De vegades em fico a pensar,... i la cagués.

Crec que tinc molts amics.
Tinc amics més joves que jo.
Tinc amics de la meva edat.
Tinc amics més vells que jo.
Tinc amics que no més veig una vegada a l'any.
Tinc amics en els que no més parlo per telèfon.
Tinc amics que encara ni conec personalment.
Tinc amics que no més sé d’ells per l’internet.
Tinc amics que estan molt i molt lluny.
Tinc amics a Rússia, a Tadjikistán, a Perú, en l’Argentina, als EE.UU.,...
Tinc amics que de tant a prop no els veig mai.
Tinc amics que ja, ni son amics.
Tinc amics de temporada a l’any.
Tinc coneguts que prompte seran amics.
Tinc amics que no sé res d’ells.
Tinc amics d’esquerres, i fins i tot de dretes.
I tinc amics votants del PP, i tinc que dir-ho, en fa vergonya.
Votar al PP en unes eleccions europees dius, val, total estàs votant a un senyor que no en té res a vore en el teu entorn i a unes idees que possiblement siguin les teves.
Votar al PP en unes eleccions nacionals està molt a prop del que he dit abans.
Però, votar al PP a la Comunitat Valenciana significa en aquests moments acceptar, i fins i tot intentar ser amic d’uns senyors “dirigents” que no més estan al seu lloc per a enriquir-se, per a malversar amb els diners públics, per afavorir a l'amic de torn, per a controlar els mitjans de comunicació, per a col.locar al familiar, per a posposar-se a costa de tot a la poltrona, per a...
Podria seguir així una bona estona, però tota això ja està escrit als periòdics, i de tant que es repeteix ja no fem ni cas.
De veres, espero ser, per molt anys, amics dels meus amics, però certs comportaments em donen vergonya.
Per això moltes vegades penso que deuria de deixar de pensar.