta que per cada kilòmetre de nova carretera que es faça hi ha que muntar un sarao amb picoteo inclòs?
Ens fa falta que els nostres polítics acudi-se'n gratuïtament a esdeveniments com ara una correguda de bous?
I podria seguir infinitament en molts i diferents exemples que tots coneixem.
En tots eixos diners nostres que tant alegrement es gasten els nostres polítics es podria fer noves escoles, mes i més ràpid noves infraestructures, contractar mes metges i professors, mes hospitals, acabar amb les llistes d’espera, l’atur... continuo?
És o no és per a estar fart dels polítics i ja casi de la política?
Senyors polítics a veure si comencen a tindre clar que estan ficats per a gestionar correctament els nostres diners, no per a fer propaganda barata del que fan els seus partits polítics, i menys d'estar contínuament de gresca al nostre càrrec.
I aquí és on vull anar, la manera de gestionar els nostres diners, perquè jo no dic que no cobren la gent que hem elegit, però si que em rebenta a muntó la manera que tenen de gastar-se els nostres diners.
Anem a veure.
Ens fa falta que per a fer unes obres de millora en qualsevol poble és tingues que ficar un cartell explicatiu que va a càrrec dels diners que s’han concedit per a fer les obres?.
Ens fa falta que per cada kilòmetre de nova carretera que es faça hi ha que muntar un sarao amb picoteo inclòs?
Ens fa falta que els nostres polítics acudi-se'n gratuïtament a esdeveniments com ara una correguda de bous?
I podria seguir infinitament en molts i diferents exemples que tots coneixem.
En tots eixos diners nostres que tant alegrement es gasten els nostres polítics es podria fer noves escoles, mes i més ràpid noves infraestructures, contractar mes metges i professors, mes hospitals, acabar amb les llistes d’espera, l’atur... continuo?
És o no és per a estar fart dels polítics i ja casi de la política?
Senyors polítics a veure si comencen a tindre clar que estan ficats per a gestionar correctament els nostres diners, no per a fer propaganda barata del que fan els seus partits polítics, i menys d'estar contínuament de gresca al nostre càrrec.
dimecres, 15 d’abril del 2009
Un mes del que pareix ser la intransigència humana.
En un paratge pràcticament abandonat, des de què el conec i tinc memòria no es llaurés, m'he trobat això: “Prohibida la escalada”
En un perfecte castellà totalment protegit, el document és clar:
El castellà, no cal dir-ho, se sobreentén que és totalment protegit.
Ja fa casi dos anys que la meva filla i jo, ens dediquem a arrapar-nos en aquesta amagada paret a prop del nostre poble.
Estic segur que fa mes de quaranta que els caçadors trepitgen els abandonats bancals dels voltants i ningú els haurà dit res.
Però, en aquest poble tot el que és nou, és dolent.
Tota iniciativa nova no pot ser bona.
Tot el que no és bo per a mi, no pot ser bo per a tu
Mentre no em trobés un cartell que digué:
“Prohibido el paso a qualquier animal ergido de dos patas y un mínimo de entendimiento”
Continuaré trepitjant els abandonats bancals fins arribar a la base de la paret.
La Roca d'Ensanou
En un perfecte castellà totalment protegit, el document és clar:
El castellà, no cal dir-ho, se sobreentén que és totalment protegit.
Ja fa casi dos anys que la meva filla i jo, ens dediquem a arrapar-nos en aquesta amagada paret a prop del nostre poble.
Estic segur que fa mes de quaranta que els caçadors trepitgen els abandonats bancals dels voltants i ningú els haurà dit res.
Però, en aquest poble tot el que és nou, és dolent.
Tota iniciativa nova no pot ser bona.
Tot el que no és bo per a mi, no pot ser bo per a tu
Mentre no em trobés un cartell que digué:
“Prohibido el paso a qualquier animal ergido de dos patas y un mínimo de entendimiento”
Continuaré trepitjant els abandonats bancals fins arribar a la base de la paret.
La Roca d'Ensanou
dijous, 2 d’abril del 2009
Saps aquell acudit de les bicicletes?
I és que pareix un acudit, però és la realitat pura i dura de la nostra ciutat. El nostre genial ajuntament de segur que encara estarà fica'ns-en medalles per la seva nova xarxa de carrils bici, i no és per a menys, en quatre dies i un pot de pintura s'han inventat uns carrils, que son de tot menys per anar en bici, fins i tot sons genials per atropellar a gent i també als cotxes!!
Què fem? xoquem?
Què fem? xoquem?
dilluns, 30 de març del 2009
Una il.lusió darrera d’altra.
No vós podeu fer una idea de la ràbia que em donés escriure sobre aquests temes, perquè, la sola acceptació del que estic escrivint vol dir que estic assumint que algun dia allò del que estic en contra vorà la llum.
Però, mentrestant aprofitarem el temps i gaudirem d’un altre estiu sense sorolls molests a prop de les nostres casses, o potser dos.
A baix teniu la prova del que us dic. A la torre de control en tres mesos li han ficat el caputxó, a aquest ritme és poden estar dos o tres anys per acabar l’aeroport.
A mi una altra cosa que em fa molta gracia és, la hipocresia dels polítics, de tots en general, passen directament d’estar en contra a demanar tots indignats que com és possible que tornes a retardar-se la posta en marxa, que és l’ultima ximplesa que van soltar en saber que AEROCAS retardava altra volta la posta en marxa de l’aeroport.
Però, si és clar que no tenen diners! Com voleu que s’acabés?
El que està clar és, que ja fa 12 anys que en aquesta província els nostres il.lusionistes dirigents s’han dedicat a vendre projectes il•lusiona'ns que per l’únic que serveixen és per a poder col•locar als seus amics i familiars a base de directors, consellers delegats, secretaris i homes i dones de neteja en totes aquelles, totalment necessaris, empreses controladores d’aquestes il.lusions.
Tenen a la gent gaudint d’un mon d’il•lusions i no hi ha manera de fer-los aterrar, i és que a l’aeroport li falta encara molt per a què algun símil d’avioneta pugés aterrar.
Algun que altre colom de moment.
Però, mentrestant aprofitarem el temps i gaudirem d’un altre estiu sense sorolls molests a prop de les nostres casses, o potser dos.
A baix teniu la prova del que us dic. A la torre de control en tres mesos li han ficat el caputxó, a aquest ritme és poden estar dos o tres anys per acabar l’aeroport.
A mi una altra cosa que em fa molta gracia és, la hipocresia dels polítics, de tots en general, passen directament d’estar en contra a demanar tots indignats que com és possible que tornes a retardar-se la posta en marxa, que és l’ultima ximplesa que van soltar en saber que AEROCAS retardava altra volta la posta en marxa de l’aeroport.
Però, si és clar que no tenen diners! Com voleu que s’acabés?
El que està clar és, que ja fa 12 anys que en aquesta província els nostres il.lusionistes dirigents s’han dedicat a vendre projectes il•lusiona'ns que per l’únic que serveixen és per a poder col•locar als seus amics i familiars a base de directors, consellers delegats, secretaris i homes i dones de neteja en totes aquelles, totalment necessaris, empreses controladores d’aquestes il.lusions.
Tenen a la gent gaudint d’un mon d’il•lusions i no hi ha manera de fer-los aterrar, i és que a l’aeroport li falta encara molt per a què algun símil d’avioneta pugés aterrar.
Algun que altre colom de moment.
divendres, 27 de març del 2009
Ana Lillo Pintora, Nova Exposició
Ahir, al Centre Municipal de Cultura de Castelló al carrer Antoni Maura, es va presentar una nova exposició promoguda directament per l’ajuntament de Castelló.
Amb la presencia i les paraules del diputat de cultura Miguel Angel Mulet es va obrir l’exposició que va contar amb la presencia de molts familiars, amics i amants de la pintura de l’artista.
L’exposició estarà oberta fins al 11 d’abril, i els horaris en dies laborals, son de les 10 a les 14, i de les 17 a les 21 hores, i els dissabtes de 10 a 13 hores.
Amb la presencia i les paraules del diputat de cultura Miguel Angel Mulet es va obrir l’exposició que va contar amb la presencia de molts familiars, amics i amants de la pintura de l’artista.
L’exposició estarà oberta fins al 11 d’abril, i els horaris en dies laborals, son de les 10 a les 14, i de les 17 a les 21 hores, i els dissabtes de 10 a 13 hores.
dijous, 12 de març del 2009
Digueu-me malpensat, però....
Avui he anat a la Diputació per tal de replegar les invitacions al sopar del dissabte que ofereixen a tots els que participen al Pregó.
Anava de part del Grup de Ball la Murá de Vilanova d’Alcolea.
La conserge de l'entrà em diu:
-Això és a Presidència, a la segona planta.
-“E deu quin nivell” (vaig pensar)
A la segona planta un secretari de passadís m’atura i em pregunta que a on vaig.
Li comento el motiu de la meva visita i em diu que esperés.
Ell entra al despatx de Don Carlos i en aqueix mateix moment, la meva perversa ment va començar a imaginar-se coses.
Don Carlos:
-Qui és? El conec? Està alienat? És un vot captiu?
Secretari:
-Me parece que no. Tiene una pinta de rojo malvestido que asusta. No creo que sea conveniente que salga, no parece que pueda convertirlo. (Parlava castellà)
Don Carlos:
-Pren pues, dóna-li el sobre amb les invitacions i que se'n vagi.
Vaig despertar del meu somni, em van donar les invitacions, i em vaig quedar en les ganes de tindre unes paraules amb ell.
Va ser així?. Digueu-me malpensat, però..
Anava de part del Grup de Ball la Murá de Vilanova d’Alcolea.
La conserge de l'entrà em diu:
-Això és a Presidència, a la segona planta.
-“E deu quin nivell” (vaig pensar)
A la segona planta un secretari de passadís m’atura i em pregunta que a on vaig.
Li comento el motiu de la meva visita i em diu que esperés.
Ell entra al despatx de Don Carlos i en aqueix mateix moment, la meva perversa ment va començar a imaginar-se coses.
Don Carlos:
-Qui és? El conec? Està alienat? És un vot captiu?
Secretari:
-Me parece que no. Tiene una pinta de rojo malvestido que asusta. No creo que sea conveniente que salga, no parece que pueda convertirlo. (Parlava castellà)
Don Carlos:
-Pren pues, dóna-li el sobre amb les invitacions i que se'n vagi.
Vaig despertar del meu somni, em van donar les invitacions, i em vaig quedar en les ganes de tindre unes paraules amb ell.
Va ser així?. Digueu-me malpensat, però..
diumenge, 8 de març del 2009
Volen prenent-nos el pèl altra vegada.
No és prou que ens expropiaren forçosament i amb traïdoria les nostres terres, que ara volem acabar amb el poble definitivament.
AEROCAS, o el que és el mateix, Carlinyos Fabra i les seus sequaces, no conformes en imposar una infraestructura al costat de Vilanova d’Alcolea, (abans menys els peperos tots estaven en contra, deliris de grandesa del tal Carlos etc.etc.), ara els demanen tots com aigua de maig la inauguració, i no conformes, en conter de soterrar la línia d’alta tensió, com estava previst, i que impedeix el normal funcionament de l’aeroport, la van a desplaçar uns teòrics 500 m. del poble, què en la realitat son 250.
Els números son aquestos:
Soterrar la línia; 12.000.000.€
Desplaçar la línia; 3.000.000.€
Ara és l’hora d'estar mes units que mai. De deixar-nos de ximpleries absurdes, i de empipaments entre famílies.
El nostre poble té el seu futur més negre que mai. 250 m és la distancia que hi ha entre la plaça major i les piscines. Busqueu una torre d’alta tensió i camineu uns 300 passos i em dieu que sentiu. Si no estàs sord veuràs com la tensió es palpa a l'ambient.
NOTA INFORMATIVA ALS ASSOCIATS DE FOC I TROPELL
Ahir a la vesprada va tindre lloc una assemblea informativa a la Casa de la Cultura sobre el desviament de la línia d'alta tensió que actualment passa pels terrenys de l'aeroport i que ara, en lloc de soterrar-la com estava previst en el projecte inicial i AEROCAS havia anunciat, volen desplaçar-la i ubicar-la entre l'aeroport i el casc urbà.
Amb la documentació de què es disposa actualment es pot comprovar que aquesta línia, que segons IBERDROLA passarà a uns 500 metres del casc urbà, passarà a només 250 metres amb els consegüents perjudicis que això pot generar com ara:
a) Impacte negatiu sobre la salut de les persones a causa del camp magnètic generat per la línia.
b) Impacte medioambiental i visual sobre les rodalies del casc urbà.
c) Efectes directes sobre les mateixes finques per les quals passarà com ara el fet de no poder construir absolutament res sota el traçat de la línia, etc...
Tanmateix, l'únic beneficiat d'aquest desplaçament cap al poble és AEROCAS per dos motius ben clars:
a) Es calcula que el soterrament de la línia costa al voltant de 12.000.000€, mentres que el desviament només en costa al voltant de 3.000.000€ amb la qual cosa AEROCAS s'estalvia uns 9.000.000€. (Cal recordar que el desplaçament de la línia el fa IBERDROLA que és la proprietària però el paga AEROCAS)
b) Amb el desplaçament de la línia AEROCAS es trau un problema de damunt, les interferències que aquesta línia causa a la navegació aèria, però li'l trasllada al municipi: les repercussions del camp magnètic sobre la població.
L'Ajuntament de Vilanova defensa que la millor solució és, com es va anunciar des del primer moment, el soterrament de la línia per dins dels terrenys de l'aeroport, amb la qual cosa s'aconsegueix reduir al màxim l'impacte medioambiental i visual i no se li trasllada cap problema derivat del desviament de la línia al poble.
Actualment, aquesta actuació es troba en un estadi inicial i s'està elaborant l'Estudi d'Impacte Paisatgístic. És en aquest moment quan qualsevol persona o entitat pot fer al·legacions al projecte i expressar la seua disconformitat i les causes per les quals s'oposa al projecte.
És per això que vista la importància del tema, la urgència (el termini per a presentar al·legacions s'acaba el dia 17 de març) i les repercussions que el desplaçament d'aquesta línia pot tindre sobre el conjunt de la població de Vilanova d'Acolea, els membres de la Junta Directiva de Foc i Tropell que vam assistir a l'assemblea informativa convocada per l'Ajuntament, ens vam reunir només eixir d'aquella assemblea i vam decidir enviar a tots els associats dels quals tenim e-mail el plec d'al·legacions que va preparar l'Ajuntament (el document adjunt que consta de 3 pàgines) perquè cadascú a títol particular l'ompliga, si ho creu convenient, i el presente al registre de l'Ajuntament de Vilanova d'Alcolea abans del dia 17 de març que és el darrer dia per a fer presentar les al·legacions. Podeu imprimir-lo i distribuir-lo entre els vostres amics i coneguts preocupats pel tema. Recordeu que les al·legacions es presenten a títol particular i individual.
Us informem també que l'Ajuntament disposa de models sense omplir per si la vostra al·legació és per motius diferents als que llegireu en el document que us adjuntem.
A més, amb el recolzament majoritari de la Junta Directiva i per l'opinió que van manifestar els socis que hi eren presetns, vam decidir omplir una al·legació com a associació cultural (ja ho vam fer quan el tema de la gravera de la Roca d'en Sanou perquè l'empresa que feia l'Estudi d'Impacte Paisatgístic ens ho va demanar) i posicionar-nos a favor del soterrament de la línia i no del desplaçament cap al municipi.
Més informació sobre l'assemblea informativa a la següent notícia del Levante d'avui diumenge 8 de març:
http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009030800_4_564076__Castello-Vilanova-pedira-Aerocas-soterre-linea-electrica-pasa-aeropuerto
Atentament,
Josep Miquel Ribés.
President de l'AC Foc i Tropell
AEROCAS, o el que és el mateix, Carlinyos Fabra i les seus sequaces, no conformes en imposar una infraestructura al costat de Vilanova d’Alcolea, (abans menys els peperos tots estaven en contra, deliris de grandesa del tal Carlos etc.etc.), ara els demanen tots com aigua de maig la inauguració, i no conformes, en conter de soterrar la línia d’alta tensió, com estava previst, i que impedeix el normal funcionament de l’aeroport, la van a desplaçar uns teòrics 500 m. del poble, què en la realitat son 250.
Els números son aquestos:
Soterrar la línia; 12.000.000.€
Desplaçar la línia; 3.000.000.€
Ara és l’hora d'estar mes units que mai. De deixar-nos de ximpleries absurdes, i de empipaments entre famílies.
El nostre poble té el seu futur més negre que mai. 250 m és la distancia que hi ha entre la plaça major i les piscines. Busqueu una torre d’alta tensió i camineu uns 300 passos i em dieu que sentiu. Si no estàs sord veuràs com la tensió es palpa a l'ambient.
NOTA INFORMATIVA ALS ASSOCIATS DE FOC I TROPELL
Ahir a la vesprada va tindre lloc una assemblea informativa a la Casa de la Cultura sobre el desviament de la línia d'alta tensió que actualment passa pels terrenys de l'aeroport i que ara, en lloc de soterrar-la com estava previst en el projecte inicial i AEROCAS havia anunciat, volen desplaçar-la i ubicar-la entre l'aeroport i el casc urbà.
Amb la documentació de què es disposa actualment es pot comprovar que aquesta línia, que segons IBERDROLA passarà a uns 500 metres del casc urbà, passarà a només 250 metres amb els consegüents perjudicis que això pot generar com ara:
a) Impacte negatiu sobre la salut de les persones a causa del camp magnètic generat per la línia.
b) Impacte medioambiental i visual sobre les rodalies del casc urbà.
c) Efectes directes sobre les mateixes finques per les quals passarà com ara el fet de no poder construir absolutament res sota el traçat de la línia, etc...
Tanmateix, l'únic beneficiat d'aquest desplaçament cap al poble és AEROCAS per dos motius ben clars:
a) Es calcula que el soterrament de la línia costa al voltant de 12.000.000€, mentres que el desviament només en costa al voltant de 3.000.000€ amb la qual cosa AEROCAS s'estalvia uns 9.000.000€. (Cal recordar que el desplaçament de la línia el fa IBERDROLA que és la proprietària però el paga AEROCAS)
b) Amb el desplaçament de la línia AEROCAS es trau un problema de damunt, les interferències que aquesta línia causa a la navegació aèria, però li'l trasllada al municipi: les repercussions del camp magnètic sobre la població.
L'Ajuntament de Vilanova defensa que la millor solució és, com es va anunciar des del primer moment, el soterrament de la línia per dins dels terrenys de l'aeroport, amb la qual cosa s'aconsegueix reduir al màxim l'impacte medioambiental i visual i no se li trasllada cap problema derivat del desviament de la línia al poble.
Actualment, aquesta actuació es troba en un estadi inicial i s'està elaborant l'Estudi d'Impacte Paisatgístic. És en aquest moment quan qualsevol persona o entitat pot fer al·legacions al projecte i expressar la seua disconformitat i les causes per les quals s'oposa al projecte.
És per això que vista la importància del tema, la urgència (el termini per a presentar al·legacions s'acaba el dia 17 de març) i les repercussions que el desplaçament d'aquesta línia pot tindre sobre el conjunt de la població de Vilanova d'Acolea, els membres de la Junta Directiva de Foc i Tropell que vam assistir a l'assemblea informativa convocada per l'Ajuntament, ens vam reunir només eixir d'aquella assemblea i vam decidir enviar a tots els associats dels quals tenim e-mail el plec d'al·legacions que va preparar l'Ajuntament (el document adjunt que consta de 3 pàgines) perquè cadascú a títol particular l'ompliga, si ho creu convenient, i el presente al registre de l'Ajuntament de Vilanova d'Alcolea abans del dia 17 de març que és el darrer dia per a fer presentar les al·legacions. Podeu imprimir-lo i distribuir-lo entre els vostres amics i coneguts preocupats pel tema. Recordeu que les al·legacions es presenten a títol particular i individual.
Us informem també que l'Ajuntament disposa de models sense omplir per si la vostra al·legació és per motius diferents als que llegireu en el document que us adjuntem.
A més, amb el recolzament majoritari de la Junta Directiva i per l'opinió que van manifestar els socis que hi eren presetns, vam decidir omplir una al·legació com a associació cultural (ja ho vam fer quan el tema de la gravera de la Roca d'en Sanou perquè l'empresa que feia l'Estudi d'Impacte Paisatgístic ens ho va demanar) i posicionar-nos a favor del soterrament de la línia i no del desplaçament cap al municipi.
Més informació sobre l'assemblea informativa a la següent notícia del Levante d'avui diumenge 8 de març:
http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009030800_4_564076__Castello-Vilanova-pedira-Aerocas-soterre-linea-electrica-pasa-aeropuerto
Atentament,
Josep Miquel Ribés.
President de l'AC Foc i Tropell
dimarts, 24 de febrer del 2009
Una parella espectacular
Quina platerá de “carrillada” que ens acaben de ficar entre pit i esquena! Tot ben regat amb quatre vins de la terra en un dels locals més antics de la ciutat, “El Rinconcillo”, que es va inaugurar al mil sis-cents quaranta, ja fa 400 anys, que es diu prompte.
Ara ja poden gaudir coma a “señoritos”, i això que fins ara la veritat és que ens han portat en coto en pel.
Però començaren pel principi, com cal.
Desprès de visitar per primera vegada l’estadi olímpic, ens varem dirigir a descansar que bona falta ens feia, ja que ens havíem alçat a les quatre del matí per agafar un avió a les set a València.
Per la nit quedem per a sopar amb el meu germà, que casualment és trobaba a la ciutat per assumptes més importants que els nostres. Anem tots a un restaurant “normal” ja que no era qüestió que per un sopar massa pesat al dia següent tinguérem la panxa malament.
Arriba el diumenge, el gran día. Un per un anem fent els nostres rituals. Desde les sis del matí que s'alcés Juan Carlos, fins les set menys quart, que jo m’alço els nervis van aflorant a poc a poc.
Una vegada ben desdejunats agafen el bus que ens portarà per segona vegada a l’estadi olímpic. Arribem i tot seguit comencem a “flipar”, no es pot dir d’altra manera, amb tot el que va passant pels nostres ulls. Quina organització! Quina infraestructura! Un plaer, lloc per a tothom, per a calfar, canviar-te, serveis de tot tipus, estufes per no gelar-te, metges, tot senyalitzat i ben pensat.
Arriba el moment, i tres mil quatre-centes persones darrera d'un portal de plàstic inflat, amb l’Abel Antón deu anys després d'haver-se proclamat campió del mon al mateix lloc, eixint en directe en les pantalles gegants que ens estan gravant en directe.
Disparo del jutge i ens anem.
De la volta em recordo de tot i de res, de moltes rialles i de molts sofriments, encara que desprès d’un tracte d’aquest nivell les penúries passen a un segon pla. Em recordo moltíssim d’un lloc on havien un grup de xiques i xic disfressats de ratetes que no paràvem; “!!Agüita de la ratita, mi amor!!”. Com no tens que riure.
He passat també molt a prop on al novembre, si no passes res, tornarem a gaudir d’una ciutat meravellosa.
L’entrà és impactant, el pols s’accelera, la respiració a mil per hora, o donés tot, pares el rellotge i descanses. Em vaig ficar a plorar, mai m’havia passat, jo sols, al mig de mes de cinc-centes persones que podien haver en aquell moment.
Em vaig a les dutxes i abans té pare una recepció de xics i xiques i et fiquen una medalla al coll, altra volta a plorar, m'han fet emocionar altra volta.
Per fi arribés al vestuari i em trobés a tots els amics, comencem a contar-nos les batalloles i a gaudir de tots els moments bons i roíns, anem al dinar de cloenda, en “Isla Mágica” en una “macro” festa espectacular que han muntat amb música en directe i tot el que pugues menjar i veure.
Agafem el bus de tornada, cansats, però satisfets, descansem una mica, i ara sí, ara comencem l’altra festa, la dels sentits, perquè desprès del “Rinconcillo” vam vindre molts altres bars, i moltes més tapes i vins.
I és que Sevilla i la seva Marató son una parella espectacular.
Ara ja poden gaudir coma a “señoritos”, i això que fins ara la veritat és que ens han portat en coto en pel.
Però començaren pel principi, com cal.
Desprès de visitar per primera vegada l’estadi olímpic, ens varem dirigir a descansar que bona falta ens feia, ja que ens havíem alçat a les quatre del matí per agafar un avió a les set a València.
Per la nit quedem per a sopar amb el meu germà, que casualment és trobaba a la ciutat per assumptes més importants que els nostres. Anem tots a un restaurant “normal” ja que no era qüestió que per un sopar massa pesat al dia següent tinguérem la panxa malament.
Arriba el diumenge, el gran día. Un per un anem fent els nostres rituals. Desde les sis del matí que s'alcés Juan Carlos, fins les set menys quart, que jo m’alço els nervis van aflorant a poc a poc.
Una vegada ben desdejunats agafen el bus que ens portarà per segona vegada a l’estadi olímpic. Arribem i tot seguit comencem a “flipar”, no es pot dir d’altra manera, amb tot el que va passant pels nostres ulls. Quina organització! Quina infraestructura! Un plaer, lloc per a tothom, per a calfar, canviar-te, serveis de tot tipus, estufes per no gelar-te, metges, tot senyalitzat i ben pensat.
Arriba el moment, i tres mil quatre-centes persones darrera d'un portal de plàstic inflat, amb l’Abel Antón deu anys després d'haver-se proclamat campió del mon al mateix lloc, eixint en directe en les pantalles gegants que ens estan gravant en directe.
Disparo del jutge i ens anem.
De la volta em recordo de tot i de res, de moltes rialles i de molts sofriments, encara que desprès d’un tracte d’aquest nivell les penúries passen a un segon pla. Em recordo moltíssim d’un lloc on havien un grup de xiques i xic disfressats de ratetes que no paràvem; “!!Agüita de la ratita, mi amor!!”. Com no tens que riure.
He passat també molt a prop on al novembre, si no passes res, tornarem a gaudir d’una ciutat meravellosa.
L’entrà és impactant, el pols s’accelera, la respiració a mil per hora, o donés tot, pares el rellotge i descanses. Em vaig ficar a plorar, mai m’havia passat, jo sols, al mig de mes de cinc-centes persones que podien haver en aquell moment.
Em vaig a les dutxes i abans té pare una recepció de xics i xiques i et fiquen una medalla al coll, altra volta a plorar, m'han fet emocionar altra volta.
Per fi arribés al vestuari i em trobés a tots els amics, comencem a contar-nos les batalloles i a gaudir de tots els moments bons i roíns, anem al dinar de cloenda, en “Isla Mágica” en una “macro” festa espectacular que han muntat amb música en directe i tot el que pugues menjar i veure.
Agafem el bus de tornada, cansats, però satisfets, descansem una mica, i ara sí, ara comencem l’altra festa, la dels sentits, perquè desprès del “Rinconcillo” vam vindre molts altres bars, i moltes més tapes i vins.
I és que Sevilla i la seva Marató son una parella espectacular.
diumenge, 8 de febrer del 2009
Un any de mentides
El 19 de febrer del 2008 van publicar acó al “Mediterráneo”
Què els a passat?,
Estàvem encara de ressaca de Fitur i no s'han recordat?
Estaran aterrant ja els avions i s’han oblidat de comunicar-lo?
Estem en crisis i no tenen diners per a canapès? Jo tinc un cunyat forner, que pot fer un bon preu.
Estan sense cobrar els enchufats de Aerocas i s’han negat a organitzar la inauguració?
Com sempre, moltes preguntes, i cap resposta verídica.
Ni han portat l’aigua, ni han desplaçat les torres elèctriques, ni han ampliat la carretera, ni està acabada l’autovia, però ells si que continuen cobrant el seu salari.
Quina serà la pròxima mentida?
Què els a passat?,
Estàvem encara de ressaca de Fitur i no s'han recordat?
Estaran aterrant ja els avions i s’han oblidat de comunicar-lo?
Estem en crisis i no tenen diners per a canapès? Jo tinc un cunyat forner, que pot fer un bon preu.
Estan sense cobrar els enchufats de Aerocas i s’han negat a organitzar la inauguració?
Com sempre, moltes preguntes, i cap resposta verídica.
Ni han portat l’aigua, ni han desplaçat les torres elèctriques, ni han ampliat la carretera, ni està acabada l’autovia, però ells si que continuen cobrant el seu salari.
Quina serà la pròxima mentida?
dimecres, 4 de febrer del 2009
Una mes del semenfotisme castellonenc.
Com tots els anys es repeteix la mateixa imatge. Parles en ells, i tots diuen el mateix; Jo no!, Jo no ho faig mai. O bé es tapen uns a altres; “En la nostra colla ningú és tan brut” però el que està clar és que una imatge val més que mil paraules, i tots els anys en faig una d’aquestes. Aquesta vegada molt a prop de Castelló, concretament en la pista que puja al Tossal Gros, dalt de Penyeta Roja, al mig de la pista on va aparcar el seu tot terreny se'ls va deixar, i la casera ja fa quasi un mes que ha acabat, en el que, si ningú ho replegués, ací es quedaran fins l’any que ve, i l’altre, i l’altre...
divendres, 30 de gener del 2009
Bona iniciativa?
Hi ha iniciatives, pensaments, actituds, propostes, o com vulgueu dir-ho, que com a mínim, sorprenen.
Podeu vore a la foto una manera de quedar be amb el personal, però, de moment inútil iniciativa que a pres Decathlon Castelló al seu aparcament.
És molt lloable que intenten que la gent agafen la bici, però, de veres es pensen que algú deixarà aparcada la seva bicicleta ací, sense que puguem tancar-la d’alguna manera?
M’agradaria conèixer al personatge responsable d’açò.
Podeu vore a la foto una manera de quedar be amb el personal, però, de moment inútil iniciativa que a pres Decathlon Castelló al seu aparcament.
És molt lloable que intenten que la gent agafen la bici, però, de veres es pensen que algú deixarà aparcada la seva bicicleta ací, sense que puguem tancar-la d’alguna manera?
M’agradaria conèixer al personatge responsable d’açò.
divendres, 16 de gener del 2009
El Tòtem del Desert
Ací vós deixés unes fotografies agafades en un dels espectaculars paratges que ens envolten.
Moltes vegades fem un fum de kilòmetres per a trobar la bellesa i no ens donem conter que a prop nostre tenim cabassades d’ella.
El tòtem vist desde el cim del Morico.
Les sis cares del tòtem.
Moltes vegades fem un fum de kilòmetres per a trobar la bellesa i no ens donem conter que a prop nostre tenim cabassades d’ella.
El tòtem vist desde el cim del Morico.
Les sis cares del tòtem.
dimarts, 13 de gener del 2009
De "ERES" i terres
A conter d’una noticia llegida avui al Periódico Mediteráneo em ve a la memòria una fotografia que li vaig fer al Mollet farà un any aproximadament. La vaig titular, “El Mollet és mor”.
La noticia en qüestió parla de les pròximes ERES i tancament d'empreses del sector ceràmic.
I ara jo pregunto?
Què farem en els milions de m3 que en forma de rajola aparquen en els immensos espais exteriors i interiors de les majories de les fàbriques?
Què farem en el Mollet? Ere necessari el mos que li han fet a la muntanya? Mentre no pugen continuar fabricant rajoletes la recuperaran?
Que és, el que teòricament tenen que fer una vegada acaben en l'explotació, o bè; Es quedarà abandonada fins que la situació del “!!Quiero todo esto alicatao!!” torne al demencial ritme dels últims anys?
Ja no és prou que s'estiguin aprofitant d’una mala època per a enviar al carrer a la gent mentre les seves butxaques continuen plenes. És que, en d’amunt ens han deixat l'entorn malmès per la seva incontrolable cobdícia.
La noticia en qüestió parla de les pròximes ERES i tancament d'empreses del sector ceràmic.
I ara jo pregunto?
Què farem en els milions de m3 que en forma de rajola aparquen en els immensos espais exteriors i interiors de les majories de les fàbriques?
Què farem en el Mollet? Ere necessari el mos que li han fet a la muntanya? Mentre no pugen continuar fabricant rajoletes la recuperaran?
Que és, el que teòricament tenen que fer una vegada acaben en l'explotació, o bè; Es quedarà abandonada fins que la situació del “!!Quiero todo esto alicatao!!” torne al demencial ritme dels últims anys?
Ja no és prou que s'estiguin aprofitant d’una mala època per a enviar al carrer a la gent mentre les seves butxaques continuen plenes. És que, en d’amunt ens han deixat l'entorn malmès per la seva incontrolable cobdícia.
dilluns, 5 de gener del 2009
Acomiadant l’any
El 2008 el vàrem acomiadar al cim del Penyagolosa.
En companyia del meu amic Juanjo i algun que altre animalet ascendirem l’aresta Sud
En companyia del meu amic Juanjo i algun que altre animalet ascendirem l’aresta Sud
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
