divendres, 29 de maig del 2009

Els extrems es toquen

Sempre ho hem sentit, son igual de besties els que defensen la solidaritat i igualtat dels pobles a base de pals, que els xenòfobs i els racistes amb els seus actes, o que els hooligans amb la seva manera especial de defensar els colors del seu equip.
Però ara tenim una nova classe d'extremisme.
Tenim l’extremisme de la paraula, la paraula de deu.
A l'igual que els extremistes d’esquerra, de dreta, xenòfobs, racistes, hooligans, etc... Els extremistes de la religió catòlica tenen que fer-se notar. I és que, tots sabem que aquest tipus de gent necessita que es parli d'ells per a alimentar el seu ego i la seva necessitat de protagonisme.
Si no és per això no et pots explicar les últimes barbàries en forma de declaracions i editorials que últimament tenim la desgracia de trobar en la premsa escrita i visual.
Ja fa molt de temps que em considero un ateu confés, i que penso que una de les majors lacres de la humanitat son les religions, les religions mal enteses, però, és que últimament la catòlica s'està convertint en la Secta de totes les Sectes.
La base de qualsevol religió ha segut una sèrie de pautes de comportament per a què la convivència en les comunitats i entre les comunitats fora el més agradable possible.
Pautes d’allò més normals i naturals. Pautes que qualssevol en una mica de seny les entén i les apliqués sense tindre que anar a missa.
Però quan comencen a venerar i a adorar mites i successos sobrenaturals, comencen els problemes, siga la religió que siga.
I aquests de la Secta Catòlica com la majoria dels seus mites estan obsolets o caducs tenen que dir totes les setmanes alguna barbaritat per a què continuen parlant d’ells.
És l’única manera que els quatre incultes que queden continuen venerant-los i marcant la”x” en la seva casella.
Senyors: La pela és la pela.