Quan serem lliures?

En la Xina, país medieval al segle vint-i-un, si penses i ho dius, t'empresonen.

Hollywood a casa

Què enganyats ens tenien!

Sempre pensant i esperant tindre algun dia un aeroport a casa, i no!

Ens han estat marejant la perdiu. Tot han segut maniobres de distracció. Tot ha segut un muntatge, immens per cert.

El que tenim al costat de casa no és un aeroport, és un gran plató cinematogràfic.

És un escenari buit però amb totes les comoditats esperant a ser utilitzades per un exèrcit de tècnics, càmeres, actrius, extres i directors.

Què amagat ho tenien!

I el resto què? Quin serà el vertader destí dels altres mega projectes al nostre territori?

Què faran a Mundo Ilusión?

I a la Ciutat de les Llengües?

No vull ni pensar-ho, de segur que serà una gran sorpresa. De segur que totes les crítiques als grans projectes de la nostra benvolguda Diputació no tindran on sostenir-se.

Ja veureu que quan alcen el teló i ens mostren la veritable destinació d’aquestes meravelloses obres ens quedarem bocabadats.

I si no, al temps.

Prompte a la cartellera hi haurà una nova pel·lícula, un film del valencià David Marquès, on treballen Fernando Tejero, Ricardo Darín fill, Diego Peretti i Carmen Ruiz entre altres, i que diuen que està rodada a Valencia, Madrid i Barcelona.

Només tingueu en conter que quan aparegui l’aeroport, no és Barajas encara que sigues el que dirà a les cartelleres informatives, és el complex cinematogràfic de Vilanova d’Alcolea, i podreu reconèixer a molts dels figurants, ja que sons veïns i coneguts vostres.

Podeu vore la notícia entre altres a:

http://www.levante-emv.com/cultura/2010/10/15/darin-rueda-valencia-primera-pelicula-hijo/747765.html

Tenim dret a la rebel.lió?

De vegades hi ha formes, actituds, maneres de fer les coses que son molt difícils de comprendre.

Sempre he pensat que els governants, sigan del signe que sigan, vetllaran pel nostre benestar, i que la seua tasca estarà encaminada a fer-nos patir el mínim possible.

Sempre he pensat que els diners que els donem son per aprofitar-los al màxim, per a què fins l’últim euro estigues ben invertit.

Ja sé que soc un il·lús, però també crec que hi ha que ser utòpic per canviar, encara que només siga una mica, aquests temps.

Tot aquesta reflexió bé, per què una altra vegada premem més els objectius partidistes que el benestar del poble.

Farà ja tres setmanes que hem baixat del poble a Castelló i el nou tram d’autovia ja estava acabat i per obrir.

Ahir vàrem tornar al poble en fi de setmana i encara no es podia passar per l’autovia.

A la vista i a la pràctica està tota acabada, però, i en conversacions en veïns del poble, cada dia fiquen un desviament en algun punt, per tal de què no puguem passar per ella lliurement.

No sabem el que esperen.

El que si sabem, és que ens estan fent la punyeta d’allò mes bé.

I l’únic que ens fa pensar és que tot aquest retard és degut a què no tenen a cap amic amb una empresa de “esdeveniments especials” per a què els preparen una inauguració en tota regla i pugen passar-los una factura ben grossa en la que poder desviar un bon grapat de diners.

El més dur d’aquesta nova ofensa, és que l’últim tram d’aquesta autovia, que és el que es pertoca ara, ja fou inaugurada el vint-i-nou de juliol d’aquest any.

Per tot això deuríem de revelar-nos i no deixar que es tornen a prendre el pel una altra vegada.

Deuríem d’ocupar tota l’autovia amb els nostres mitjans de transport i no anar-nos fins que no l’obriren, o bé nosaltres mateixos llevar totes les tanques i passar d’una vegada.

És temps de reivindicacions.

És temps de rebel.lió.

Ja ens hem deixat prendre el pel massa vegades.

En algun moment aquest sistema es tornarà contra nosaltres si no ho ha fet ja.

Fes-te un programa de punts. Et divertiràs moltíssim!!

Impressionant el programa de punts que ofereix Ono per a canviar per premis.
O tens el contracte d’internet més car, o casi segur que si et descuides, que és el mes habitual, et tocarà pagar, fins i tot et tocarà pagar igual, perquè per a donar-te de baixa de la promoció que ells et donen per a tres mesos, tens que cridar a un 902, pel que et cobraran 1’75€ per minut, i estic segur que en l’estona que et tenen penjat parlant amb una màquina passen quatre minuts o més. Que al final tens que pagar i tot per la promoció, vam!

A baix l’única promoció a la que poden optar la majoria de clients d’Ono.

Si tienes Teléfono ONO, consigue un bono de 30 minutos para llamar gratis durante 3 meses a números móviles nacionales.
Si no quieres continuar con el bono una vez finalice la promoción, recuerda que tienes que llamar a Atención al Cliente 902929000.

Aquesta oferta en teoria ja va inclosa en la factura, i teòricament també és de bades. Son sisens punts, però primer tens que contractar el Centinela, que val uns cinc euros mes IVA.

Si tienes Centinela Total, te regalamos 3 meses de cuota del servicio.

La de baix és l’única oferta que val la pena, però només optem quatre gats. Tens que tindre més de mil sisens punts.

Descuento de 10 Euros durante 3 meses para clientes con internet 12Mb o 50Mb


Movimientos Actuales Se han encontrado 8 registros Página de 1

Fecha Descripción Puntos Saldo Caducidad
21/04/2010
Puntos por factura día 08/04/10
39,74
1081,72
01/05/2012
13/05/2010
Puntos por factura día 08/05/10
41,80
1123,52
01/06/2012
13/06/2010
Puntos por factura día 08/06/10
43,72
1167,24
01/07/2012
02/07/2010
Caducidad de puntos de 02/07/2010
-150
1017,24
01/08/2012
21/07/2010
Puntos por factura día 08/07/10
42,13
1059,37
01/08/2012
13/08/2010
Puntos por factura día 08/08/10
39,90
1099,27
01/09/2012
25/08/2010
Caducidad de puntos de 25/08/2010
-30,80
1068,47
01/09/2012
21/09/2010
Puntos por factura día 08/09/10
39,90
1108,37
01/10/2012
Página anterior | Página siguiente Historico de 2 Años

Se han encontrado 20 registros
Página de 1

Fecha Descripción Puntos Saldo Caducidad
21/08/2008
Puntos por factura día 08/08/08
48,50
229,30
01/09/2010
13/09/2008
Puntos por factura día 08/09/08
62,69
291,99
01/10/2010
21/10/2008
Puntos por factura día 08/10/08
72,14
364,13
01/11/2010
13/11/2008
Puntos por factura día 08/11/08
65,50
429,63
01/12/2010
13/12/2008
Puntos por factura día 08/12/08
22,38
452,01
01/01/2011
13/01/2009
Puntos por factura día 08/01/09
38,23
490,24
01/02/2011
13/02/2009
Puntos por factura día 08/02/09
38,11
528,35
01/03/2011
21/03/2009
Puntos por factura día 08/03/09
38,52
566,87
01/04/2011
21/04/2009
Puntos por factura día 08/04/09
38,89
605,76
01/05/2011
13/05/2009
Puntos por factura día 08/05/09
38,21
643,97
01/06/2011
21/06/2009
Puntos por factura día 08/06/09
38
681,97
01/07/2011
21/07/2009
Puntos por factura día 08/07/09
38
719,97
01/08/2011
13/08/2009
Puntos por factura día 08/08/09
38
757,97
01/09/2011
13/09/2009
Puntos por factura día 08/09/09
38,26
796,23
01/10/2011
21/10/2009
Puntos por factura día 08/10/09
38,20
834,43
01/11/2011
13/11/2009
Puntos por factura día 08/11/09
48,14
882,57
01/12/2011
13/12/2009
Puntos por factura día 08/12/09
43,82
926,39
01/01/2012
21/01/2010
Puntos por factura día 08/01/10
39,02
965,41
01/02/2012
01/03/2010
Puntos por factura día 08/02/10
38,34
1003,75
01/04/2012
13/03/2010
Puntos por factura día 08/03/10
38,23
1041,98
01/04/2012


El que no entenc és, que des de què ens vàrem donar d’alta en el programa de punts, i ja fa tres anys d’allò, només hem replegat 1337,67 punts, dels quals, i a resultes que de tant en tant et lleven uns pocs no siga cosa que acumules massa, doncs només tenim 1068 punts, per el què a l’única promoció que val la pena no arribem.
Tinc unes ganes de tindre el guifi!!

Un estiu profitós

Aquest estiu que pareix ja tant llunyà ha aconseguit, gracies a la precipitació de molts, que per fi apareix el nostre poble a tots els mapes del mon.

No es pot contar la quantitat de gent arreu del mon que estarà parlant del nostre poble a hores d’ara.

El 29 de juliol el conseller d'infraestructures i transports de la Comunitat Valenciana Mario Flores, inaugurava la nova carretera d’accés a l’aeroport des de Torreblanca, e immediatament, jo crec que abans fins i tot, això no ho he contrastat, va aparèixer també la carretera als Google Maps, i per defecte a tots els GPS del mon.

Des d'aquesta humil columna demanem perdó a tots els que s'han perdut intentant eixir del nostre poble, o buscant la nova carretera per baixar a la costa, però hi ha que dir ens han servit de distracció en les interminables nits de tertúlia a la fresca de les terrasses de la plaça.

Llàstima és que la distracció no durarà per sempre, ja que ara si que pareix que algun obra aconseguiran acabar per a l’any que ve.

Això sí, no seria estrany que prompte es tornarà a inaugurar la mateixa carretera per segona vegada, total, De què viurien els Orange Markets d’aquest mon?

L’any que ve intentarem convèncer als pobres turistes perduts que encara no poden volar als seus països des del nostre poble, però que no s'amoïnen, que tornen a intentar-ho l’any que ve.

Nosaltres estarem esperant.

EL MIRACLE, NOMES ERA UN TRUC DE MÀGIA?

Mentre gaudeixo de les boniques imatges que ofereix des de l’helicòpter la retransmissió del Tour de Francia, en ve al cap pensar com seria la mateixa retransmissió per damunt de les nostres terres.

I és que, encara que és impossible que a tots els llocs passes el mateix, les imatges son molt i molt boniques.
Pobles antics i molt cuidats, grans i menuts, en castell o sense, amb bones comunicacions, o al menys això pareix.

Però hi ha una cosa que trobo a faltar en tots. És difícil trobar la urbanització de “bungalows” i, o adossats a les afores dels pobles.

Què és el que ha passat a França als últims anys? Què és el que han fet els seus polítics? Han llançat la tovallola abans de començar? Com és que han deixat passar una oportunitat tan bona? Com és que no s’han donat conter que on està la riquesa per al poble és en la construcció de nous habitatges? En fer “p.a.i.s.” a les afores de tots els pobles? Encara no m'ho puc creure. Com és possible que siguin tan rucs aquests veïns del nord?

Ah! No!

Això deu ser que hauran pensat que ja estan be com estan ara. Que opten per la sostenibilitat en conter de fer-se rics ràpidament. Que pensen que és possible que això de construir a dreta i esquerra és pa per avui i fam per a demà.

També és possible que pensen que si conserven el que tenen i intenten viure del que es pot traure de la terra i la conserven, se'n sortiran també.

Potser també és que molts d’ells han vingut a estiuejar els últims anys en les nostres terres, i és clar, hauran pogut confirmar i fins i tot horroritzar-se per ells mateixos del que s'estava fent als nostres pobles.

Hauran vist com poc a poc tot allò pel que venien a les nostres terres ha anat desapareixent a poc a poc, i com és de difícil trobar un poble que no tingués la seva antiga fisonomia destrossada per noves construccions, be siguin p.a.i.s, adossats, o carrers nous i vuits, esperant que algú és decideixi a construir la seva segona residencia en el seu poble.

És trist, però la bonança dels últims anys, la plena col•locació, la recuperació espectacular, l'equiparació amb els nostres veïns, tot, tot, tot ha segut un miratge mes que un miracle. Ha segut un gran truc de màgia que ens ha costat una dècada en donar-nos conter del seu secret.

Però sobre tot, el mes trist és que a hores d’ara estem esperant d’un altre prestidigitador que ens ensenyés un nou truc de màgia per tal d'hipnotitzar-nos una altra dècada mes.

Tenim un gra al cul

Si al 2007 parlaven d’un aeroport anecdòtic, a hores d’ara, i ja fa unes hores d’allò, l’anècdota sens ha convertit en una malaltia crònica. Passen els anys i no hi ha cura per al malat, i és que el pobre va nàixer amb molts problemes en el part, i a mes a mes l’herència genètica per part dels seus pares ha segut i és nefasta.
Ja hi som a l'estiu del 2010, i com ja vaig escriure fa molts anys, tants que ni em recordés, gaudirem un altre estiu sense els molests sorolls dels vols al damunt del nostre poble. Gaudirem d’un gran espai inutilitzat en el que, ara sí, ja es comencen a vorer taques verdes dins dels espais marrons. Un gran espai lliure de bastons tronadors on els conills i les perdius viuen sense agonies.
Aquest altre estiu sense sorolls és hem fet mes majors.
Hem començat la meva xiqueta, els seus amics i jo a eixir en bicicleta per la muntanya. He començat a ensenyar-los els meravellosos indrets que amaga encara el nostre terme.
Però no hi ha eixida que fem que no es quedés emboirada per culpa del gra al cul en el que s’ha convertit l’aeroport, i és que no puc oblidar tots els llocs únics que uns polítics sense escrúpols ens varen furtar per tal de veure satisfeta la seva ànsia de perdurar en el temps a costa de deixar el territori desfet i ple d’obres faraòniques de dubtosa necessitat i que el que si han aconseguit és soterrar les il•lusions d’un futur diferent i més sostenible.
Serà un estiu diferent, i no perquè arriben els primers turistes amb avió. Serà un estiu diferent perquè el farem nosaltres diferent. Això sí, estarem envoltats per les, des fa uns quants anys, ultimes obres abans de la inauguració. Obres que no aturen l'estupenda quotidianitat del dia a dia al nostre poble. Obres que, possiblement, encara tardaran un altre estiu en finalitzar-se.
L’estiu que ve en tornarem a parlar.

Jo també vull ser jurat popular

Per una vegada en la vida m’agradaria, que dic, desitjaria ser elegit per a servir a la comunitat, però, en la vista on s’ha de jutjar al nostre President Carlos Fabra.
Vull estar a la vista oral, el vull veure des del banc del jurat, si pot ser a primera fila.
El vull mirar als ulls, be això és difícil, ens miraríem d'ullera a ullera.
Vull vore la seva reacció al sentir com li diuen: Vostè és culpable.
Vull vore la sala. Vull vore a tots els seus acòlits als seients en el cap ajupit.
Vull sentir les al.legacions dels seus advocats per defensar-ho, i riure.
Tinc enveja del qui tingués la sort d’estar al juí.
Si es pogués subhastar, estic segur que hi hauria bescollades.
El vull vore desencaixat a l’eixida del seu juit quan encara estigués pensant, perquè?
Hi ha que somiés amb un premi de loteria, jo en poder ser el seu jutge.

No ens queixem, nassos! És el que tenim.

Fa pocs dies el nostre substitut davant de la presidència de la Diputació Provincial, en un exercici de responsabilitat absoluta, va demanar amb una sola veu, i com sempre, defensant els interessos de tots els Castellonencs, va demanar dic, l’acabament precís dels accessos a l'aeroport, i tot perquè es pot donar la casualitat d’estar acabades i inaugurades les obres de l'aeroport aquest mateix any en curs dos mil deu, i no saber per on arribar.

Quins polítics mes plantats que tenim. Oi que sí?

El que no va reflectir la noticia és la cridà telefònica que va fer el senyor Martínez uns dies abans al
secretari autonòmic d’Infraestructures, Victoriano Sánchez-Barcaiztegui.

-Victoriano!!, Com estem? Et cridava per saber si ens podem trobar un dia d’aquests per fer-nos una foto, que tenim que donar exemple de responsabilitat així a Castelló, que si no, no ens votarà ni deu a les pròximes eleccions.

Si, ja sé que no hi ha un duro, ni pels accessos, ni per acabar l’aeroport, a banda de què és complicat traure res, però això no té importància, el que hi ha que fer és que la gent pensés que estem fent alguna cosa.

- Que sí?, Que val?, Si d’això ja parlem un altre dia. Si no, ja ens veurem a la formula 1, que en això si que podem traure profit.

La noticia al Mediterrani:
http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/noticia.asp?pkid=559655

D'UNA TACADA

Aquest individu o individus, (li fiqueu vosaltres els cognoms) és un crack.
Poques vegades he vist aconseguir tantes coses a la vegada.
Primer de tot ha embrutat per milers d’anys el medi ambient.
Segon punt aconseguit, el lloc on ho ha fet. Un punt d’informació paisatgística, que de cop i volta deixes de ser-ho.
Tercer punt, al poble que ho ha fet, Vilafamés. Uns dels llocs que més turisme generés durant tot l’any.
Ha aconseguit donar una imatge grandiosa a tot el turisme estranger que visités el seu casc urbà i rodalies.
En la seva defensa podem aportar que el lloc és al costat de l’aparcament del restaurant on va dinar i els serveis de neteja ho tindran fàcil per a emportar-se tanta merda junta.
Si és que ha segut fins i tot un bon ciutadà que ha col•laborat per a què no hi hagués tant de parat.

I el món continués rodant, encara que pareix que només per a alguns.

Gracies als fumetes, eixirem prompte de la crisi.

Tenim que recolzar tots a una la nova llei antitabac promoguda pel govern central.
Ja veureu, tal com l'aproven, els governs autonòmics de Madrid i de la Comunitat Valenciana s'inventaran algun sistema per a no complir-la als seus territoris.
I què ocorrerà?
Doncs que eixirem de la crisi.
Ens convertirem en les autonomies més sol•licitades per a vindre de vacances.
Serem el paradís dels fumadors.
Tots voldran vindre als nostres restaurants i locals on “En este local está permitido fumar”.
Serem l'enveja del rest de la península Ibèrica.
Jo crec que ja tardés la Comunitat Valenciana en demanar l’agermanament amb la Madrilenya.
Tenim les mateixes inquietuds, i casi, casi, perquè no, la mateixa llengua.

Guardians del bosc?

Quan enguany milers de persones trepitgen el sender de la lluna plena en el seu anhel per arribar a San Joan de Penyagolosa en una edició mes de la Marató i Mitja es trobaran en la darrera gran actuació dels nostres governats en matèria de medi ambient i preservació i conservació de la natura.
Només parlo pel que he llegit, però ja tinc els pels de punta de pensar-ho.
Vós animés a què clic-queu a l'enllaç per a llegir correctament la desfeta.
Dones ganes de plorar al vorer a qui tenim com a Guardià dels nostres paradisos.

http://www.pv.ccoo.es/rss/verrss.asp?id=4705

MODELADORS DEL COS

Heu vist alguna vegada treballar a un terrissaire?
Heu vist amb quina gràcia convertís-se'n un grapat informe de fang, en una estructura d’allò més bonica?
És increïble com poc a poc, amb molta cura i paciència van donant estructura i forma a l’argila.
Salvant totes les distancies, que sons moltes, això, és el que estic veient ara, durant aquests mesos de rehabilitació a l'hospital.
Ara, jo soc el grapat informe.
Estic en les mans del meu terrissaire particular.
A poc a poc estic veient als meus peus canviar.
Agafar la forma.
Retrobar-se amb la resta del cos.
Les seves mans m’estrenyen.
De vegades em fan mal, em toca aguantar-me, sofrir un poc, no molt la veritat.
El mestre sap fins on puc arribar.
Mentrestant és festa.
Sempre hi ha festa al taller de cossos.
Les peces trencades som feliços.
Entre rialles i acudits, les mans no paren de treballar.
Però, mentre el torn va donant voltes, els meus peus canvien, agafen força i la seva antiga estructura.
A poc a poc se’n van recordant de tot.
Prompte tornaran a caminar.
Prompte tornaran a pujar i a baixar escales
I prompte, muntanyes.
I tornaran a riure.
Prompte.

Exposició de Víctor Vilar a Vilanova

Molt bona resposta per part del públic, i sorpresa per la qualitat de les obres exposades.








Esperem que no tardés molt en fer la pròxima.

Hi ha bisbes bons?

No tinc cap afecció per la feina eclesiàstica, per mi l’església catòlica és una altra secta així com l’islam o qualssevol altres delíriums trèmens religiosos.
Però això sí, reconec que he conegut, i tinc amics entre ells, a rectors i capellans que fan la feina segons marqués la seva religió i fan seus els manaments que el senyor Jesucrist els va encomanar en la seva vida terrenal.
Perquè tot això?
Tot be per preguntar-me el perquè no conec cap d'eixos sacerdots, bones persones i amants de la seva feina, que no arriben a ser mai bisbes, cardenals i menys papes.

Exposició de pintures a l'oli

Víctor Vilar exposa una selecció dels seus quadres els dies 2, 3 i 4 d’abril, Pasqua, a la Casa Abadia de Vilanova d’Alcolea
Víctor Vilar és un altre castellonenc arrelat al Poble.
Ës un artista gràfic per excel•lència, encara que en aquesta ocasió ens delectarà amb la seva obra pictòrica.

Agafem l’autobús?

Uns bons amics s’han preocupat de fer i enviar-me aquesta fotografia, ja que estan al tant de les meves inquietuds "semenfotís-teques".
Com ens pot vorer en la primera imatge s’endevina la popular Plaça de la Farola Castellonenca en una foto presa del Google Street View.
En ella, observem la plaça antigament, no en fa molt de temps, però si ens fixem en la vorera de sud ens donarem conter que no hi ha ni carril bici ni parada d’autobusos.



Passem a la següent fotografia, que és la que m'han enviat, i en la que apreciem ja el canvi actual.
Trobem de seguida el canvi principal, una preciosa parada de bus que prompte és quedarà obsoleta si algun dia el futur TRAM maleïdament es fa veritat i divideix per la meitat el Parc Ribalta, el que suposarà tindre una parada al final del passeig.

-Això és tot el que observen a la foto?
Per suposat que no. Per un costat tenim una de les noves invencions de l'equip de govern de l'ajuntament de Castelló:
-Les bicicletes a la vorera!! Som la ciutat en més carrils bici del País Valencià! Què dic del País Valencià?, D’Espanya!!, amb dos...

-Què més es pot observar?



Trobem una bonica parada on aturar-se mentre esperem l'arribada del cotxe de línia, en els seus seients, però... Sense sostre!!

El primer autobús que és va aturar, es va carregar el sostre, i menys mal que no hi havia ningú en aquest moment.

No sabem qui va ser el culpable, ni ho sabrem mai, però el que si és clar, és que primer van pintar el carril bici i després se'ls va ocórrer ficar una aturada d’autobusos, i clar, no hi havia lloc si no la ficaven al mig del carril, i no van tindre un altre pensament que arrimar la parada al màxim de la vorera, sense donar-se conter que el sostre sobresortia una mica prou.

Ara ja està solucionat. Han ficat dos pilons de plàstic davant per a què no s'arrimen a la vorera els cotxes de línia.

-Serà per solucions en aquests regidors d’urbanisme i obres públiques!!

Noves espècies de ser humà.

El ser humà es pot dividir en varies especies, blanc, negres, grocs..., vós preguntareu? No!
Tenim la sort d'haver aconseguit salvar aquests estereotips. Ara ja no es porta el color de la pell.
Ara l'ordre mundial ha canviat. Els humans hem evolucionat i tenim noves formes d'identificació.
Tenim als humans espavilats que son tots aquells que intenten aprofitar-se de la resta dels seus congèneres, els humans únics, que son aquells que es pensen que no hi ha ningú més que ells en tota la galàxia, i els humans idiotes, que som aquells que intentem durant tota la nostra estúpida vida estar bé amb els altres, intentant donar exemple amb els nostres actes i així ens va la vida.

Així baix teniu un bon exemple del segon tipus d'humà, aquell que pensa que és l’únic espècimen especial i que els seus actes estan per damunt de la resta de l'espècie, i per tant es creu en la potestat de repetir fins l’infinit qualssevol acte per mal fet que estigués fet.




Jo no vaig tots els dies pel mateix lloc, però si que fa vint dies que li vaig fer la mateixa foto al mateix cotxe en el mateix lloc.

Un altre del club.

Així teniu un altre espècimen del club dels insolidaris, (individus aquells que fan el que volen sense pensar en les seves conseqüències ni en ningú, que els importa un xiulet i dues flautes la resta del mon, que en conter de cervell tenen un tros de suro, i per això no poden pensar molt no sigui cosa que agafés molta temperatura i se li cremés, encara que és prou difícil, ja que al no tindre quasi res no s’ha vist a ningú cremant-se de moment)

Si alguna vegada teniu la mala sort de trobar a algú pel carrer que trau fum del cap, ajudeu-lo per favor, feu-li comprendre que està pensant, que és una sensació estranya, però que no passi res, que no és un bitxo rar, que li ocorris a molta gent, i que poc a poc s’anirà acostumant.

Castelló està d’enhorabona

Gracies a la maleïda crisi, Castelló gaudirà d’uns anys tranquils en quant al urbanisme es referís.
Així teniu una petita mostra del que es va deixar fer per les nostres gracioses autoritats.

Encara que la culpable principal sega l'empresa constructora de torn, en aquest cas Foconsa, que també va ser l’encarregada d’urbanitzat la zona, darrere deuria d’haver un encarregat municipal d’urbanisme controlant les maleses i obrant en conseqüència.
Crec que ja va a fer deu anys, i;
Tu has vist la solució? Jo tampoc.
Tot seguis igual, acaben d’arreglar el proper camí Serradal però els veïns del carrer continuen patint per a eixir de sa casa, mentre els mateixos veïns d’urbanització, a la cara nord de l’illa han tingut la sort de gaudir d’una vorera tres vegades mes ampla. Tot per un error descomunal del manobre que va marcar per primera vegada a on es començava l’obra.
El mes graciós és que en un principi només hi havia un immens solar on començar a construir, però van ser capaços d’errar-la.
Benaurat Castelló que estarà uns anys encara sense que ningun malaurat li pugés ficar la mà al damunt, encara que ja fa temps que els diferents encarregats d’urbanitzar la ciutat han degut d’estar ocupats en alguna altra qüestió, perquè si no, no comprenem la seva tasca.
Al servei de la ciutadania i de la seva ciutat no eren.

Comença a ser habitual.

Avui en la meva volta habitual en la cadira de rodes m'he trobat amb el que per desgràcia comença a ser massa normal.
Ací el tenim, orgullós, impertèrrit, majestuós al damunt del seu tros de vorera.
D’ací no em baixes ni deu!, pareix estar dient.



No és la primera vegada que critico aquest comportament detestable i denunciable, i això abans d’anar amb una cadira de rodes, però ara és quan de veres em dono conter de lo fotut que ho tenen molts grups en aquesta societat que, d'alguna manera, entre tots estem creant.