Quan serem lliures?

En la Xina, país medieval al segle vint-i-un, si penses i ho dius, t'empresonen.

Exposició de Víctor Vilar a Vilanova

Molt bona resposta per part del públic, i sorpresa per la qualitat de les obres exposades.








Esperem que no tardés molt en fer la pròxima.

Exposició de pintures a l'oli

Víctor Vilar exposa una selecció dels seus quadres els dies 2, 3 i 4 d’abril, Pasqua, a la Casa Abadia de Vilanova d’Alcolea
Víctor Vilar és un altre castellonenc arrelat al Poble.
Ës un artista gràfic per excel•lència, encara que en aquesta ocasió ens delectarà amb la seva obra pictòrica.

El govern es carrega la I+D

Desprès de fer-li una visita al blog del meu germà Alex, m’apunto a aquesta iniciativa de “La aldea irreductible”, a la que en molt poques hores s'han afegit una infinitat de blogs de tot el país.
I és que en aquests moments reduir els pocs diners que es donaven per a la I+D, és aprofundir més si cap en el forat al que ens han portat l’avarícia de gent que precisament es passava la I+D per les seves parts més intimes.

Ho hem aconseguit

El Projecte per a la recuperació mediambiental de l’entorn a la Cordillera Huayhuash promogut des del Club Trepa Castellet tira endavant.

Gracies a la total implicació del Mountain Wilderness de Catalunya , http://www.mountainwildernesscatalunya.org/ que conta amb l'ajuda directa i l'aprovació del projecte, des de Mountain Wilderness Internacional, el somni de Dioniso Basilio y d'un grup de socis del Club Trepa Castellet es farà realitat.


El somni:

A l’estiu del 2008 Manu Renau, Nuria Muñoz, Juan Gual, Jose Zapata, y Arturo Lillo, tots socis del Club Trepa Castellet vàrem anar al Perú per tal de fer el treking del Huyhuash i l’ascensió de diverses muntanyes de la Cordilllera Blanca.

A Huaraz vam conèixer al Dionisio Basilio, guia de muntanya de la zona i unes de les persones mes coneixedor del Massís del Huayhuash.

El vàrem contractar com a guia i cuiner per al treking. Ell va ser el que ens va ensenyar la problemàtica del parc, les seves meravelles, els indrets mes amagats, els racons més exquisits, els més inhòspits, la seva evolució durant els darrers anys. Evolució molt trista per cert, retirada de glaçeres, augment de les temperatures, noves instal•lacions mineres, brutícia, deixalles amagades per tot arreu, pressió humana...

Per la nostra banda, nosaltres ens vàrem espantar, i sobre tot avergonyir de l'estat en el que es troba el recorregut del treking. No hi ha un servei de neteja, no hi ha una obligació d'emportar-se les deixalles, no hi ha una conscienciació per part dels habitants del parc de mantenir-lo netejat, no hi ha una conscienciació per part del “trekers” per a saber què es fa amb les seves deixalles, en resum, No hi ha cap tipus de control sobre la brutícia i degradació que genera el pas dels visitants. Si a tot això li afegim l’interès per part de moltes empreses i organismes de l’estat, en que no s'implantés la zona com a Parc Nacional, en conter de l'actual “Zona Reservada”, per a poder fer els seus nous projectes miners, ens vàrem donar conter que estàvem davant d’un problema molt greu.

Tot això, i sense saber-ho, ens va anar inculcant en els pensaments de Dionisio Basilio, i una vegada estan nosaltres ja a la península, ens va enviar un correu demanant-nos ajuda per a poder fer una neteja al Parc abans del començament de la temporada de trekings.

Dit i fet, ens vàrem posar en contacte amb nombroses empreses i institucions demanant l'ajuda a dins i fora de la Comunitat Valenciana, al fi, vàrem contactar amb Mountain Wilderness de Catalunya. Parlant amb el seu president Jordi Quera, el va semblar una molt bona idea, i sobre tot factible de fer-se i fins i tot, millorar-se.

Celebrant els seus 20 anys de Mountain Wilderness, i inclouen-la en una expedició al Perú de la seva institució, aprofitaran per a dur a terme el projecte.

Però la neteja no serà la part més important.

Encara que de segur serà la més representativa i reivindicativa, la part més important és la conscienciació per part de tots, habitants, empreses d’aventura, organismes implicats, i trekers, del tresor que amaga Huayhuash i de la seva importància per a preservar-ho de qualssevol tipus d’agressió.
Per això Mountain Wilderness de Catalunya ha aconseguit primer, finançament per a portar a bon termini la neteja, i segon començar una tasca de conscienciació per a la població autòctona, per als visitants i per a les empreses que viuen de vendre “l’aventura” al Huayhuash.

Però, això és tot?

No, des del nostre Club volem portar més enllà el projecte. Volem que tinga més repercussió al llarg del temps.

Portem la idea de fer un documental de tota la tasca de Mountain Wilderness al Huayhuash. Volem anar amb el grup de neteja. Volem parlar amb la gent autòctona, amb els que es dediquen a cobrar als visitants, amb els visitants, amb els arriers, amb els guies, volem conèixer la seva problemàtica i des del seu punt de vista. Volem ajudar-los a viure en el seu entorn sense destruir-lo. Volem emportar-nos la major informació possible per tal de què una vegada ací pugem oferir-vos-la a tots vosaltres i a la comunitat internacional.

Volem crear en definitiva una conscienciació social per a què la tasca que es realitzarà no acabés perdent-se en el temps, que perdurés, i sobre tot, per a què totes aquestes accions servís-se'n com a uns bons fonaments per a poder arribar algun dia a què La Cordillera Huayhuash és cataloga com a Parc Nacional.


La Cordillera Huayhuash:

La serralada del Huayhuash està ubicada a la serra central del Perú, a la regió on convergeixen els departaments de Ancash, Huánuco i Lima, uns 50 km al sud de la Cordillera Blanca.
Pocs llocs en el món posseeixen paisatges tan bonics com els de la Cordillera Huayhuash, que és un dels deu circuits de treking més espectaculars del món. Les neus perpètues de les seves muntanyes contrasten amb el cel blau del seu cel i amb la verdor de su campiña.
La Cordillera Huayhuash és potser la més espectacular dels Andes Peruans. Sis dels seus cims sobrepassen els 6.000 metres i altres 15 assoleixen més de 5 400 m. El seu nevat més important, el Yerupajá (6 634 m), és la segona muntanya més alta del Perú i el punt més alt de l'enorme conca amazònica.
Huayhuash és la segona cadena muntanyosa més alta del món en la regió tropical, després de la serralada Blanca, immediatament al nord. Encara que està ubicada a 120 quilòmetres de l'oceà Pacífic, la carena forma part de la divisòria d'aigües del continent; les aigües de l'escarpa oriental discorren cap al riu Marañón, principal tributari de l'Amazones.
La Cordillera Huayhuash és representativa dels ecosistemes andins; posseeix una gran biodiversitat; compta amb una varietat d'ecosistemes i té un significatiu potencial turístic, gràcies a la seva incomparable bellesa escènica.
Aquesta serralada és una de les més espectaculars dels Andes i està considerada per la comunitat turística internacional entre els deu millors circuits de "trekking" en el món.
Són 180 quilòmetres de ruta, el que la converteix en una de les més difícils, llargues i espectaculars del món. Una de les raons de la seva reputació és la mitjana d'altitud durant el recorregut, el qual és de 4 300 msnm aproximadament.
És a més, un excel•lent exemple de com les comunitats camperoles juguen un paper important en la conservació dels recursos naturals dels Andes mitjançant un aprofitament sostenible i no destructiu.
La participació de la comunitat en la planificació, disseny i implantació és essencial per a la sostenibilitat dels projectes de desenvolupament i per a la conservació cultural i ecològica de la regió.
L'aïllament que ha patit per dècades li ha evitat el nivell de depredació que han patit altres serralades més accessibles com la seva veïna del nord, la Cordillera Blanca (Parc Nacional Huascarán). Tanmateix, aquest aïllament està disminuint actualment a causa de la construcció de noves carreteres, el creixement del turisme i l'increment de l'exploració minera.
Tot l'anteriorment descrit és el que intentarà protegir Mountain Wilderness a partir d'ara.

Un poc de historia.


Què vol dir "Wilderness"?
Naturalesa salvatge no modificada per l'activitat de l'home.
Què és "Mountain Wilderness"?
"Mountain Wilderness"- Alpinistes de tot el món en defensa de l'alta muntanya- és una associació oberta a tothom, sense finalitat de lucre, que ha nascut per tal de defensar l'entorn muntanyenc i el sentit de l'experiència a la muntanya i, per tant, de promoure una reforma de la cultura alpinística d'acord amb l'esperit Wilderness.
Com ha nascut?
El mes de novembre de 1987, el Club Alpí Acadèmic Italià i la Fundació Sella van presentar a Biella (Italia) la proposta "Mountain Wilderness"-Alpinistes de tot el món en defensa de l'alta muntanya- per determinar l'estat actual de degradació de l'entorn muntanyenc i de les amenacesmundials a la wilderness. En els debats van participar alpinistes de totes les nacions i com a resultat dels treballs fou redactat un document final, la "Tesi de Biella", amb què s'establí el naixement de l'associació, els seus objectius i finalitats. En aquesta mateixa assemblea es van elegir 21 garants, responsables de promoure arreu les iniciatives i objectius de "Mountain Wilderness". Ells són el testimoni de fidelitat a la Tesi de Biella.
Quins són els seus objectius?
Protegir els darrers llocs sense contaminar i els recursos naturals de la muntanya.
Recuperar zones compromeses que encara es puguin salvar.
Promoure el creixement de la conciència medioambiental de tothom que estigui relacionat amb la muntanya.
Com actua?
Les activitats principals de Mountain Wilderness són les accions; algunes de caràcter emblemàtic, serveixen per atreure l'atenció i promoure una presa de posició sobre les amenaces a l'alta muntanya o bé sobre els greuges que ja s'han produït en diversos indrets. D'altres són de caràcter puntual: per exemple, en assabentar-se d'un projecte desestabilitzador de l'entorn natural, es realitza una acció adequada per bloquejar-lo o bé reduir els seus efectes.
En tot cas, l'acció preveu la implicació dels socis de "Mountain Wilderness": la participació personal fa que la manifestació sigui eficaç i contundent, i es pot realitzar juntament amb altres iniciatives, com: recollida de signatures, denúncies,etc.
A més de les accions, també hi ha l'activitat d'informar: mitjançant projeccions, publicacions, convencions, campanyes de premsa, "Mountain Wilderness" vol provocar en qui freqüenta la muntanya, a qualsevol nivell, una presa de consciència sobre la necessitat d'aturar l'explotació especulativa, cada dia més extensa i agreujada en l'entorn muntanyenc.


CLUB TREPA CASTELLET

Ana Lillo Pintora, Nova Exposició

Ahir, al Centre Municipal de Cultura de Castelló al carrer Antoni Maura, es va presentar una nova exposició promoguda directament per l’ajuntament de Castelló.
Amb la presencia i les paraules del diputat de cultura Miguel Angel Mulet es va obrir l’exposició que va contar amb la presencia de molts familiars, amics i amants de la pintura de l’artista.













L’exposició estarà oberta fins al 11 d’abril, i els horaris en dies laborals, son de les 10 a les 14, i de les 17 a les 21 hores, i els dissabtes de 10 a 13 hores.

Una parella espectacular

Quina platerá de “carrillada” que ens acaben de ficar entre pit i esquena! Tot ben regat amb quatre vins de la terra en un dels locals més antics de la ciutat, “El Rinconcillo”, que es va inaugurar al mil sis-cents quaranta, ja fa 400 anys, que es diu prompte.
Ara ja poden gaudir coma a “señoritos”, i això que fins ara la veritat és que ens han portat en coto en pel.
Però començaren pel principi, com cal.
Desprès de visitar per primera vegada l’estadi olímpic, ens varem dirigir a descansar que bona falta ens feia, ja que ens havíem alçat a les quatre del matí per agafar un avió a les set a València.
Per la nit quedem per a sopar amb el meu germà, que casualment és trobaba a la ciutat per assumptes més importants que els nostres. Anem tots a un restaurant “normal” ja que no era qüestió que per un sopar massa pesat al dia següent tinguérem la panxa malament.
Arriba el diumenge, el gran día. Un per un anem fent els nostres rituals. Desde les sis del matí que s'alcés Juan Carlos, fins les set menys quart, que jo m’alço els nervis van aflorant a poc a poc.
Una vegada ben desdejunats agafen el bus que ens portarà per segona vegada a l’estadi olímpic. Arribem i tot seguit comencem a “flipar”, no es pot dir d’altra manera, amb tot el que va passant pels nostres ulls. Quina organització! Quina infraestructura! Un plaer, lloc per a tothom, per a calfar, canviar-te, serveis de tot tipus, estufes per no gelar-te, metges, tot senyalitzat i ben pensat.
Arriba el moment, i tres mil quatre-centes persones darrera d'un portal de plàstic inflat, amb l’Abel Antón deu anys després d'haver-se proclamat campió del mon al mateix lloc, eixint en directe en les pantalles gegants que ens estan gravant en directe.
Disparo del jutge i ens anem.
De la volta em recordo de tot i de res, de moltes rialles i de molts sofriments, encara que desprès d’un tracte d’aquest nivell les penúries passen a un segon pla. Em recordo moltíssim d’un lloc on havien un grup de xiques i xic disfressats de ratetes que no paràvem; “!!Agüita de la ratita, mi amor!!”. Com no tens que riure.
He passat també molt a prop on al novembre, si no passes res, tornarem a gaudir d’una ciutat meravellosa.
L’entrà és impactant, el pols s’accelera, la respiració a mil per hora, o donés tot, pares el rellotge i descanses. Em vaig ficar a plorar, mai m’havia passat, jo sols, al mig de mes de cinc-centes persones que podien haver en aquell moment.
Em vaig a les dutxes i abans té pare una recepció de xics i xiques i et fiquen una medalla al coll, altra volta a plorar, m'han fet emocionar altra volta.
Per fi arribés al vestuari i em trobés a tots els amics, comencem a contar-nos les batalloles i a gaudir de tots els moments bons i roíns, anem al dinar de cloenda, en “Isla Mágica” en una “macro” festa espectacular que han muntat amb música en directe i tot el que pugues menjar i veure.
Agafem el bus de tornada, cansats, però satisfets, descansem una mica, i ara sí, ara comencem l’altra festa, la dels sentits, perquè desprès del “Rinconcillo” vam vindre molts altres bars, i moltes més tapes i vins.
I és que Sevilla i la seva Marató son una parella espectacular.

Festa Per La LLengua 2008

Un any mes, la Festa per la Llengua va aconseguir reunir a molta gent de la majoria dels col•legis i instituts de Castelló.
Com tots els anys es va llegir un manifest al costat de l'estàtua d’en Jaume I que enguany va estar molt marcat per l'últim despropòsit de la Conselleria d’educació de la Generalitat Valenciana, L'Educació de la Ciutadania en angles.
El 16 d'aquest mes ens tornarem a vore, però aquesta vegada al carrer Major, a la Casa dels Caragols, per a recolzar als nostres mestres en la seva lluita per una educació “normal” per als nostres fills.

Aira Sax Quartet

El dissabte 28 de juny vam estar a Vilafamés sopant. Al mateix temps vam aprofitar per veure l’actuació del grup Aira Sax Quartet, al qual pertanyé Alberto Martin, amic meu, i company d'eixides en BTT.
Al•lucinant, no puc dir altra cosa. El lloc increïble, la Plaça de la Sang, en quasi el mes alt del poble, amb una cinquantena de cadires, i una immensa graderia de pedra natural on recolzar-se baix les esteles i gaudir d'una nit i una música captivadora.
Què desaprofitat està Vilafamés!!
Al primer que se li ocorrerà ficar en eixa mateixa plaçeta una terrasseta d’estiu es folrarà. Es molt més bonic que Peníscola i no oferís quasi res al turista.
Això sí, volem viure del turisme, que no només es quedi a la costa, però per favor, que no ens molesten, que venim al poble a descansar.
Les dues opcions no tenen per què estar renyides, però tenim que ficar una mica de cada part.



Per vorer un xicotet vídeo punxeu ací http://es.youtube.com/watch?v=XdZ_kY_lQ2c

Raül pelant una pinya al l'estil de Torreblanca

Ja podeu vore una gran demostració de com es pela una pinya.
Aixó va ser abans de baixar a escalar a la Rambla. I es que un dia al Mas de Kiko done per a molt.

http://es.youtube.com/watch?v=XDuZFZZ3bUk

Exposició Paisatges Humans

Una petita mostra de l'Exposició Paisatges Humans de la pintora Ana Lillo.