semenfot. un Blog de Arturo Lillo

Reduir, reutilitzar i reciclar

2011-11-13T10:20:00.001-08:00

Porcelantto abans

Vostè està interessat en desfer-se de la seva empresa?

No té més que dir-ho i li gestionarem.

El primer que té que fer és vindre a la comunitat valenciana a implantar el seu negoci. Seguidament fa les gestions necessàries per a què se’n vagi a fer la mà, i desprès la té uns anys aturada fins que vagi el nostre grup divers de persones que mal viuen en la comunitat i que no en té res millor a fer que intentar sobreviure d’allò que poden desmuntar i revendre.

Porcelantto fa 3 dies

Quina torta es pegarà el Casar

2011-10-16T07:42:00.000-07:00

Acabés de llegir una noticia a la darrera pàgina del Diario de Noticias de Navarra, on es fa referència a la degustació gratuïta per part de 5000 persones en una plaça de Madrid de la ja mundialment famosa Torta del Casar.

Pel vist no és el primer any que és fa la promoció d’aquest formatge, encara que alguns des informats no ens hem assabentat fins ara, i jo em preguntés; Fa falta? Que obscur motiu fa que la denominació d’origen es gastés un cabàs de diners promocionat un producte meravellós?

A la meva manera de vorer, aquest tipus de promoció, quan més et gastes en publicitat, mes roïn té que ser el producte. És una regla de tres.

Hi ha productes que ho necessiten. Parlem dels que “el mio lava más blanco que el tuyo”, o el que diu “Es tan cremoso como el de mi abuela”, etc, etc. Son productes de naturalesa roïna, que es gasten el que no tenen per aparentar el que no son.

Extrapolant la reflexió al btt, una cosa semblant em va ocórrer quan vaig començar a eixir amb la bicicleta de muntanya, ja fa un grapat d’anys. Vaig començar a descobrir indrets increïbles, camins y senders que poca gent coneixia, llevant als veïns, senderistes i motards de la zona.

Vaig estar a punt de fer uns petits díptics per a promocionar tot el que anava descobrint. Menys mal que vaig parar a temps.

L’excés d’informació està acabant amb tresors que cal descobrir per un mateix.

Les coses bones no tenen per què morir-se. Una cosa bonica o ben feta estarà sempre. No és tracta d’amagar-la, però el plaer de descobrir-la sempre el confereix un punt especial.

Quan més donem a conèixer un bon producte, un lloc bonic, una bona iniciativa, més fàcil serà que el seu valor baixés.

Avui en dia qualssevol pot baixar-se un trac del wikiloc i fer una ruta en les antípodes. S'ha perdut la gràcia de perdre's. S’ha perdut la gracia de descobrir coses noves.

Cal mantenir la il·lusió per conèixer noves coses per un mateix.

No més hi ha que vorer aquelles platges verges de sorra infinita, o aquells senders vora riu que ningú feia servir.

Amb la “Torta” passarà el mateix. Per a què arribés a tothom hi haurà que augmentar la producció d’un producte artesà que, com tantes coses en aquesta vida, va ser fruit d’una necessitat per a preservar un altre producte de primera necessitat, la llet.

I tot per a què no és fera mala llet.

TESIS SOBRE EL ESTUDIO DEL COMPORTAMIENTO DE LOS DIFERENRES MATERIALES ORGÀNICOS E INORGÁNICOS SOMETIDOS A PROCESOS DE ESTRES

2011-08-04T14:10:00.000-07:00

En aquest post, i no més degut a la importància dels seus continguts, i sense crear una jurisprudència vaig a escriure-ho en castellà, perquè penso que la importància global de les coses ací detallades ho demanem.

Però tornem al titòl. TESIS SOBRE EL ESTUDIO..., etc, etc.

Leido así parece muy fantástico, y sí, lo es.

Llevo un tiempo desplazado de mi casa y la verdad ya hace un tiempo que me voy dando cuenta de la suerte que he tenido.

¡Soy parte de un estudio que puede revolucionar dogmas del conocimiento humano!

Todos sabemos que cuando una bolsa se llena puede tener un punto de no retorno. Hasta hace poco lo había comprobado por mi mismo, pero nunca había llegado a ese extremo.

Mi compañero de piso está consiguiendo que a través de pautas establecidas las bolsas se cierren solas. El próximo paso es que salgan solas al basurero. Ya sé que és difícil, pero como todo en esta vida, se necesita de un proceso de adaptación y aprendizaje. Lástima que ésta semana que viene no pueda estar presente, porque estoy seguro que va a haber un gran avance en su estudio. Creo descubrir cuales serán sus próximas enseñanzas. Si no consigue que la primera bolsa salga por su propio pie sin ayuda, le colocará una compañera para que se sienta cohibida y entre ellas hablen y poco a poco se vayan convenciendo de salir.

No os creais que todo acaba aquí, ¡no! La tesis es mucho más profunda.

Si antes hablábamos de bolsas con materia orgánica, ahora hablamos de materia totalmente inerte e inorgánica. ¡El sumun del no va más!

Ahora, no es fácil.

El tío lo está haciendo bién.

Aquí si que hace falta más disciplina, ya que las actividades que tiene que cubrir esa materia inórganica son más diversas, y por lo tanto el aprendizaje será mayor.

De momento le ha marcado el camino. Ha reunido a toda esa materia inorgánica en un rincón, y día a día, ya van tres, les va marcando el terreno para conseguir que acompañen en la última fase a la otra materia de su otro estudio.

¡No me digáis que esto no será la revolución en el comportamiento de los materiales inertes hasta la fecha conocidos!

De verdad que estoy abrumado.

Apabullado de ser partícipe en unos experimentos que revolucionarán aspectos hasta ahora desconocidos en la ciencia.

Estoy deseando volver ya el 15 de este mes para comprobrar los avances en la tesis de mi compañero.

¡Aupa Adrián! ¡A por ellos!

A Dolores.

Sin sus conocimientos no me podría haber dado cuenta en el experimento que estoy inmerso.

L'eixida de la crisi

2011-07-28T13:58:00.000-07:00

L’eixida de la crisi serà dura, tinguem-lo en conter.

Si no canvia res en 4 dies i el PP agafi el poder i la majoria absoluta, i no crec que en 4 mesos les entre el seny a la immensitat d'indocumentats que els votarà, eixirem “ràpid” de la crisi, però el preu serà altìsim, no més cal fer una ullada als diferents mitjans de comunicació, be siga de dretes, seu-do esquerres, un poc d'esquerres i molt indignats, i donar-se conter per a on van els tirs.

Poc a poc ens van donant detalls

-No tindrem mes remei que retallar en sanitat, educació (necessiten un país de “lerdos”), avantatges socials, etc, etc.

-És el legat que ens han deixat! Què podem fer?

Aquestes i molt més bajaneries serà la tònica dels primers mesos de govern.

En certa manera estic content. No perquè tornarem a tindre feina a costa de què ens escuren les butxaques, (és crearan jocs de treball a base d'invertir n'obra pública i omplir les butxaques dels amics per a què pugin continuar construint en un país que no necessités ni un punyeter habitatge més en un fum d’anys).

Mes bé perquè serà l’única manera de què nomes duren 4 anys.

El temps necessari per a què tota la gent que els voti es quedés a la porta de la clínica sense poder accedir per no poder pagar.

Si no trauen la majoria absoluta, tindran que pactar per a poder governar, i com ho faran més o menys igual que els d'ara, la gent pensarà que ja ficats els tornarem a votar per a què pugin destrossar completament el país.

Espero equivocar-me.

Som els primers.

2011-07-08T10:15:00.000-07:00

Per fi destaquem en alguna cosa.

Abanda del trist honor que té la ciutat de Castelló de ser de les pitjors construïdes del món, ara la província en té un altre honor.

Som la que més vivendes noves, buides, sense vendre, i amb poques expectatives de vendre hi ha en total la pell de bou.

I encara que algú no se ho cregués, hi ha gent que somien en;

Quan tornaran els bons temps en que és construïa a saco?

Per què votar?

2011-02-27T05:12:00.000-08:00

Avui en dia, en aquest sistema democràtic votem a uns senyors amb unes ideologies que tu creus aproximades a les teves per a què gestionen de la millor manera els recursos de tota la població.

Amb paraules d’anar per casa és com si tots els ciutadans fórem una gran empresa i de tant en tant ficarem a uns quants de nosaltres a gestionar l’entitat.

L’altre dia em va sorprendre la noticia d’un concursant de cert joc televisiu que havia guanyat més de vuit-cents-mil euros de colp.

Em vaig alegrar moltíssim. Però després vaig reflexionar un poc, i em vaig donar conter que el que per a la gran majoria de socis-treballadors de la gran empresa, seria tindre la vida solucionada, però a la majoria dels que nosaltres mateixos, designem com gestors dels nostres propis recursos, vuit-cents-mil euros només representa el sou d’un any de feina.

On fiqués en la nostra gran empresa que el nostre vot sigues per a generar aquestes desigualtats?

Si tu ets propietari d’una empresa, sigues gran o xicoteta ningú et té que dir quin sou tens que cobrar, cadascú farà el crea convenient.

Ara, si t'han col·locat al capdavant els teus companys...

Qui ets tu per a ficar-te un sou per damunt d'altres?

Si els que gestionen han ficat un sou minin, amb el qual, teòricament som capaços de viure, perquè ells no estan cobrant ells el mateix sou?

Amb tot això reflexionem; Perquè hem de votar a qualssevol grups polítics, si sabem que seran tan cínics que encara que ho manifesten en les seves proclames no ho han de complir, i de segur que el sou serà el mateix o més alt que el des lladres que ens estan governant durant 35 anys?

Quan serem lliures?

2010-12-10T07:47:00.000-08:00

En la Xina, país medieval al segle vint-i-un, si penses i ho dius, t'empresonen.

Hollywood a casa

2010-10-17T09:38:00.000-07:00

Què enganyats ens tenien!

Sempre pensant i esperant tindre algun dia un aeroport a casa, i no!

Ens han estat marejant la perdiu. Tot han segut maniobres de distracció. Tot ha segut un muntatge, immens per cert.

El que tenim al costat de casa no és un aeroport, és un gran plató cinematogràfic.

És un escenari buit però amb totes les comoditats esperant a ser utilitzades per un exèrcit de tècnics, càmeres, actrius, extres i directors.

Què amagat ho tenien!

I el resto què? Quin serà el vertader destí dels altres mega projectes al nostre territori?

Què faran a Mundo Ilusión?

I a la Ciutat de les Llengües?

No vull ni pensar-ho, de segur que serà una gran sorpresa. De segur que totes les crítiques als grans projectes de la nostra benvolguda Diputació no tindran on sostenir-se.

Ja veureu que quan alcen el teló i ens mostren la veritable destinació d’aquestes meravelloses obres ens quedarem bocabadats.

I si no, al temps.

Prompte a la cartellera hi haurà una nova pel·lícula, un film del valencià David Marquès, on treballen Fernando Tejero, Ricardo Darín fill, Diego Peretti i Carmen Ruiz entre altres, i que diuen que està rodada a Valencia, Madrid i Barcelona.

Només tingueu en conter que quan aparegui l’aeroport, no és Barajas encara que sigues el que dirà a les cartelleres informatives, és el complex cinematogràfic de Vilanova d’Alcolea, i podreu reconèixer a molts dels figurants, ja que sons veïns i coneguts vostres.

Podeu vore la notícia entre altres a:

http://www.levante-emv.com/cultura/2010/10/15/darin-rueda-valencia-primera-pelicula-hijo/747765.html

Tenim dret a la rebel.lió?

2010-09-26T11:18:00.000-07:00

De vegades hi ha formes, actituds, maneres de fer les coses que son molt difícils de comprendre.

Sempre he pensat que els governants, sigan del signe que sigan, vetllaran pel nostre benestar, i que la seua tasca estarà encaminada a fer-nos patir el mínim possible.

Sempre he pensat que els diners que els donem son per aprofitar-los al màxim, per a què fins l’últim euro estigues ben invertit.

Ja sé que soc un il·lús, però també crec que hi ha que ser utòpic per canviar, encara que només siga una mica, aquests temps.

Tot aquesta reflexió bé, per què una altra vegada premem més els objectius partidistes que el benestar del poble.

Farà ja tres setmanes que hem baixat del poble a Castelló i el nou tram d’autovia ja estava acabat i per obrir.

Ahir vàrem tornar al poble en fi de setmana i encara no es podia passar per l’autovia.

A la vista i a la pràctica està tota acabada, però, i en conversacions en veïns del poble, cada dia fiquen un desviament en algun punt, per tal de què no puguem passar per ella lliurement.

No sabem el que esperen.

El que si sabem, és que ens estan fent la punyeta d’allò mes bé.

I l’únic que ens fa pensar és que tot aquest retard és degut a què no tenen a cap amic amb una empresa de “esdeveniments especials” per a què els preparen una inauguració en tota regla i pugen passar-los una factura ben grossa en la que poder desviar un bon grapat de diners.

El més dur d’aquesta nova ofensa, és que l’últim tram d’aquesta autovia, que és el que es pertoca ara, ja fou inaugurada el vint-i-nou de juliol d’aquest any.

Per tot això deuríem de revelar-nos i no deixar que es tornen a prendre el pel una altra vegada.

Deuríem d’ocupar tota l’autovia amb els nostres mitjans de transport i no anar-nos fins que no l’obriren, o bé nosaltres mateixos llevar totes les tanques i passar d’una vegada.

És temps de reivindicacions.

És temps de rebel.lió.

Ja ens hem deixat prendre el pel massa vegades.

En algun moment aquest sistema es tornarà contra nosaltres si no ho ha fet ja.

Fes-te un programa de punts. Et divertiràs moltíssim!!

2010-09-21T14:05:00.000-07:00

Impressionant el programa de punts que ofereix Ono per a canviar per premis.
O tens el contracte d’internet més car, o casi segur que si et descuides, que és el mes habitual, et tocarà pagar, fins i tot et tocarà pagar igual, perquè per a donar-te de baixa de la promoció que ells et donen per a tres mesos, tens que cridar a un 902, pel que et cobraran 1’75€ per minut, i estic segur que en l’estona que et tenen penjat parlant amb una màquina passen quatre minuts o més. Que al final tens que pagar i tot per la promoció, vam!

A baix l’única promoció a la que poden optar la majoria de clients d’Ono.

Si tienes Teléfono ONO, consigue un bono de 30 minutos para llamar gratis durante 3 meses a números móviles nacionales.
Si no quieres continuar con el bono una vez finalice la promoción, recuerda que tienes que llamar a Atención al Cliente 902929000.

Aquesta oferta en teoria ja va inclosa en la factura, i teòricament també és de bades. Son sisens punts, però primer tens que contractar el Centinela, que val uns cinc euros mes IVA.

Si tienes Centinela Total, te regalamos 3 meses de cuota del servicio.

La de baix és l’única oferta que val la pena, però només optem quatre gats. Tens que tindre més de mil sisens punts.

Descuento de 10 Euros durante 3 meses para clientes con internet 12Mb o 50Mb

Movimientos Actuales Se han encontrado 8 registros Página de 1

Fecha Descripción Puntos Saldo Caducidad
21/04/2010
Puntos por factura día 08/04/10
39,74
1081,72
01/05/2012
13/05/2010
Puntos por factura día 08/05/10
41,80
1123,52
01/06/2012
13/06/2010
Puntos por factura día 08/06/10
43,72
1167,24
01/07/2012
02/07/2010
Caducidad de puntos de 02/07/2010
-150
1017,24
01/08/2012
21/07/2010
Puntos por factura día 08/07/10
42,13
1059,37
01/08/2012
13/08/2010
Puntos por factura día 08/08/10
39,90
1099,27
01/09/2012
25/08/2010
Caducidad de puntos de 25/08/2010
-30,80
1068,47
01/09/2012
21/09/2010
Puntos por factura día 08/09/10
39,90
1108,37
01/10/2012
Página anterior | Página siguiente Historico de 2 Años

Se han encontrado 20 registros
Página de 1

Fecha Descripción Puntos Saldo Caducidad
21/08/2008
Puntos por factura día 08/08/08
48,50
229,30
01/09/2010
13/09/2008
Puntos por factura día 08/09/08
62,69
291,99
01/10/2010
21/10/2008
Puntos por factura día 08/10/08
72,14
364,13
01/11/2010
13/11/2008
Puntos por factura día 08/11/08
65,50
429,63
01/12/2010
13/12/2008
Puntos por factura día 08/12/08
22,38
452,01
01/01/2011
13/01/2009
Puntos por factura día 08/01/09
38,23
490,24
01/02/2011
13/02/2009
Puntos por factura día 08/02/09
38,11
528,35
01/03/2011
21/03/2009
Puntos por factura día 08/03/09
38,52
566,87
01/04/2011
21/04/2009
Puntos por factura día 08/04/09
38,89
605,76
01/05/2011
13/05/2009
Puntos por factura día 08/05/09
38,21
643,97
01/06/2011
21/06/2009
Puntos por factura día 08/06/09
38
681,97
01/07/2011
21/07/2009
Puntos por factura día 08/07/09
38
719,97
01/08/2011
13/08/2009
Puntos por factura día 08/08/09
38
757,97
01/09/2011
13/09/2009
Puntos por factura día 08/09/09
38,26
796,23
01/10/2011
21/10/2009
Puntos por factura día 08/10/09
38,20
834,43
01/11/2011
13/11/2009
Puntos por factura día 08/11/09
48,14
882,57
01/12/2011
13/12/2009
Puntos por factura día 08/12/09
43,82
926,39
01/01/2012
21/01/2010
Puntos por factura día 08/01/10
39,02
965,41
01/02/2012
01/03/2010
Puntos por factura día 08/02/10
38,34
1003,75
01/04/2012
13/03/2010
Puntos por factura día 08/03/10
38,23
1041,98
01/04/2012

El que no entenc és, que des de què ens vàrem donar d’alta en el programa de punts, i ja fa tres anys d’allò, només hem replegat 1337,67 punts, dels quals, i a resultes que de tant en tant et lleven uns pocs no siga cosa que acumules massa, doncs només tenim 1068 punts, per el què a l’única promoció que val la pena no arribem.
Tinc unes ganes de tindre el guifi!!

Un estiu profitós

2010-09-15T13:47:00.000-07:00

Aquest estiu que pareix ja tant llunyà ha aconseguit, gracies a la precipitació de molts, que per fi apareix el nostre poble a tots els mapes del mon.

No es pot contar la quantitat de gent arreu del mon que estarà parlant del nostre poble a hores d’ara.

El 29 de juliol el conseller d'infraestructures i transports de la Comunitat Valenciana Mario Flores, inaugurava la nova carretera d’accés a l’aeroport des de Torreblanca, e immediatament, jo crec que abans fins i tot, això no ho he contrastat, va aparèixer també la carretera als Google Maps, i per defecte a tots els GPS del mon.

Des d'aquesta humil columna demanem perdó a tots els que s'han perdut intentant eixir del nostre poble, o buscant la nova carretera per baixar a la costa, però hi ha que dir ens han servit de distracció en les interminables nits de tertúlia a la fresca de les terrasses de la plaça.

Llàstima és que la distracció no durarà per sempre, ja que ara si que pareix que algun obra aconseguiran acabar per a l’any que ve.

Això sí, no seria estrany que prompte es tornarà a inaugurar la mateixa carretera per segona vegada, total, De què viurien els Orange Markets d’aquest mon?

L’any que ve intentarem convèncer als pobres turistes perduts que encara no poden volar als seus països des del nostre poble, però que no s'amoïnen, que tornen a intentar-ho l’any que ve.

Nosaltres estarem esperant.

EL MIRACLE, NOMES ERA UN TRUC DE MÀGIA?

2010-07-22T02:50:00.000-07:00

Mentre gaudeixo de les boniques imatges que ofereix des de l’helicòpter la retransmissió del Tour de Francia, en ve al cap pensar com seria la mateixa retransmissió per damunt de les nostres terres.

I és que, encara que és impossible que a tots els llocs passes el mateix, les imatges son molt i molt boniques.
Pobles antics i molt cuidats, grans i menuts, en castell o sense, amb bones comunicacions, o al menys això pareix.

Però hi ha una cosa que trobo a faltar en tots. És difícil trobar la urbanització de “bungalows” i, o adossats a les afores dels pobles.

Què és el que ha passat a França als últims anys? Què és el que han fet els seus polítics? Han llançat la tovallola abans de començar? Com és que han deixat passar una oportunitat tan bona? Com és que no s’han donat conter que on està la riquesa per al poble és en la construcció de nous habitatges? En fer “p.a.i.s.” a les afores de tots els pobles? Encara no m'ho puc creure. Com és possible que siguin tan rucs aquests veïns del nord?

Ah! No!

Això deu ser que hauran pensat que ja estan be com estan ara. Que opten per la sostenibilitat en conter de fer-se rics ràpidament. Que pensen que és possible que això de construir a dreta i esquerra és pa per avui i fam per a demà.

També és possible que pensen que si conserven el que tenen i intenten viure del que es pot traure de la terra i la conserven, se'n sortiran també.

Potser també és que molts d’ells han vingut a estiuejar els últims anys en les nostres terres, i és clar, hauran pogut confirmar i fins i tot horroritzar-se per ells mateixos del que s'estava fent als nostres pobles.

Hauran vist com poc a poc tot allò pel que venien a les nostres terres ha anat desapareixent a poc a poc, i com és de difícil trobar un poble que no tingués la seva antiga fisonomia destrossada per noves construccions, be siguin p.a.i.s, adossats, o carrers nous i vuits, esperant que algú és decideixi a construir la seva segona residencia en el seu poble.

És trist, però la bonança dels últims anys, la plena col•locació, la recuperació espectacular, l'equiparació amb els nostres veïns, tot, tot, tot ha segut un miratge mes que un miracle. Ha segut un gran truc de màgia que ens ha costat una dècada en donar-nos conter del seu secret.

Però sobre tot, el mes trist és que a hores d’ara estem esperant d’un altre prestidigitador que ens ensenyés un nou truc de màgia per tal d'hipnotitzar-nos una altra dècada mes.

Tenim un gra al cul

2010-07-20T01:39:00.001-07:00

Si al 2007 parlaven d’un aeroport anecdòtic, a hores d’ara, i ja fa unes hores d’allò, l’anècdota sens ha convertit en una malaltia crònica. Passen els anys i no hi ha cura per al malat, i és que el pobre va nàixer amb molts problemes en el part, i a mes a mes l’herència genètica per part dels seus pares ha segut i és nefasta.
Ja hi som a l'estiu del 2010, i com ja vaig escriure fa molts anys, tants que ni em recordés, gaudirem un altre estiu sense els molests sorolls dels vols al damunt del nostre poble. Gaudirem d’un gran espai inutilitzat en el que, ara sí, ja es comencen a vorer taques verdes dins dels espais marrons. Un gran espai lliure de bastons tronadors on els conills i les perdius viuen sense agonies.
Aquest altre estiu sense sorolls és hem fet mes majors.
Hem començat la meva xiqueta, els seus amics i jo a eixir en bicicleta per la muntanya. He començat a ensenyar-los els meravellosos indrets que amaga encara el nostre terme.
Però no hi ha eixida que fem que no es quedés emboirada per culpa del gra al cul en el que s’ha convertit l’aeroport, i és que no puc oblidar tots els llocs únics que uns polítics sense escrúpols ens varen furtar per tal de veure satisfeta la seva ànsia de perdurar en el temps a costa de deixar el territori desfet i ple d’obres faraòniques de dubtosa necessitat i que el que si han aconseguit és soterrar les il•lusions d’un futur diferent i més sostenible.
Serà un estiu diferent, i no perquè arriben els primers turistes amb avió. Serà un estiu diferent perquè el farem nosaltres diferent. Això sí, estarem envoltats per les, des fa uns quants anys, ultimes obres abans de la inauguració. Obres que no aturen l'estupenda quotidianitat del dia a dia al nostre poble. Obres que, possiblement, encara tardaran un altre estiu en finalitzar-se.
L’estiu que ve en tornarem a parlar.

Jo també vull ser jurat popular

2010-06-02T07:00:00.000-07:00

Per una vegada en la vida m’agradaria, que dic, desitjaria ser elegit per a servir a la comunitat, però, en la vista on s’ha de jutjar al nostre President Carlos Fabra.
Vull estar a la vista oral, el vull veure des del banc del jurat, si pot ser a primera fila.
El vull mirar als ulls, be això és difícil, ens miraríem d'ullera a ullera.
Vull vore la seva reacció al sentir com li diuen: Vostè és culpable.
Vull vore la sala. Vull vore a tots els seus acòlits als seients en el cap ajupit.
Vull sentir les al.legacions dels seus advocats per defensar-ho, i riure.
Tinc enveja del qui tingués la sort d’estar al juí.
Si es pogués subhastar, estic segur que hi hauria bescollades.
El vull vore desencaixat a l’eixida del seu juit quan encara estigués pensant, perquè?
Hi ha que somiés amb un premi de loteria, jo en poder ser el seu jutge.

No ens queixem, nassos! És el que tenim.

2010-05-13T07:56:00.000-07:00

Fa pocs dies el nostre substitut davant de la presidència de la Diputació Provincial, en un exercici de responsabilitat absoluta, va demanar amb una sola veu, i com sempre, defensant els interessos de tots els Castellonencs, va demanar dic, l’acabament precís dels accessos a l'aeroport, i tot perquè es pot donar la casualitat d’estar acabades i inaugurades les obres de l'aeroport aquest mateix any en curs dos mil deu, i no saber per on arribar.

Quins polítics mes plantats que tenim. Oi que sí?

El que no va reflectir la noticia és la cridà telefònica que va fer el senyor Martínez uns dies abans al
secretari autonòmic d’Infraestructures, Victoriano Sánchez-Barcaiztegui.

-Victoriano!!, Com estem? Et cridava per saber si ens podem trobar un dia d’aquests per fer-nos una foto, que tenim que donar exemple de responsabilitat així a Castelló, que si no, no ens votarà ni deu a les pròximes eleccions.

Si, ja sé que no hi ha un duro, ni pels accessos, ni per acabar l’aeroport, a banda de què és complicat traure res, però això no té importància, el que hi ha que fer és que la gent pensés que estem fent alguna cosa.

- Que sí?, Que val?, Si d’això ja parlem un altre dia. Si no, ja ens veurem a la formula 1, que en això si que podem traure profit.

La noticia al Mediterrani:
http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/noticia.asp?pkid=559655

D'UNA TACADA

2010-05-12T12:06:00.001-07:00

Aquest individu o individus, (li fiqueu vosaltres els cognoms) és un crack.
Poques vegades he vist aconseguir tantes coses a la vegada.
Primer de tot ha embrutat per milers d’anys el medi ambient.
Segon punt aconseguit, el lloc on ho ha fet. Un punt d’informació paisatgística, que de cop i volta deixes de ser-ho.
Tercer punt, al poble que ho ha fet, Vilafamés. Uns dels llocs que més turisme generés durant tot l’any.
Ha aconseguit donar una imatge grandiosa a tot el turisme estranger que visités el seu casc urbà i rodalies.
En la seva defensa podem aportar que el lloc és al costat de l’aparcament del restaurant on va dinar i els serveis de neteja ho tindran fàcil per a emportar-se tanta merda junta.
Si és que ha segut fins i tot un bon ciutadà que ha col•laborat per a què no hi hagués tant de parat.

I el món continués rodant, encara que pareix que només per a alguns.

Gracies als fumetes, eixirem prompte de la crisi.

2010-05-09T09:57:00.001-07:00

Tenim que recolzar tots a una la nova llei antitabac promoguda pel govern central.
Ja veureu, tal com l'aproven, els governs autonòmics de Madrid i de la Comunitat Valenciana s'inventaran algun sistema per a no complir-la als seus territoris.
I què ocorrerà?
Doncs que eixirem de la crisi.
Ens convertirem en les autonomies més sol•licitades per a vindre de vacances.
Serem el paradís dels fumadors.
Tots voldran vindre als nostres restaurants i locals on “En este local está permitido fumar”.
Serem l'enveja del rest de la península Ibèrica.
Jo crec que ja tardés la Comunitat Valenciana en demanar l’agermanament amb la Madrilenya.
Tenim les mateixes inquietuds, i casi, casi, perquè no, la mateixa llengua.

Guardians del bosc?

2010-04-29T12:02:00.000-07:00

Quan enguany milers de persones trepitgen el sender de la lluna plena en el seu anhel per arribar a San Joan de Penyagolosa en una edició mes de la Marató i Mitja es trobaran en la darrera gran actuació dels nostres governats en matèria de medi ambient i preservació i conservació de la natura.
Només parlo pel que he llegit, però ja tinc els pels de punta de pensar-ho.
Vós animés a què clic-queu a l'enllaç per a llegir correctament la desfeta.
Dones ganes de plorar al vorer a qui tenim com a Guardià dels nostres paradisos.

http://www.pv.ccoo.es/rss/verrss.asp?id=4705

MODELADORS DEL COS

2010-04-13T08:37:00.000-07:00

Heu vist alguna vegada treballar a un terrissaire?
Heu vist amb quina gràcia convertís-se'n un grapat informe de fang, en una estructura d’allò més bonica?
És increïble com poc a poc, amb molta cura i paciència van donant estructura i forma a l’argila.
Salvant totes les distancies, que sons moltes, això, és el que estic veient ara, durant aquests mesos de rehabilitació a l'hospital.
Ara, jo soc el grapat informe.
Estic en les mans del meu terrissaire particular.
A poc a poc estic veient als meus peus canviar.
Agafar la forma.
Retrobar-se amb la resta del cos.
Les seves mans m’estrenyen.
De vegades em fan mal, em toca aguantar-me, sofrir un poc, no molt la veritat.
El mestre sap fins on puc arribar.
Mentrestant és festa.
Sempre hi ha festa al taller de cossos.
Les peces trencades som feliços.
Entre rialles i acudits, les mans no paren de treballar.
Però, mentre el torn va donant voltes, els meus peus canvien, agafen força i la seva antiga estructura.
A poc a poc se’n van recordant de tot.
Prompte tornaran a caminar.
Prompte tornaran a pujar i a baixar escales
I prompte, muntanyes.
I tornaran a riure.
Prompte.

Exposició de Víctor Vilar a Vilanova

2010-04-06T11:17:00.001-07:00

Molt bona resposta per part del públic, i sorpresa per la qualitat de les obres exposades.

Esperem que no tardés molt en fer la pròxima.

Hi ha bisbes bons?

2010-03-26T04:46:00.000-07:00

No tinc cap afecció per la feina eclesiàstica, per mi l’església catòlica és una altra secta així com l’islam o qualssevol altres delíriums trèmens religiosos.
Però això sí, reconec que he conegut, i tinc amics entre ells, a rectors i capellans que fan la feina segons marqués la seva religió i fan seus els manaments que el senyor Jesucrist els va encomanar en la seva vida terrenal.
Perquè tot això?
Tot be per preguntar-me el perquè no conec cap d'eixos sacerdots, bones persones i amants de la seva feina, que no arriben a ser mai bisbes, cardenals i menys papes.

Exposició de pintures a l'oli

2010-03-22T12:37:00.001-07:00

Víctor Vilar exposa una selecció dels seus quadres els dies 2, 3 i 4 d’abril, Pasqua, a la Casa Abadia de Vilanova d’Alcolea
Víctor Vilar és un altre castellonenc arrelat al Poble.
Ës un artista gràfic per excel•lència, encara que en aquesta ocasió ens delectarà amb la seva obra pictòrica.

Agafem l’autobús?

2010-03-21T10:06:00.000-07:00

Uns bons amics s’han preocupat de fer i enviar-me aquesta fotografia, ja que estan al tant de les meves inquietuds "semenfotís-teques".
Com ens pot vorer en la primera imatge s’endevina la popular Plaça de la Farola Castellonenca en una foto presa del Google Street View.
En ella, observem la plaça antigament, no en fa molt de temps, però si ens fixem en la vorera de sud ens donarem conter que no hi ha ni carril bici ni parada d’autobusos.

Passem a la següent fotografia, que és la que m'han enviat, i en la que apreciem ja el canvi actual.
Trobem de seguida el canvi principal, una preciosa parada de bus que prompte és quedarà obsoleta si algun dia el futur TRAM maleïdament es fa veritat i divideix per la meitat el Parc Ribalta, el que suposarà tindre una parada al final del passeig.

-Això és tot el que observen a la foto?
Per suposat que no. Per un costat tenim una de les noves invencions de l'equip de govern de l'ajuntament de Castelló:
-Les bicicletes a la vorera!! Som la ciutat en més carrils bici del País Valencià! Què dic del País Valencià?, D’Espanya!!, amb dos...

-Què més es pot observar?

Trobem una bonica parada on aturar-se mentre esperem l'arribada del cotxe de línia, en els seus seients, però... Sense sostre!!

El primer autobús que és va aturar, es va carregar el sostre, i menys mal que no hi havia ningú en aquest moment.

No sabem qui va ser el culpable, ni ho sabrem mai, però el que si és clar, és que primer van pintar el carril bici i després se'ls va ocórrer ficar una aturada d’autobusos, i clar, no hi havia lloc si no la ficaven al mig del carril, i no van tindre un altre pensament que arrimar la parada al màxim de la vorera, sense donar-se conter que el sostre sobresortia una mica prou.

Ara ja està solucionat. Han ficat dos pilons de plàstic davant per a què no s'arrimen a la vorera els cotxes de línia.

-Serà per solucions en aquests regidors d’urbanisme i obres públiques!!

Noves espècies de ser humà.

2010-01-26T04:38:00.000-08:00

El ser humà es pot dividir en varies especies, blanc, negres, grocs..., vós preguntareu? No!
Tenim la sort d'haver aconseguit salvar aquests estereotips. Ara ja no es porta el color de la pell.
Ara l'ordre mundial ha canviat. Els humans hem evolucionat i tenim noves formes d'identificació.
Tenim als humans espavilats que son tots aquells que intenten aprofitar-se de la resta dels seus congèneres, els humans únics, que son aquells que es pensen que no hi ha ningú més que ells en tota la galàxia, i els humans idiotes, que som aquells que intentem durant tota la nostra estúpida vida estar bé amb els altres, intentant donar exemple amb els nostres actes i així ens va la vida.

Així baix teniu un bon exemple del segon tipus d'humà, aquell que pensa que és l’únic espècimen especial i que els seus actes estan per damunt de la resta de l'espècie, i per tant es creu en la potestat de repetir fins l’infinit qualssevol acte per mal fet que estigués fet.

Jo no vaig tots els dies pel mateix lloc, però si que fa vint dies que li vaig fer la mateixa foto al mateix cotxe en el mateix lloc.

Un altre del club.

2010-01-12T10:26:00.000-08:00

Així teniu un altre espècimen del club dels insolidaris, (individus aquells que fan el que volen sense pensar en les seves conseqüències ni en ningú, que els importa un xiulet i dues flautes la resta del mon, que en conter de cervell tenen un tros de suro, i per això no poden pensar molt no sigui cosa que agafés molta temperatura i se li cremés, encara que és prou difícil, ja que al no tindre quasi res no s’ha vist a ningú cremant-se de moment)

Si alguna vegada teniu la mala sort de trobar a algú pel carrer que trau fum del cap, ajudeu-lo per favor, feu-li comprendre que està pensant, que és una sensació estranya, però que no passi res, que no és un bitxo rar, que li ocorris a molta gent, i que poc a poc s’anirà acostumant.

Castelló està d’enhorabona

2010-01-06T07:49:00.000-08:00

Gracies a la maleïda crisi, Castelló gaudirà d’uns anys tranquils en quant al urbanisme es referís.
Així teniu una petita mostra del que es va deixar fer per les nostres gracioses autoritats.

Encara que la culpable principal sega l'empresa constructora de torn, en aquest cas Foconsa, que també va ser l’encarregada d’urbanitzat la zona, darrere deuria d’haver un encarregat municipal d’urbanisme controlant les maleses i obrant en conseqüència.
Crec que ja va a fer deu anys, i;
Tu has vist la solució? Jo tampoc.
Tot seguis igual, acaben d’arreglar el proper camí Serradal però els veïns del carrer continuen patint per a eixir de sa casa, mentre els mateixos veïns d’urbanització, a la cara nord de l’illa han tingut la sort de gaudir d’una vorera tres vegades mes ampla. Tot per un error descomunal del manobre que va marcar per primera vegada a on es començava l’obra.
El mes graciós és que en un principi només hi havia un immens solar on començar a construir, però van ser capaços d’errar-la.
Benaurat Castelló que estarà uns anys encara sense que ningun malaurat li pugés ficar la mà al damunt, encara que ja fa temps que els diferents encarregats d’urbanitzar la ciutat han degut d’estar ocupats en alguna altra qüestió, perquè si no, no comprenem la seva tasca.
Al servei de la ciutadania i de la seva ciutat no eren.

Comença a ser habitual.

2010-01-04T03:55:00.000-08:00

Avui en la meva volta habitual en la cadira de rodes m'he trobat amb el que per desgràcia comença a ser massa normal.
Ací el tenim, orgullós, impertèrrit, majestuós al damunt del seu tros de vorera.
D’ací no em baixes ni deu!, pareix estar dient.

No és la primera vegada que critico aquest comportament detestable i denunciable, i això abans d’anar amb una cadira de rodes, però ara és quan de veres em dono conter de lo fotut que ho tenen molts grups en aquesta societat que, d'alguna manera, entre tots estem creant.

Tornem a parlar de l’aeroport

2009-12-19T07:53:00.000-08:00

Encara no fa un any que el periòdic Mediterráneo publicava açò.
http://1.bp.blogspot.com/_99tCyaRY8Ws/SY7-x3E1h1I/AAAAAAAAAXM/g13cCw8WySw/s400/8+de+febrero+del+2008.jpg
Una de les mentides habituals del PP valencià. Avui al periòdic tornen a insistir en el tema.
Técnicos de AENA --Navegación Aérea-- han visitado el aeropuerto Costa Azahar. Ha sido esta misma semana cuando los responsables del organismo dependiente del Ministerio de Fomento han estado en Vilanova d´Alcolea y con ello han abierto el proceso para la obtención de los permisos que permitan abrir al público la infraestructura.

Jo ja no sé la de vegades que el maleit aeroport s'haguera d’haver inaugurat, i el que mes gracia en fa és la foto que fiquen, mes que res per l'espectacular visió que tindran els controladors aeris en la super-torre que tindran. Casi podria dir que des de la torre del campanar del poble tindrien una visió millor.

UBICACIÓN CONCRETA En la visita, los técnicos de AENA ya especificaron dónde deben ir ubicadas las consolas que sirven para dirigir el tráfico aéreo desde la torre de control. (Me encanta, van a poder jugar con la PSP en el trabajo).A este primer paso seguirá la inspección de los propios controladores, algo que se va a producir "inmediatamente",(ells mateixa fiquen la paraula entre cometes) según detalla García-Salas. A ello se suma que los responsables de Aerocas entregaron ya diversa documentación a los encargados de tramitar los permisos, tal y como deseaban.

Aerocas deberá esperar a que el aeropuerto disponga de luz estable, algo que se conseguirá con la llegada de la línea de media tensión que se está construyendo y que García-Salas espera para "el 31 de enero y así arrancar el proceso el 1 de febrero". El que vós deia, un any de mentides, i dura, i dura...
Tota la noticia a:

http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/noticia.asp?pkid=517155

11 de Desembre, dia internacional de les muntanyes

2009-12-11T08:03:00.000-08:00

Avui 11 de desembre és el dia internacional de les muntanyes, i què?

Lo xicotets que som i ham tingut que preservar un dia per a què ens recordem d’uns gegants

Com és possible que hi hagi gent que quan mira una muntanya en conter de què li caigués la baba no més vega urbanitzacions i pistes d’esquí.
Estem contínuament demanant-nos respecte entre nosaltres, però som incapaços de respectar el nostre entorn.
La veritat és que no sé per a què serveix un dia internacional de... Portem més de mig dia i encara no he sentit a ningun informatiu parlar del tema.
Ens fa falta mes implicació dels informadors i mes canya durant tot l’any als que es passen les normes més naturals per on vostès saben.

De la utilidad de lo inútil. (Crónicas desde la silla de ruedas)

2009-12-03T04:14:00.000-08:00

Vaya paradoja, no?

¿Como es posible que un servicio inútil valga para algo?

Pues sí, existen muchos casos, yo conozco algunos, si no no te explicas como puedes llamar a un telefono gratuito, que estes enganchado durante más de una hora hablando con diferentes personas y que al final no te resuelvan nada.
Pero esa gente está trabajando y cobrando. Con lo cual desempeñan una función útil a su empresa, si no los echarían a la calle, no?
Lo normal en un trabajo es desempeñar tu función lo mejor posible para que la empresa vaya bien y gane dinero con tu faena. Si no cumples, no es normal que te vuelvan a contratar. ¿Estamos?
Pues está visto que tenemos que cambiar la manera de pensar. Existe gente contratada que desempeña fatal su trabajo adrede, para hacer así ganar dinero a su empresa.
Explico mi caso.
Llevo un mes largo intentando que mi número vuelva a ser operativo con Movistar. Llevo infinidad de llamadas, durante las cuales suelo hablar con un móntom de operadores, ellos se van pasando la pelota, y al final acabo sin que me solucionen nada. Y vuelta a empezar.
Hay días que lo intento varias veces, y vamos, a mí me sale gratis, solo gasto batería del móvil, pero a ellos los mantengo ocupados, con lo que les hago generar un gasto innecesario.
Si lo hubieran resuelto todo desde el primer día se acabó el problema, pero por lo que veo eso no da dinero, si no, ¿a que santo siguen en sus trece?
Llego a la conclusión que ser inútil da dinero.

La sangre vende. (Crónicas desde la silla de ruedas)

2009-12-02T01:00:00.001-08:00

¿Como se puede llegar a ser noticia de primera plana?
Es algo inexplicable pero cuando te pasa, como mínimo te sorprendes.
La verdad es que no creo que un ciudadano anónimo sirva para ser noticia de primera plana.
¿Quién decide cuales serán las noticias de primera plana?
¿Puedes llegar a ser tú noticia de primera plana?
Por lo visto, sí. Está claro que puedes ser más importante que el hambre del mundo, que una guerra, o que la economía se vaya a pique, vamos hasta más importante que el Madrid o que el Barça pierda un partido.
Se supone que una empresa de información vende noticias, y gana dinero de ellas, ¿entonces? Si tú has generado esa noticia, por la misma regla de tres ¿deberías de ganar dinero de ella?
Ahí entramos ya en el debate sobre la privacidad de las personas.

Según la constitución española,
EL DERECHO A LA INTIMIDAD.
−Constitución de 1812
−Constitución de 1978

Se garantiza en el derecho al honor, a la intimidad personal y familiar y a la propia imagen Art. 18.1 CE

DERECHO A LA INTIMIDAD.

El derecho a la intimidad podía llevar a que un individuo se proteja de:

•la intromisión física.

•La publicación de un material personal que se pudiese considerar perjudicial o embarazoso (ya sea
verdadero o no)

La publicación de fotografías o grabaciones de un individuo que hayan sido realizadas sin su
consentimiento.

Después de verme en la portada del periódico lo que más me intrigó fue el pensar como habían conseguido la noticia y sobre todo la foto.

Sabiendo que mi compañero de cordada no fue, y es el que tenía más facilidad, lo único que me cabe pensar es que la prensa tiene contactos directos con cualquier tipo de fuerza de seguridad para que les informe de manera instantánea de cualquier suceso que ocurra.

La sangre vende, lo de menos es lo que ocurra en el mundo, injusticias, hambre, guerras, lo que de verdad vende noticias es la sangre, y si es próxima mejor.

No te sorprendas si algún día te ves como portada de un medio de comunicación, solo piensa que algo malo has debido de hacer, si no ¿qué narices haces en la foto?

Encara hi ha lloc per a la sorpresa.

2009-11-13T06:22:00.001-08:00

El dijous nit a la part darrera del Teatre Principal els quatre gats que anàvem pel carrer en aquell moment vam tindre la sort de gaudir de les cabrioles d’un preciós cavall portat amb gran destresa pel seu genet.

Nova definició d’inútil

2009-10-27T14:26:00.001-07:00

Els nostres diccionaris s’han quedat obsolets. Hi haurà que fer una revisió global i refer-los.

Això sí, en perfecte castellà, que si no molts d’aquests individus inoperants que han perdut una bona part del seu cervell en alguna reunió super-important no ho entendran.

Definició d’Inútil, tal com ve a la majoria dels diccionaris:

Inútil: adj m y f, Que no es útil, que no sirve para nada, que no es productivo: «Ese dichoso marido es un holgazán, un inútil», su cuerpo inútil, cosas inútiles, gastos inútiles, «El teléfono estaba destrozado e inútil», «Sería inútil entrar en detalles».

Sinónims: fútil, innecesario, inservible, inútilmente, ocioso, para nada no sirve, para nada que no sirve, trasto, vanamente, vano

Adjetius:
barato, de poco valor, despreciable, fútil, improductivo, inactivo, inefectivo, ineficaz, ineficiente, innecesario, inoperante, inservible, malo, no utilizable, ocioso, prohibido, sin sentido, sin valor, superfluo, vano

i podríem continuar...

Nova definició:
Inútil:

Dicese de concejal de urbanismo de cierto ayuntamiento situado entre las localidades de Almassora y Benicássim que suele hacer las cosas sin pensar, sin preguntar y sin fundamento.
Que suele gastarse el dinero del contribuyente en obras inútiles que luego le toca deshacer.

A les proves em remet:

Un mes per a fer uns forats per tot Castelló d'uns 80 cm d’amplària per 60 cm de profunditat a base de martell pneumàtic i de dos a tres obrers per forat.

Un mes per tal de col•locar damunt dels forats uns maseters inamovibles, omplir-los de terra i col.locar una tanca protectora.

Prop de dos mesos per a vore que tot el que havien fet estava mal fet i era inútil, i decidir llevar-los.

Tot això en els nostres diners, que encara que els fiqués Zapatero en el seu Plan E, continuen se'n els nostres diners.

A dia d’avui aquest és l'estat de les obres. Continuarem informant...

El semenfotisme dels encarregats d’urbanisme de l'ajuntament de Castelló.

2009-10-21T04:31:00.000-07:00

Tots esteu veien les conseqüències del tan nomenat Pla E en la majoria de ciutats de Espanya. Com i de què manera ens estan canviant la fisonomia de les nostres ciutats i carrers.
La nostra ciutat no s’escapa. No és prou en tindre tots els carrers n'obres i a l’hora, en damunt una vegada s’acaben els despropòsits, la majoria dels veïns tindrem més problemes a l’hora de circular i aparcar els nostres vehicles als nostres carrers.

Si l'objectiu final és acostumar a la gent a utilitzar el transport públic, deurien de garantir-lo primer.

Si era el d'embellir els carrers, en uns maseters mòbils hi hauria prou, i el resultat haguera segut el mateix, més barato, i no tindrien que trencar-lo quan se'ls acabés la legislatura.

Si l’objectiu era el de fotre, ho han aconseguit. I en damunt en els nostres diners.

Que algú m'expliques per a què s'ha deixat aquest lloc inutilitzable entre el maseter, el piló i el cantó.
Els cotxes continuen aparcant en el cantó i molestant als vianants.

I un maseter enmig del carrer?

I aquesta separació amb l’entrada al garatge? Igual és que viu algun regidor del PP?

I en aquest garatge, perquè hi ha a un costat i a l'altre no?

Son només uns petits exemples de les barbàries urbanístiques que estem deixant fer en la nostra ciutat.

No més puc pensar que en tots aquests despropòsits s’amaga la mà obscura de Pepe Gotera i Otilio...

La “coletilla” ja la sabeu tots.

El govern es carrega la I+D

2009-10-06T06:57:00.000-07:00

Desprès de fer-li una visita al blog del meu germà Alex, m’apunto a aquesta iniciativa de “La aldea irreductible”, a la que en molt poques hores s'han afegit una infinitat de blogs de tot el país.
I és que en aquests moments reduir els pocs diners que es donaven per a la I+D, és aprofundir més si cap en el forat al que ens han portat l’avarícia de gent que precisament es passava la I+D per les seves parts més intimes.

Reflexions post neteja de la Cordillera Huayhuash.

2009-09-03T08:15:00.001-07:00

Primer de tot remarcar l’èxit de l'acció de neteja en la serralada promoguda directament per la Mountain Wilderness de Catalunya, i sobre tot pel ressò que han tingut els treballs en tota la comunitat andina del Perú i el legat que queda al Huayhuash en forma de cartells, recomanacions a les empreses d’aventura, conscienciació de la població andina, seguiment de l’acció en les poblacions implicades, seguiment dels mitjos de comunicació peruans, etc.

Fins aquest punt les felicitacions, que son poques i sé que em quedo molt curt.

Passem a les crítiques.

La idea inculcada sense donar-nos conter al Dionicio Basilio durant l’estiu del 2008, i que ell ens va transmetre a l’hivern al temps que ens demanava ajuda no va tindre el suport que esperàvem d’una teòrica societat adulta i consolidada en temes de solidaritat, ajuda al necessitat, protecció del medi ambient, difusió dels valors naturals, desenvolupament sostenible,... afegiu vosaltres, alguna altra queixa, que de segur que m'he deixat al tinter unes quantes.

Empreses a les que hem demanat ajuda i ens han contestat:

Mountain Wilderness de Catalunya:

Empreses a les hem demanat ajuda, ens han contestat, ens han dit que no podien fer-se càrrec, però ens han facilitat l'adreça d'altres organitzacions que sí que podien estar interessades en el projecte:

http://www.tv3.cat/pprogrames/elmediambient/ Ens va recomanar enviar el projecte a Mountain Wilderness de Catalunya.

Empreses a les que hem demanat ajuda i ens han donat llargues fins que ens han dit que no es podien fer-se càrrec.

http://www.rtvv.es/ Amb Canal Nou vam estar parlant durant tres setmanes mentre en transferien d’un telèfon a un altre.
Amb el programa El Medi Ambient de Punt dos, ni siquiera em van contestar.

http://www.nuestramontana.com/index.html Sergio Ramírez, guia de Huaraz em va contestar:
Acabo de regresar de la montaña.
Ahora mismo reviso todo y te comento algo en la brevedad.
Gracias por escribir,
Saludos
---
Sergio Ramírez Carrascal
Nuestra Montaña SAC

Ja no vaig saber res més d’ell.

Una vegada vaig tindre clar que el projecte era una realitat gracies als 3900 dòlars que ens demanava el Dionicio i que van ser sufragats íntegrament per la Mountain Wilderness de Catalunya e Internacional, (encara que van ser molt més, ja que van afegir cartells i pamflets de divulgació per a informació dels propers trekers), em vaig dedicar a intentar que alguna empresa s’interessaran per sufragar una filmació de la tasca de neteja al Huayhuash per tal de fer una pel•lícula de divulgació de la problemàtica del Parc.
El total de les despeses pujava a 2500 euros.

Empreses a les que vaig enviar el projecte de la filmació, i que ni siquiera se'n van dignar a contestar, per ordre de demanda d’ajuda:

Cuatro TV
La Sexta
Telecinco
Guara Mascún, tenda de muntanya
Balmat, tenda de muntanya
Ediciones Desnivel
Aresta, tenda de muntanya
Alpesport, tenda de muntanya
Viladomat, tenda de muntanya
Bu56, tenda de muntanya
ePiri mountains, tenda de muntanya
Iris sport, tenda de muntanya
Risko, tenda de muntanya
Deportes Nómadas, tenda de muntanya
Sport Area, tenda de muntanya
Barrabés, tenda de muntanya
Acciona medioambiente, multinacional
Fundación Tierra Ibérica
Asociación RedMontañas
Ecología y Desarrollo
Fundación Petzl, material de muntanya
Repsol YPF Fundación, multinacional
Reserva Natural, Radio Nacional de España
Acció Natura

Van ser com a deu més a través dels seus contactes de webs i que no queden registrats al meu correu.

No més que cadascuna de les empreses, haguera ficat 100 euros, haurien sobrat diners.
Temps roïns per a la solidaritat...

Pdt: El que no entenc és a les fundacions, per a què estan?, i que menys que una contestació, no?

De vegades em fico a pensar,... i la cagués.

2009-06-15T07:13:00.000-07:00

Crec que tinc molts amics.
Tinc amics més joves que jo.
Tinc amics de la meva edat.
Tinc amics més vells que jo.
Tinc amics que no més veig una vegada a l'any.
Tinc amics en els que no més parlo per telèfon.
Tinc amics que encara ni conec personalment.
Tinc amics que no més sé d’ells per l’internet.
Tinc amics que estan molt i molt lluny.
Tinc amics a Rússia, a Tadjikistán, a Perú, en l’Argentina, als EE.UU.,...
Tinc amics que de tant a prop no els veig mai.
Tinc amics que ja, ni son amics.
Tinc amics de temporada a l’any.
Tinc coneguts que prompte seran amics.
Tinc amics que no sé res d’ells.
Tinc amics d’esquerres, i fins i tot de dretes.
I tinc amics votants del PP, i tinc que dir-ho, en fa vergonya.
Votar al PP en unes eleccions europees dius, val, total estàs votant a un senyor que no en té res a vore en el teu entorn i a unes idees que possiblement siguin les teves.
Votar al PP en unes eleccions nacionals està molt a prop del que he dit abans.
Però, votar al PP a la Comunitat Valenciana significa en aquests moments acceptar, i fins i tot intentar ser amic d’uns senyors “dirigents” que no més estan al seu lloc per a enriquir-se, per a malversar amb els diners públics, per afavorir a l'amic de torn, per a controlar els mitjans de comunicació, per a col.locar al familiar, per a posposar-se a costa de tot a la poltrona, per a...
Podria seguir així una bona estona, però tota això ja està escrit als periòdics, i de tant que es repeteix ja no fem ni cas.
De veres, espero ser, per molt anys, amics dels meus amics, però certs comportaments em donen vergonya.
Per això moltes vegades penso que deuria de deixar de pensar.

Estem salvats!!

2009-06-08T05:59:00.000-07:00

Ja ho puc vorer, ni tres dies trigaran els peperos en finiquitar la crisi.
Ara que Europa ja és de dretes, fins i tot d'extrema dreta, ens donarem conter que totes les mesures que ens han enviat a aquest pou de misèria i falta de feina, seran les mateixes que ens salvaran una altra volta, que ens ompliran en quatre dies les butxaques d’euros a mansalva.
Estem apanyats. Però que ningú s’esgarrés els vestits, tenim el que ens hem buscat, poc a poc la gent acabarà donant-se conter que no son tan inútils unes eleccions que ens afecten molt més a prop del que ells s’imaginen, i sobre tot per a coses molt quotidianes.
Quan no fiquen problemes, com ara, a l’hora de construir en qualssevol lloc de la costa, quan no fiquen problemes per a fer transvasaments a diestro i siniestro, quan no fiquen problemes per a fer “Mundo Il•lusions”, quan no fiquen problemes per a fer camp de golfs a tutiplen, ens recordarem i direm:
Ai, si haguera anat a votar!!

Els extrems es toquen

2009-05-29T04:16:00.000-07:00

Sempre ho hem sentit, son igual de besties els que defensen la solidaritat i igualtat dels pobles a base de pals, que els xenòfobs i els racistes amb els seus actes, o que els hooligans amb la seva manera especial de defensar els colors del seu equip.
Però ara tenim una nova classe d'extremisme.
Tenim l’extremisme de la paraula, la paraula de deu.
A l'igual que els extremistes d’esquerra, de dreta, xenòfobs, racistes, hooligans, etc... Els extremistes de la religió catòlica tenen que fer-se notar. I és que, tots sabem que aquest tipus de gent necessita que es parli d'ells per a alimentar el seu ego i la seva necessitat de protagonisme.
Si no és per això no et pots explicar les últimes barbàries en forma de declaracions i editorials que últimament tenim la desgracia de trobar en la premsa escrita i visual.
Ja fa molt de temps que em considero un ateu confés, i que penso que una de les majors lacres de la humanitat son les religions, les religions mal enteses, però, és que últimament la catòlica s'està convertint en la Secta de totes les Sectes.
La base de qualsevol religió ha segut una sèrie de pautes de comportament per a què la convivència en les comunitats i entre les comunitats fora el més agradable possible.
Pautes d’allò més normals i naturals. Pautes que qualssevol en una mica de seny les entén i les apliqués sense tindre que anar a missa.
Però quan comencen a venerar i a adorar mites i successos sobrenaturals, comencen els problemes, siga la religió que siga.
I aquests de la Secta Catòlica com la majoria dels seus mites estan obsolets o caducs tenen que dir totes les setmanes alguna barbaritat per a què continuen parlant d’ells.
És l’única manera que els quatre incultes que queden continuen venerant-los i marcant la”x” en la seva casella.
Senyors: La pela és la pela.

Ho hem aconseguit

2009-05-18T08:15:00.000-07:00

El Projecte per a la recuperació mediambiental de l’entorn a la Cordillera Huayhuash promogut des del Club Trepa Castellet tira endavant.

Gracies a la total implicació del Mountain Wilderness de Catalunya , http://www.mountainwildernesscatalunya.org/ que conta amb l'ajuda directa i l'aprovació del projecte, des de Mountain Wilderness Internacional, el somni de Dioniso Basilio y d'un grup de socis del Club Trepa Castellet es farà realitat.

El somni:

A l’estiu del 2008 Manu Renau, Nuria Muñoz, Juan Gual, Jose Zapata, y Arturo Lillo, tots socis del Club Trepa Castellet vàrem anar al Perú per tal de fer el treking del Huyhuash i l’ascensió de diverses muntanyes de la Cordilllera Blanca.

A Huaraz vam conèixer al Dionisio Basilio, guia de muntanya de la zona i unes de les persones mes coneixedor del Massís del Huayhuash.

El vàrem contractar com a guia i cuiner per al treking. Ell va ser el que ens va ensenyar la problemàtica del parc, les seves meravelles, els indrets mes amagats, els racons més exquisits, els més inhòspits, la seva evolució durant els darrers anys. Evolució molt trista per cert, retirada de glaçeres, augment de les temperatures, noves instal•lacions mineres, brutícia, deixalles amagades per tot arreu, pressió humana...

Per la nostra banda, nosaltres ens vàrem espantar, i sobre tot avergonyir de l'estat en el que es troba el recorregut del treking. No hi ha un servei de neteja, no hi ha una obligació d'emportar-se les deixalles, no hi ha una conscienciació per part dels habitants del parc de mantenir-lo netejat, no hi ha una conscienciació per part del “trekers” per a saber què es fa amb les seves deixalles, en resum, No hi ha cap tipus de control sobre la brutícia i degradació que genera el pas dels visitants. Si a tot això li afegim l’interès per part de moltes empreses i organismes de l’estat, en que no s'implantés la zona com a Parc Nacional, en conter de l'actual “Zona Reservada”, per a poder fer els seus nous projectes miners, ens vàrem donar conter que estàvem davant d’un problema molt greu.

Tot això, i sense saber-ho, ens va anar inculcant en els pensaments de Dionisio Basilio, i una vegada estan nosaltres ja a la península, ens va enviar un correu demanant-nos ajuda per a poder fer una neteja al Parc abans del començament de la temporada de trekings.

Dit i fet, ens vàrem posar en contacte amb nombroses empreses i institucions demanant l'ajuda a dins i fora de la Comunitat Valenciana, al fi, vàrem contactar amb Mountain Wilderness de Catalunya. Parlant amb el seu president Jordi Quera, el va semblar una molt bona idea, i sobre tot factible de fer-se i fins i tot, millorar-se.

Celebrant els seus 20 anys de Mountain Wilderness, i inclouen-la en una expedició al Perú de la seva institució, aprofitaran per a dur a terme el projecte.

Però la neteja no serà la part més important.

Encara que de segur serà la més representativa i reivindicativa, la part més important és la conscienciació per part de tots, habitants, empreses d’aventura, organismes implicats, i trekers, del tresor que amaga Huayhuash i de la seva importància per a preservar-ho de qualssevol tipus d’agressió.
Per això Mountain Wilderness de Catalunya ha aconseguit primer, finançament per a portar a bon termini la neteja, i segon començar una tasca de conscienciació per a la població autòctona, per als visitants i per a les empreses que viuen de vendre “l’aventura” al Huayhuash.

Però, això és tot?

No, des del nostre Club volem portar més enllà el projecte. Volem que tinga més repercussió al llarg del temps.

Portem la idea de fer un documental de tota la tasca de Mountain Wilderness al Huayhuash. Volem anar amb el grup de neteja. Volem parlar amb la gent autòctona, amb els que es dediquen a cobrar als visitants, amb els visitants, amb els arriers, amb els guies, volem conèixer la seva problemàtica i des del seu punt de vista. Volem ajudar-los a viure en el seu entorn sense destruir-lo. Volem emportar-nos la major informació possible per tal de què una vegada ací pugem oferir-vos-la a tots vosaltres i a la comunitat internacional.

Volem crear en definitiva una conscienciació social per a què la tasca que es realitzarà no acabés perdent-se en el temps, que perdurés, i sobre tot, per a què totes aquestes accions servís-se'n com a uns bons fonaments per a poder arribar algun dia a què La Cordillera Huayhuash és cataloga com a Parc Nacional.

La Cordillera Huayhuash:

La serralada del Huayhuash està ubicada a la serra central del Perú, a la regió on convergeixen els departaments de Ancash, Huánuco i Lima, uns 50 km al sud de la Cordillera Blanca.
Pocs llocs en el món posseeixen paisatges tan bonics com els de la Cordillera Huayhuash, que és un dels deu circuits de treking més espectaculars del món. Les neus perpètues de les seves muntanyes contrasten amb el cel blau del seu cel i amb la verdor de su campiña.
La Cordillera Huayhuash és potser la més espectacular dels Andes Peruans. Sis dels seus cims sobrepassen els 6.000 metres i altres 15 assoleixen més de 5 400 m. El seu nevat més important, el Yerupajá (6 634 m), és la segona muntanya més alta del Perú i el punt més alt de l'enorme conca amazònica.
Huayhuash és la segona cadena muntanyosa més alta del món en la regió tropical, després de la serralada Blanca, immediatament al nord. Encara que està ubicada a 120 quilòmetres de l'oceà Pacífic, la carena forma part de la divisòria d'aigües del continent; les aigües de l'escarpa oriental discorren cap al riu Marañón, principal tributari de l'Amazones.
La Cordillera Huayhuash és representativa dels ecosistemes andins; posseeix una gran biodiversitat; compta amb una varietat d'ecosistemes i té un significatiu potencial turístic, gràcies a la seva incomparable bellesa escènica.
Aquesta serralada és una de les més espectaculars dels Andes i està considerada per la comunitat turística internacional entre els deu millors circuits de "trekking" en el món.
Són 180 quilòmetres de ruta, el que la converteix en una de les més difícils, llargues i espectaculars del món. Una de les raons de la seva reputació és la mitjana d'altitud durant el recorregut, el qual és de 4 300 msnm aproximadament.
És a més, un excel•lent exemple de com les comunitats camperoles juguen un paper important en la conservació dels recursos naturals dels Andes mitjançant un aprofitament sostenible i no destructiu.
La participació de la comunitat en la planificació, disseny i implantació és essencial per a la sostenibilitat dels projectes de desenvolupament i per a la conservació cultural i ecològica de la regió.
L'aïllament que ha patit per dècades li ha evitat el nivell de depredació que han patit altres serralades més accessibles com la seva veïna del nord, la Cordillera Blanca (Parc Nacional Huascarán). Tanmateix, aquest aïllament està disminuint actualment a causa de la construcció de noves carreteres, el creixement del turisme i l'increment de l'exploració minera.
Tot l'anteriorment descrit és el que intentarà protegir Mountain Wilderness a partir d'ara.

Un poc de historia.

Què vol dir "Wilderness"?
Naturalesa salvatge no modificada per l'activitat de l'home.
Què és "Mountain Wilderness"?
"Mountain Wilderness"- Alpinistes de tot el món en defensa de l'alta muntanya- és una associació oberta a tothom, sense finalitat de lucre, que ha nascut per tal de defensar l'entorn muntanyenc i el sentit de l'experiència a la muntanya i, per tant, de promoure una reforma de la cultura alpinística d'acord amb l'esperit Wilderness.
Com ha nascut?
El mes de novembre de 1987, el Club Alpí Acadèmic Italià i la Fundació Sella van presentar a Biella (Italia) la proposta "Mountain Wilderness"-Alpinistes de tot el món en defensa de l'alta muntanya- per determinar l'estat actual de degradació de l'entorn muntanyenc i de les amenacesmundials a la wilderness. En els debats van participar alpinistes de totes les nacions i com a resultat dels treballs fou redactat un document final, la "Tesi de Biella", amb què s'establí el naixement de l'associació, els seus objectius i finalitats. En aquesta mateixa assemblea es van elegir 21 garants, responsables de promoure arreu les iniciatives i objectius de "Mountain Wilderness". Ells són el testimoni de fidelitat a la Tesi de Biella.
Quins són els seus objectius?
Protegir els darrers llocs sense contaminar i els recursos naturals de la muntanya.
Recuperar zones compromeses que encara es puguin salvar.
Promoure el creixement de la conciència medioambiental de tothom que estigui relacionat amb la muntanya.
Com actua?
Les activitats principals de Mountain Wilderness són les accions; algunes de caràcter emblemàtic, serveixen per atreure l'atenció i promoure una presa de posició sobre les amenaces a l'alta muntanya o bé sobre els greuges que ja s'han produït en diversos indrets. D'altres són de caràcter puntual: per exemple, en assabentar-se d'un projecte desestabilitzador de l'entorn natural, es realitza una acció adequada per bloquejar-lo o bé reduir els seus efectes.
En tot cas, l'acció preveu la implicació dels socis de "Mountain Wilderness": la participació personal fa que la manifestació sigui eficaç i contundent, i es pot realitzar juntament amb altres iniciatives, com: recollida de signatures, denúncies,etc.
A més de les accions, també hi ha l'activitat d'informar: mitjançant projeccions, publicacions, convencions, campanyes de premsa, "Mountain Wilderness" vol provocar en qui freqüenta la muntanya, a qualsevol nivell, una presa de consciència sobre la necessitat d'aturar l'explotació especulativa, cada dia més extensa i agreujada en l'entorn muntanyenc.

CLUB TREPA CASTELLET

Analitzem la foto:

2009-05-13T10:11:00.001-07:00

Primera pregunta:

Què nassos fa un bou en el cartell?

Vol dir que podrem anar a la plaça amb troleibús? Vol dir que els bous podran anar lliurement pel carril del TRAM? Vol dir que hi hauran corregudes pel carril? O no mes vol dir que ficaran una estàtua d'un bou per tal d’engrandir encara més el conter del Ripo, el nostre artista més internacional?

Segona pregunta:

Què fan uns xiquets jugant a la pilota al carril?

Ara si que poden jugar a la pilota, però, desprès; Creuen vostès que les autoritats competents els deixaran jugar?

Tercera pregunta:

Ecológico, ideal, dinámico, agradable?

Que fàcil que és ficar paraules grandiloqüents però molt buides en un cartell. Que els pregunten als arbres quan comencen a tallar-los, i sobre tot desprès amb el soroll dels motors i les catenàries.
Estem assistint a uns dels despropòsits mes gran d’aquesta dècada, i potser no tingués remei.
Ecològic?
Ecològic és anar a peu o amb bicicleta. En Alemanya ho fan i plou més. Ací perquè no?

Els nostres diners

2009-04-27T10:31:00.000-07:00

Soc dels que no creu en els polítics, no en la política, encara que estic arribant a un punt que ja casi tot semenfot, fins la política també, però tinc clar que el sistema democràtic actual és necessari per a tots, i és que algú tindrà que gestionar adequadament els nostres impostos.
I aquí és on vull anar, la manera de gestionar els nostres diners, perquè jo no dic que no cobren la gent que hem elegit, però si que em rebenta a muntó la manera que tenen de gastar-se els nostres diners.

Anem a veure.

Ens fa falta que per a fer unes obres de millora en qualsevol poble és tingues que ficar un cartell explicatiu que va a càrrec dels diners que s’han concedit per a fer les obres?.
Ens fa falta que per cada kilòmetre de nova carretera que es faça hi ha que muntar un sarao amb picoteo inclòs?
Ens fa falta que els nostres polítics acudi-se'n gratuïtament a esdeveniments com ara una correguda de bous?

I podria seguir infinitament en molts i diferents exemples que tots coneixem.

En tots eixos diners nostres que tant alegrement es gasten els nostres polítics es podria fer noves escoles, mes i més ràpid noves infraestructures, contractar mes metges i professors, mes hospitals, acabar amb les llistes d’espera, l’atur... continuo?

És o no és per a estar fart dels polítics i ja casi de la política?

Senyors polítics a veure si comencen a tindre clar que estan ficats per a gestionar correctament els nostres diners, no per a fer propaganda barata del que fan els seus partits polítics, i menys d'estar contínuament de gresca al nostre càrrec.

Un mes del que pareix ser la intransigència humana.

2009-04-15T09:23:00.001-07:00

En un paratge pràcticament abandonat, des de què el conec i tinc memòria no es llaurés, m'he trobat això: “Prohibida la escalada”
En un perfecte castellà totalment protegit, el document és clar:
El castellà, no cal dir-ho, se sobreentén que és totalment protegit.
Ja fa casi dos anys que la meva filla i jo, ens dediquem a arrapar-nos en aquesta amagada paret a prop del nostre poble.
Estic segur que fa mes de quaranta que els caçadors trepitgen els abandonats bancals dels voltants i ningú els haurà dit res.
Però, en aquest poble tot el que és nou, és dolent.
Tota iniciativa nova no pot ser bona.
Tot el que no és bo per a mi, no pot ser bo per a tu

Mentre no em trobés un cartell que digué:
“Prohibido el paso a qualquier animal ergido de dos patas y un mínimo de entendimiento”
Continuaré trepitjant els abandonats bancals fins arribar a la base de la paret.

La Roca d'Ensanou

Saps aquell acudit de les bicicletes?

2009-04-02T06:27:00.000-07:00

I és que pareix un acudit, però és la realitat pura i dura de la nostra ciutat. El nostre genial ajuntament de segur que encara estarà fica'ns-en medalles per la seva nova xarxa de carrils bici, i no és per a menys, en quatre dies i un pot de pintura s'han inventat uns carrils, que son de tot menys per anar en bici, fins i tot sons genials per atropellar a gent i també als cotxes!!

Què fem? xoquem?

Una il.lusió darrera d’altra.

2009-03-30T06:30:00.001-07:00

No vós podeu fer una idea de la ràbia que em donés escriure sobre aquests temes, perquè, la sola acceptació del que estic escrivint vol dir que estic assumint que algun dia allò del que estic en contra vorà la llum.
Però, mentrestant aprofitarem el temps i gaudirem d’un altre estiu sense sorolls molests a prop de les nostres casses, o potser dos.
A baix teniu la prova del que us dic. A la torre de control en tres mesos li han ficat el caputxó, a aquest ritme és poden estar dos o tres anys per acabar l’aeroport.
A mi una altra cosa que em fa molta gracia és, la hipocresia dels polítics, de tots en general, passen directament d’estar en contra a demanar tots indignats que com és possible que tornes a retardar-se la posta en marxa, que és l’ultima ximplesa que van soltar en saber que AEROCAS retardava altra volta la posta en marxa de l’aeroport.
Però, si és clar que no tenen diners! Com voleu que s’acabés?
El que està clar és, que ja fa 12 anys que en aquesta província els nostres il.lusionistes dirigents s’han dedicat a vendre projectes il•lusiona'ns que per l’únic que serveixen és per a poder col•locar als seus amics i familiars a base de directors, consellers delegats, secretaris i homes i dones de neteja en totes aquelles, totalment necessaris, empreses controladores d’aquestes il.lusions.
Tenen a la gent gaudint d’un mon d’il•lusions i no hi ha manera de fer-los aterrar, i és que a l’aeroport li falta encara molt per a què algun símil d’avioneta pugés aterrar.
Algun que altre colom de moment.

Ana Lillo Pintora, Nova Exposició

2009-03-27T01:25:00.000-07:00

Ahir, al Centre Municipal de Cultura de Castelló al carrer Antoni Maura, es va presentar una nova exposició promoguda directament per l’ajuntament de Castelló.
Amb la presencia i les paraules del diputat de cultura Miguel Angel Mulet es va obrir l’exposició que va contar amb la presencia de molts familiars, amics i amants de la pintura de l’artista.

L’exposició estarà oberta fins al 11 d’abril, i els horaris en dies laborals, son de les 10 a les 14, i de les 17 a les 21 hores, i els dissabtes de 10 a 13 hores.

Digueu-me malpensat, però....

2009-03-12T06:37:00.001-07:00

Avui he anat a la Diputació per tal de replegar les invitacions al sopar del dissabte que ofereixen a tots els que participen al Pregó.
Anava de part del Grup de Ball la Murá de Vilanova d’Alcolea.
La conserge de l'entrà em diu:
-Això és a Presidència, a la segona planta.
-“E deu quin nivell” (vaig pensar)
A la segona planta un secretari de passadís m’atura i em pregunta que a on vaig.
Li comento el motiu de la meva visita i em diu que esperés.
Ell entra al despatx de Don Carlos i en aqueix mateix moment, la meva perversa ment va començar a imaginar-se coses.
Don Carlos:
-Qui és? El conec? Està alienat? És un vot captiu?
Secretari:
-Me parece que no. Tiene una pinta de rojo malvestido que asusta. No creo que sea conveniente que salga, no parece que pueda convertirlo. (Parlava castellà)
Don Carlos:
-Pren pues, dóna-li el sobre amb les invitacions i que se'n vagi.
Vaig despertar del meu somni, em van donar les invitacions, i em vaig quedar en les ganes de tindre unes paraules amb ell.
Va ser així?. Digueu-me malpensat, però..

Volen prenent-nos el pèl altra vegada.

2009-03-08T08:05:00.000-07:00

No és prou que ens expropiaren forçosament i amb traïdoria les nostres terres, que ara volem acabar amb el poble definitivament.
AEROCAS, o el que és el mateix, Carlinyos Fabra i les seus sequaces, no conformes en imposar una infraestructura al costat de Vilanova d’Alcolea, (abans menys els peperos tots estaven en contra, deliris de grandesa del tal Carlos etc.etc.), ara els demanen tots com aigua de maig la inauguració, i no conformes, en conter de soterrar la línia d’alta tensió, com estava previst, i que impedeix el normal funcionament de l’aeroport, la van a desplaçar uns teòrics 500 m. del poble, què en la realitat son 250.
Els números son aquestos:
Soterrar la línia; 12.000.000.€
Desplaçar la línia; 3.000.000.€
Ara és l’hora d'estar mes units que mai. De deixar-nos de ximpleries absurdes, i de empipaments entre famílies.
El nostre poble té el seu futur més negre que mai. 250 m és la distancia que hi ha entre la plaça major i les piscines. Busqueu una torre d’alta tensió i camineu uns 300 passos i em dieu que sentiu. Si no estàs sord veuràs com la tensió es palpa a l'ambient.

NOTA INFORMATIVA ALS ASSOCIATS DE FOC I TROPELL

Ahir a la vesprada va tindre lloc una assemblea informativa a la Casa de la Cultura sobre el desviament de la línia d'alta tensió que actualment passa pels terrenys de l'aeroport i que ara, en lloc de soterrar-la com estava previst en el projecte inicial i AEROCAS havia anunciat, volen desplaçar-la i ubicar-la entre l'aeroport i el casc urbà.

Amb la documentació de què es disposa actualment es pot comprovar que aquesta línia, que segons IBERDROLA passarà a uns 500 metres del casc urbà, passarà a només 250 metres amb els consegüents perjudicis que això pot generar com ara:
a) Impacte negatiu sobre la salut de les persones a causa del camp magnètic generat per la línia.
b) Impacte medioambiental i visual sobre les rodalies del casc urbà.
c) Efectes directes sobre les mateixes finques per les quals passarà com ara el fet de no poder construir absolutament res sota el traçat de la línia, etc...

Tanmateix, l'únic beneficiat d'aquest desplaçament cap al poble és AEROCAS per dos motius ben clars:
a) Es calcula que el soterrament de la línia costa al voltant de 12.000.000€, mentres que el desviament només en costa al voltant de 3.000.000€ amb la qual cosa AEROCAS s'estalvia uns 9.000.000€. (Cal recordar que el desplaçament de la línia el fa IBERDROLA que és la proprietària però el paga AEROCAS)
b) Amb el desplaçament de la línia AEROCAS es trau un problema de damunt, les interferències que aquesta línia causa a la navegació aèria, però li'l trasllada al municipi: les repercussions del camp magnètic sobre la població.

L'Ajuntament de Vilanova defensa que la millor solució és, com es va anunciar des del primer moment, el soterrament de la línia per dins dels terrenys de l'aeroport, amb la qual cosa s'aconsegueix reduir al màxim l'impacte medioambiental i visual i no se li trasllada cap problema derivat del desviament de la línia al poble.

Actualment, aquesta actuació es troba en un estadi inicial i s'està elaborant l'Estudi d'Impacte Paisatgístic. És en aquest moment quan qualsevol persona o entitat pot fer al·legacions al projecte i expressar la seua disconformitat i les causes per les quals s'oposa al projecte.

És per això que vista la importància del tema, la urgència (el termini per a presentar al·legacions s'acaba el dia 17 de març) i les repercussions que el desplaçament d'aquesta línia pot tindre sobre el conjunt de la població de Vilanova d'Acolea, els membres de la Junta Directiva de Foc i Tropell que vam assistir a l'assemblea informativa convocada per l'Ajuntament, ens vam reunir només eixir d'aquella assemblea i vam decidir enviar a tots els associats dels quals tenim e-mail el plec d'al·legacions que va preparar l'Ajuntament (el document adjunt que consta de 3 pàgines) perquè cadascú a títol particular l'ompliga, si ho creu convenient, i el presente al registre de l'Ajuntament de Vilanova d'Alcolea abans del dia 17 de març que és el darrer dia per a fer presentar les al·legacions. Podeu imprimir-lo i distribuir-lo entre els vostres amics i coneguts preocupats pel tema. Recordeu que les al·legacions es presenten a títol particular i individual.

Us informem també que l'Ajuntament disposa de models sense omplir per si la vostra al·legació és per motius diferents als que llegireu en el document que us adjuntem.

A més, amb el recolzament majoritari de la Junta Directiva i per l'opinió que van manifestar els socis que hi eren presetns, vam decidir omplir una al·legació com a associació cultural (ja ho vam fer quan el tema de la gravera de la Roca d'en Sanou perquè l'empresa que feia l'Estudi d'Impacte Paisatgístic ens ho va demanar) i posicionar-nos a favor del soterrament de la línia i no del desplaçament cap al municipi.

Més informació sobre l'assemblea informativa a la següent notícia del Levante d'avui diumenge 8 de març:

http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009030800_4_564076__Castello-Vilanova-pedira-Aerocas-soterre-linea-electrica-pasa-aeropuerto

Atentament,
Josep Miquel Ribés.
President de l'AC Foc i Tropell

Una parella espectacular

2009-02-24T06:28:00.000-08:00

Quina platerá de “carrillada” que ens acaben de ficar entre pit i esquena! Tot ben regat amb quatre vins de la terra en un dels locals més antics de la ciutat, “El Rinconcillo”, que es va inaugurar al mil sis-cents quaranta, ja fa 400 anys, que es diu prompte.
Ara ja poden gaudir coma a “señoritos”, i això que fins ara la veritat és que ens han portat en coto en pel.
Però començaren pel principi, com cal.
Desprès de visitar per primera vegada l’estadi olímpic, ens varem dirigir a descansar que bona falta ens feia, ja que ens havíem alçat a les quatre del matí per agafar un avió a les set a València.
Per la nit quedem per a sopar amb el meu germà, que casualment és trobaba a la ciutat per assumptes més importants que els nostres. Anem tots a un restaurant “normal” ja que no era qüestió que per un sopar massa pesat al dia següent tinguérem la panxa malament.
Arriba el diumenge, el gran día. Un per un anem fent els nostres rituals. Desde les sis del matí que s'alcés Juan Carlos, fins les set menys quart, que jo m’alço els nervis van aflorant a poc a poc.
Una vegada ben desdejunats agafen el bus que ens portarà per segona vegada a l’estadi olímpic. Arribem i tot seguit comencem a “flipar”, no es pot dir d’altra manera, amb tot el que va passant pels nostres ulls. Quina organització! Quina infraestructura! Un plaer, lloc per a tothom, per a calfar, canviar-te, serveis de tot tipus, estufes per no gelar-te, metges, tot senyalitzat i ben pensat.
Arriba el moment, i tres mil quatre-centes persones darrera d'un portal de plàstic inflat, amb l’Abel Antón deu anys després d'haver-se proclamat campió del mon al mateix lloc, eixint en directe en les pantalles gegants que ens estan gravant en directe.
Disparo del jutge i ens anem.
De la volta em recordo de tot i de res, de moltes rialles i de molts sofriments, encara que desprès d’un tracte d’aquest nivell les penúries passen a un segon pla. Em recordo moltíssim d’un lloc on havien un grup de xiques i xic disfressats de ratetes que no paràvem; “!!Agüita de la ratita, mi amor!!”. Com no tens que riure.
He passat també molt a prop on al novembre, si no passes res, tornarem a gaudir d’una ciutat meravellosa.
L’entrà és impactant, el pols s’accelera, la respiració a mil per hora, o donés tot, pares el rellotge i descanses. Em vaig ficar a plorar, mai m’havia passat, jo sols, al mig de mes de cinc-centes persones que podien haver en aquell moment.
Em vaig a les dutxes i abans té pare una recepció de xics i xiques i et fiquen una medalla al coll, altra volta a plorar, m'han fet emocionar altra volta.
Per fi arribés al vestuari i em trobés a tots els amics, comencem a contar-nos les batalloles i a gaudir de tots els moments bons i roíns, anem al dinar de cloenda, en “Isla Mágica” en una “macro” festa espectacular que han muntat amb música en directe i tot el que pugues menjar i veure.
Agafem el bus de tornada, cansats, però satisfets, descansem una mica, i ara sí, ara comencem l’altra festa, la dels sentits, perquè desprès del “Rinconcillo” vam vindre molts altres bars, i moltes més tapes i vins.
I és que Sevilla i la seva Marató son una parella espectacular.

Un any de mentides

2009-02-08T07:47:00.001-08:00

El 19 de febrer del 2008 van publicar acó al “Mediterráneo”

Què els a passat?,
Estàvem encara de ressaca de Fitur i no s'han recordat?
Estaran aterrant ja els avions i s’han oblidat de comunicar-lo?
Estem en crisis i no tenen diners per a canapès? Jo tinc un cunyat forner, que pot fer un bon preu.
Estan sense cobrar els enchufats de Aerocas i s’han negat a organitzar la inauguració?
Com sempre, moltes preguntes, i cap resposta verídica.
Ni han portat l’aigua, ni han desplaçat les torres elèctriques, ni han ampliat la carretera, ni està acabada l’autovia, però ells si que continuen cobrant el seu salari.
Quina serà la pròxima mentida?

Una mes del semenfotisme castellonenc.

2009-02-04T09:34:00.000-08:00

Com tots els anys es repeteix la mateixa imatge. Parles en ells, i tots diuen el mateix; Jo no!, Jo no ho faig mai. O bé es tapen uns a altres; “En la nostra colla ningú és tan brut” però el que està clar és que una imatge val més que mil paraules, i tots els anys en faig una d’aquestes. Aquesta vegada molt a prop de Castelló, concretament en la pista que puja al Tossal Gros, dalt de Penyeta Roja, al mig de la pista on va aparcar el seu tot terreny se'ls va deixar, i la casera ja fa quasi un mes que ha acabat, en el que, si ningú ho replegués, ací es quedaran fins l’any que ve, i l’altre, i l’altre...

Bona iniciativa?

2009-01-30T03:30:00.000-08:00

Hi ha iniciatives, pensaments, actituds, propostes, o com vulgueu dir-ho, que com a mínim, sorprenen.
Podeu vore a la foto una manera de quedar be amb el personal, però, de moment inútil iniciativa que a pres Decathlon Castelló al seu aparcament.
És molt lloable que intenten que la gent agafen la bici, però, de veres es pensen que algú deixarà aparcada la seva bicicleta ací, sense que puguem tancar-la d’alguna manera?
M’agradaria conèixer al personatge responsable d’açò.

El Tòtem del Desert

2009-01-16T06:45:00.000-08:00

Ací vós deixés unes fotografies agafades en un dels espectaculars paratges que ens envolten.
Moltes vegades fem un fum de kilòmetres per a trobar la bellesa i no ens donem conter que a prop nostre tenim cabassades d’ella.

El tòtem vist desde el cim del Morico.

Les sis cares del tòtem.

De "ERES" i terres

2009-01-13T09:15:00.000-08:00

A conter d’una noticia llegida avui al Periódico Mediteráneo em ve a la memòria una fotografia que li vaig fer al Mollet farà un any aproximadament. La vaig titular, “El Mollet és mor”.

La noticia en qüestió parla de les pròximes ERES i tancament d'empreses del sector ceràmic.
I ara jo pregunto?
Què farem en els milions de m3 que en forma de rajola aparquen en els immensos espais exteriors i interiors de les majories de les fàbriques?
Què farem en el Mollet? Ere necessari el mos que li han fet a la muntanya? Mentre no pugen continuar fabricant rajoletes la recuperaran?
Que és, el que teòricament tenen que fer una vegada acaben en l'explotació, o bè; Es quedarà abandonada fins que la situació del “!!Quiero todo esto alicatao!!” torne al demencial ritme dels últims anys?
Ja no és prou que s'estiguin aprofitant d’una mala època per a enviar al carrer a la gent mentre les seves butxaques continuen plenes. És que, en d’amunt ens han deixat l'entorn malmès per la seva incontrolable cobdícia.

Acomiadant l’any

2009-01-05T07:38:00.001-08:00

El 2008 el vàrem acomiadar al cim del Penyagolosa.

En companyia del meu amic Juanjo i algun que altre animalet ascendirem l’aresta Sud

Nova proposta per a la secció d'ascensions assequibles en família a prop de Castelló.

2008-12-29T07:33:00.000-08:00

El 26 de desembre la meva xiqueta i jo ens vàrem apropar a una senzilla aresta prop de Castelló, en concret entre l’ermitori de la Madalena i Montornès.
És una grimpada fàcil. Es pot evitar totes les dificultats, però, si les busques, hi han, fins al tercer grau.
Una vegada a dalt, gaudireu d'un bonic espectacle, amb la roca separada baix vostre.
Nosaltres vàrem fer a la roca separada la aresta del nord, encara que la idea era fer l’altra, la sud, però degut al mal temps ens decantarem per la nord que és mes fàcil.
La idea original era fer un ràpel de 30 m desde el cim que et deixa a la base de l'aresta nord, escalar-la i desprès baixar per l’altra punta.
La proposta està a la taula, només fan falta ganes.

Mes informació punxant a baix.
http://es.youtube.com/watch?v=qOcukXtmAEQ

Aniversari retardat:

2008-12-24T07:40:00.001-08:00

No me'n havia donat conter. Ja fa un any i un mes que vaig començar a escriure en aquesta finestra global que és internet i ni havia pensat en celebrar-lo.
Continuo en la meva última ocupació, criticar les fastuoses obres del nostre ínclit súper president, D. Carlos.
A baix teniu les últimes fotografies realitzades a la zona.
En la primera veureu que la torre de control avança a un ritme imparable, però, lent, no sé si podrà estar per a la primera inauguració del aerotort. Ja veureu com serà l'aeroport en mes inauguracions de l’historia mundial.
En la segona fotografia s’aprecia que si que es podrà fer la inauguració de la zona de recepció i embarque de passatgers el 31 de gener del 2009, sempre i quan no plogués, si plou em pareix que serà un fangal.
Estic desitjant que arribés la data. Vós mantindré informats.

A Castelló no hi ha crisis.

2008-12-08T01:40:00.001-08:00

Com es pot vore a la fotografia a les 5’17 de la vespra les llums ja fa estona que estan totes enceses, i és que som diferents, o que algú no s’ha adonat del canvi d’horari, i es pensa que és una hora mes tard.
El semenfotisme Castellonenc en estat pur.

Una mes del Semenfotisme castellonenc.

2008-11-12T10:09:00.000-08:00

Tot apunta a que la setmana de cinema de muntanya no es farà enguany. Raons estic segur que hi hauran, però, de moment no s'han donat a conèixer o al menys jo i molta gent que conec avui és l’hora que també es pregunten el perquè.
La setmana de Cinema de muntanya l'organitzen quatre clubs de la capital, El Centre Excursionista, El Club Muntanya, El Espeleo Club, i el Club Trepa al que pertanyo.
Sol haver un representant de cada club per a l'organització, i enguany pareix ser que entre viatges d’uns i saturació d’altres han decidit no fer-la.
Fa poc dies em comentava un amic aquest tema i no comprenia el perquè no s’havia parlat en altra gent o altres clubs per vore si volien fer-se càrrec, i jo tampoc ho entenc.
Crec que la Setmana de Cinema de muntanya, un esdeveniment que enguany haguera fet la seva majoria d’edat, la divuitena edició que es diu prompte, que sí, a tingut uns mals anys d’afluència de públic, deuria d’estar pel d’amunt de les persones i de les institucions o agrupacions.
I el mes trist és que la immensa majoria de la gent implicada en l’assumpte, entre els que també estic jo, se'ls ha enfotit el tema.
Som de Castelló, que ham de fer?

On van els nostres diners?

2008-11-02T12:52:00.000-08:00

A 2 de Novembre així estan les coses a l’aeroport anecdòtic de Vilanova-Benlloch.
I jo me'n alegro, perquè veig que almenys l'any que ve tampoc aterrarà cap avió per aquests llocs.
Que no vós mengen el tarro. Ës impossible que l’any que ve pugues aterrar res ací.
La línia d’alta tensió no sa desplaçat ni un mil•límetre encara. D’asfaltat hi ha per a una avioneta. La torre de control, mes ve és una caseta de control. La llum encara va en grups electrògens.

Avui estic content. Tindrem un altre any amb una malesa prop del poble, però sense sorolls molestes. Encara gaudirem d’un altre estiu tranquil.
I tal i com estan fent les coses...., ja veurem.

La bicicleta a València:

2008-11-02T11:32:00.000-08:00

El divendres 31 passat vaig estar a València, treballant al principi de la Gran Via Marques del Túria, i vaig tindre que anar fins al Carrer Albacete, uns 30 minuts caminant, bé, pues al passar per l’estació vaig vore això:

L’únic aparcament de bicicletes en uns 3 km d’anar pels carrers.
Igualet que a Munich, Oi?

El Perdiguero no va ser una festa

2008-10-05T13:00:00.000-07:00

Picant a l'enllaç podreu vore un xicotet vídeo que la fa temps, febrer del 2008, deuria d'haver fet.
Mai és tard si al final ho aconseguissis.

http://es.youtube.com/watch?v=KOmXSE_TjKM

Festa Per La LLengua 2008

2008-10-05T12:49:00.000-07:00

Un any mes, la Festa per la Llengua va aconseguir reunir a molta gent de la majoria dels col•legis i instituts de Castelló.
Com tots els anys es va llegir un manifest al costat de l'estàtua d’en Jaume I que enguany va estar molt marcat per l'últim despropòsit de la Conselleria d’educació de la Generalitat Valenciana, L'Educació de la Ciutadania en angles.
El 16 d'aquest mes ens tornarem a vore, però aquesta vegada al carrer Major, a la Casa dels Caragols, per a recolzar als nostres mestres en la seva lluita per una educació “normal” per als nostres fills.

El bicicle a la ciutat

2008-10-03T07:57:00.000-07:00

Pareix mentida que en una ciutat com Castelló, que la distancia mes llarga anirà pels 5 km exagerant, s'utilitza tan poc la bici, sobre tot pel clima tan suau que gaudim.
És clar que en infraestructures estem a anys llum d'altres països, però es nota la poca voluntat per part del personal que si que pot anar amb la bici d'utilitzar-la.
Castelló és una ciutat caòtica per a conduir, això ets dones conter quan agafes la bici per primera vegada, vas molt mes rapi't, te n’oblides dels embussos, i no tens problemes d’aparcaments, ni de multes.
Quan mes bicicletes hi hagi pel centre de la ciutat, menys por tindrà la gent en traure la seva.
A baix podeu vore una col•lecció de fotografies preses el fi de setmana del 20-21 de setembre a la “Oktoberfest” de Munich, una ciutat que ara ja estarà pressa pel mal temps fins que arribés l'estiu, una ciutat que només en té un centre reservat sense tràfic rodat paregut al de Castelló, una ciutat que a banda de tindre un metro que funcionés, és tan gran o més que Madrid en extensió, una ciutat que gaudeix d’un parc de 400 hectàrees, una ciutat que passes la major part del temps amb una capa de neu, i això no els atabalés per res.

D’anuncis va la cosa.

2008-10-02T14:31:00.000-07:00

Au vist l’últim anunci de la marca AUDI. Eixe que va un al costat de l’altre pel mateix carrer fent com cursetes?
Que bonic, no? Que xulo!, que parits!, waita, si mes no, fins, que pijos! diria jo.
Jo de veres que hi ha coses que no puc entendre. Tot és parlar d’aturar la contaminació, d’aturar el canvi climàtic, de ser respectuosos amb el mig ambient, etc, etc.
Se'ns demanen un fum de coses, però, com és possible que no es pugen prohibir aquest tipus d’anuncis?
Com és possible que el govern deixés emetre aquests anuncis?
Quedaria la mar de parit si foren els dos al mateix cotxe, i que cada vegada fos un xofer diferent, a vore quin era el que menys consum feia al mateix recorregut.
Pareix el mateix, però no ho és.
Senyors publicitaris, a vore si comencem a ser una mica més creatius i respectuosos, que tots no som tant parits com el del seu anunci.
Hi ha gent que de vegades veu més enllà i no se'ls enfot tot.

Via No a la Cantera IV+, Roca d'Ensanou

2008-09-27T01:50:00.000-07:00

En aquest preciós lloc volien fer una cantera. A alguns s’els enfot tot.
Punxeu a l'enllaç, i podreu vorer un vídeo de la primera via d’escalada que vàrem obrir la meva filla i jo.
http://es.youtube.com/watch?v=9M-A2AmELko

Soc mes fanfarró que la una.

2008-09-25T06:49:00.000-07:00

Això deu de pensar el nostre benefactor Carlinyo Fabrinyo, dels Fabrinyo de tota la vida.
Que em fiqueu una denuncia per construir sense llicencia? Pos ara m'enfado i no vós donaré el milió d’euros que “pensava” donar en compensació de les molèsties causades als dos ajuntaments.
Aquest tió deu de pensar que som ximples i inútils. Que els dos alcaldes estaven al corrent del milió d'euros, però com son uns idiotes mes xulos que ell, se'l a ficat al cap denunciar a Aerocas, i clar, no anem a pagar dues vegades, jo pensava donar-vos 2 milions, però d’aquesta manera no.
Ara resulta que el tió en té guardats dos milions d'euros a la butxaca i només ho sap ell.
La qüestió és dir-la mes grossa que l’altre. Hi ha que tindre una contestació per a tot, i quan més inverosimil , mes credibilitat pot tindre, perquè clar, no potser que el que estic dient siga mentida, és tant gros que és impossible.
Si el Sr. Carlinyo ens pensava donar un milió d'euros, a què estava esperant? A la inauguració? A que passes la crisi? A què li tocarà la loteria una altra volta perquè ara no en té diners?
Sr. Fabrinyo, vostè passarà a l’historia, i tant que passarà. El problema que tenim els que quedarem, será que la seva descendència ja està començant a superar-lo.
Que deu vós pillés confessats, que jo, soc ateu.

Pròximes inauguracions

2008-09-01T04:47:00.000-07:00

Estat de les obres a 30 d’agost del 2008.

Com podeu vorer a les fotos del futur anecdòtic aeroport de Vilanova d’Alcolea, s’aprecia al fons una línia negra que correspon a la pista d’aterratge, però, el resto deuria també d’ennegrir-se algun dia, i diràs que a la terminal de passatgers i equipatges li faltés encara una bona maneta de pintura per acabar-la.
Falten nomes quatre mesos per a la tant nomenada inauguració de l’anecdòtic aeroport de Vilanova.
Què vol dir això?
Que, com a mínim, l’aeroport s’inaugurarà de tres a quatre vegades.
En gener del 2009 assistirem a la primera farsa i inauguraran la pista, després, i no se sap quan, inauguraran la terminal, mes tard la torre de control, que avui nomes son quatre parets, i atot això afeixeu la retirada de la línia d’alta tensió, que en projecte deurien d’enterrar, potser que encara falten prou mesos a l'acabament real i posta en marxa de les instal•lacions.
I ara com tenen molta pressa, diuen que retiraran un kilòmetre la línia, en conter de soterrar-la, que és el que està projectat. En el que al final, i si no aconseguim aturar-los, la línia passarà per damunt del poble.
Un poble en el que la part normal de la gent està en contra de què no se soterrés la línia, i en eixa normalitat estan incloses gent de tots els pensaments i colors, i per l’altra banda estan els no normals, i casualitat, en eixa no normalitat només pertany gent d'un sols color polític. Endevinen.
Raons; Que ara ja està fet, que ens tenim que fastiguejar pel be de tots, que no és tant perillós com diuen, que sou uns exagerats, etc., etc.
Mentrestant, la futura connexió amb l’autopista del Mediterrani és, de moment, un ample camí de terra.
I jo penso: Tindran que editar fullets en el pròxim congrés de turisme que advertissin als milions de persones que vulgui'n agafar un avió que vinguin amb tot terreny? El que sí que és podrà dir és que serà turisme rural.

Aira Sax Quartet

2008-07-04T06:27:00.000-07:00

El dissabte 28 de juny vam estar a Vilafamés sopant. Al mateix temps vam aprofitar per veure l’actuació del grup Aira Sax Quartet, al qual pertanyé Alberto Martin, amic meu, i company d'eixides en BTT.
Al•lucinant, no puc dir altra cosa. El lloc increïble, la Plaça de la Sang, en quasi el mes alt del poble, amb una cinquantena de cadires, i una immensa graderia de pedra natural on recolzar-se baix les esteles i gaudir d'una nit i una música captivadora.
Què desaprofitat està Vilafamés!!
Al primer que se li ocorrerà ficar en eixa mateixa plaçeta una terrasseta d’estiu es folrarà. Es molt més bonic que Peníscola i no oferís quasi res al turista.
Això sí, volem viure del turisme, que no només es quedi a la costa, però per favor, que no ens molesten, que venim al poble a descansar.
Les dues opcions no tenen per què estar renyides, però tenim que ficar una mica de cada part.

Per vorer un xicotet vídeo punxeu ací http://es.youtube.com/watch?v=XdZ_kY_lQ2c

A tota canya van les obres.

2008-06-22T11:44:00.001-07:00

L’aeroport anecdòtic marxa a un ritme infernal.

Com es pot vore a la foto si en sis mesos han segut capaços de fer tot això, segur que l’inauguren el 31 de Gener del 2009 a bombo i platet. I si no, al temps, com se fiqui Fabra seriós se'l fan en un plis plas.

Mentrestant, al poble, guerres internes de les diverses famílies poderoses ens estan condemnant quatre anys mes sense poder gaudir de totes les infraestructures que ja gaudeixen els pobles del voltant.

Mos estem menjant la merda, i no li sabem traure partit.

Quan es vulguin donar conter, el tren ja haurà passat i no quedarà ningú a l’andana.

Salvem el cabàs.

2008-06-06T09:38:00.000-07:00

No hi ha res més ecològic que un cabàs.

Ens recordeu quan anàvem en les nostres mares al mercat central o al del dilluns, ens pesaven la fruita o la verdura en aquells plats de bronze i directament abocaven la compra al cabàs?

Ens feien falta les bosses a les nostres iaies i mares?

Ara no. Ara anem al súper, i al mercat del dilluns també, i tornem carregats en un mínim de tres o quatre bosses, i en casa tenim cabassades de bosses que acumulem com un tresor.

Ara hem canviat el cabàs per un carro amb rodes, ja només ens falta agafar el carro i omplir-ho de bosses de casa i anar a comprar on faige falta, i dir-li a la tendera, no gracies, no vull bosses.

No és tan complicat, i en d’amunt és mes pràctic, i mes descansat.

Quan vaig al mercat del dilluns em miren com si fos un bitxo rar quan els oferís les meves bosses per a què l'omplís-ne de verdura.

I es que, no estan acostumats.

Ja hi ha llocs on s’obliga als súpers a cobrar per les bosses. No cal que arribés la norma ací. En una miqueta de compromís es pot fer igual, fins deuríem de no comprar tot producte que vinga envasat en el plateret clàssic de poliestireno i plàstic d’envasar, perquè es pot comprar en la mateixa botiga fent una mica de cua i demanant no més el que vols.

Jo en tinc dos de cabassos, i un ja està un poc destrossat del us. M'estic plantejant comprar-me un altre per a ficar totes les bosses que vaig acumulant...

Això sí, hi hagués utilitats molt bones per a les bosses de plàstic:

L’agarres en la mà per dins, li donés la volta, li fas un nus, i tires la merda en la primera paperera que trobes.

El nostre cabàs és un clàssic, i encara que no és de cànem, espart, o vímet, que son els habituals, el nostre cabàs és de plàstic, i és molt ecològic al mateix temps. Està fet de les cintes de les caixes de ceràmica, que s’anaven guardant i quan hi havien prou es fabricava un cabàs.

Les tres R, reduir, reutilitzar, i reciclar.

Allò que feien els nostres avis, sense que ningú les tingueren que explicar.

Flama Olímpica

2008-05-26T10:06:00.001-07:00

Això és la flama olímpica?

Barranc de la Roca d’Ensanou.

2008-05-25T10:20:00.000-07:00

Baix vós fiqués l’accés a la Roca d’Ensanou eixint de Vilanova.

Teniu que tindre en conter, per als més impacients, que només hi ha la reunió en la via que apareix en el vídeo.

La vam pujar amb friends. Però tranquils, que prompte començaran a vores xapes noves i lluentes.

El vídeo, ací. http://es.youtube.com/watch?v=xjkxSiIxIfU

Vós presentem una proposta per a fer en família.

Es tracta de visitar un xicotet tram d’un barranc que sols estar sec habitualment, però que gracies a la seva morfologia en té prou al·licients per a què estigués entretingut per a grans i xiquets.

A banda es pot accedir en poc menys de 10 minuts a la Roca d’Ensanou, completant així una excursió d’allò mes muntanyenca.

A continuació fiquem alguns dels “problemes “ que us trobareu en la ruta.

Endevina, endevina'n

2008-05-23T09:06:00.000-07:00

Què és açò?, una figuera o un cirerer?

Iñaki a mort

2008-05-23T04:45:00.000-07:00

5 dies a mes de 7400 mts d’alçada son molts dies, i si a mes a mes el teu cos no respon, tens moltes paperetes.

Això sí, 15 alpinistes repartits en tots els camps intentant el seu rescat. Un fort aplaudiment per a tots, que pareix que alguna cosa està canviant en la muntanya.

“..si puedo organizarlo, y si todo va bien en el Dhaula y el Annapurna, (a donde iré la próxima primavera), entonces creo que en diciembre del año que viene (2.007) saldré en bicicleta hacia Katmandú, 12000 km en tres meses, después intentaré escalar el Kanchenjunga, que podría ser el que complete los 14, y tras bajar a Katmandú volveré a casa a pie, corriendo 50 km por día, durante los siguientes 6 meses y siguiendo el mismo recorrido que a la ida en bici ¡¡En navidades del 2008 en casa!!

La idea no es hacerme muy famoso sino empezar a devolver a los niños de Asia lo mucho que me han dado en forma de aprendizaje, llamando la atención sobre sus necesidades y recaudando dinero para repartirlo por allí, en un orfanato de Katmandú, en un hospital del norte de Pakistán y en una escuela de Dharamshala, donde los niños tibetanos están exiliados... los tres países donde yo me he movido...

…el proyecto se llamaría S.O.S HIMALAYA...

Medalla de Oro al Mérito Deportivo

El Gobierno Foral de Navarra ha aprobado la concesión de la Medalla de Oro al Mérito Deportivo tanto a Iñaki Ochoa de Olza como a Horia Colibasanu, Alexei Bolotov, Ueli Steck, Simon Anthamatten, Sergei Bogomolov, Don Bowie, Denis Urubko y al resto de sherpas y colaboradores del grupo de rescate.

El ejecutivo navarro ha valorado su admirable trayectoria, marcada por una ilimitada vocación por el alpinismo, y considera que con su fallecimiento “se pierde a una persona que supo vivir el ideal de la montaña y transmitir a lo largo de su vida los más nobles valores humanos.”

También se concede la medalla a todos los que han participado en el rescate, por las “impresionantes muestras de solidaridad y compañerismo que han demostrado arriesgando sus vidas intentando rescatar a Iñaki Ochoa de Olza, por lo que merecen figurar en la memoria colectiva de todos los navarros por su gran generosidad y la humanidad que demostraron al no dejar solo en sus últimos momentos al montañero.”

Croniques de l'Annapurna. Per Iñaki Ochoa de Olza

2008-05-07T10:18:00.000-07:00

Creo que una de las numerosas razones por las que practicamos la escalada en el Himalaya es simplemente para purgar de nuestros cuerpos los demonios de la civilización occidental. Me refiero, como algunos de ustedes intuyen, a la soledad no elegida, el hastío, la depresión, el consumismo, el clima político que nos rodea, la violencia, las diversas adicciones posibles y probables, además de los malignos centros comerciales. Todos estos demonios se han quedado directamente en casa, incapaces como son de desplazarse en el espacio hasta aquí. Mientras tanto, sus compañeros el colesterol, el sedentarismo, el aburrimiento y el sobrepeso, que quizás han viajado hasta aquí, están a punto de perecer con saña, sumidos los pobres en los inevitables encantos de la cara sur de esta montaña sin par. Pronto va a empezar un baile salvaje, que dejará nuestros cuerpos limpios y desnudos, privados de todo resto de fuerza, pero cargados hasta los topes de esa energía espiritual rica como pocas, que da cuerda a nuestras vidas sin cicatería alguna. Lo que ustedes pueden hacer por nosotros es enviar fuerza y buenos deseos, rezar si saben o quieren, y quizás dejar de lado por un rato el periódico o el ordenador y salir a dar una vuelta, correr o andar en bicicleta… más que nada, por sacudirse de encima por un rato a esos demonios de los que hablaba, tan poco amigables pero también tan débiles de carácter, los muy cobardes."

Iñaki Ochoa de Olza

No he pogut resistir incloure aquest escrit al meu blog. Crec que és un dels comentaris mes encertats que he llegit en els últims temps.

Esperó Oest, 40 m. IV

2008-04-13T12:43:00.000-07:00

Una mica avorrits de repetir les mateixes vies d'escalada esportiva, la meva xiqueta i jo ens varen dirigir a una paret teòricament verge amb la il·lusió d'obrir noves vies en una paret sense equipar, des de baix i col·locant u mateixa els segurs.

Per suposat tenia que ser un grau assequible al nostre nivell, i sí, la zona té moltes possibilitats d'obrir noves línies del mateix nivell, i superior.

Hi ha zones de quasi 50 metres d’alçària, i en general totes superen els 30 metres.

A més a mes, l’ascensió es completa amb una aproximació agradable i molt entretinguda si la fas per l'aresta de l'esquerra.

En fi, la meva xiqueta i jo tenim clar que repetirem.

L’aproximació per l’aresta molt entretinguda

El principi de la via.

Per arribar cal anar a La Madalena i una vegada agafes la carretera del Desert, només passem la zona de jocs infantils, en el primer entrador cal deixar el vehiculo, i agafar o bé un sender que hi ha abans d’arribar a la caseta per anar per l’aresta, o bé superar la caseta i continuar per un sender evident que puja cap a les parets.

Raül pelant una pinya al l'estil de Torreblanca

2008-04-07T10:57:00.000-07:00

Ja podeu vore una gran demostració de com es pela una pinya.
Aixó va ser abans de baixar a escalar a la Rambla. I es que un dia al Mas de Kiko done per a molt.

http://es.youtube.com/watch?v=XDuZFZZ3bUk

Escalant a la Rambla de la Viuda.

2008-04-07T08:37:00.001-07:00

Una bonica, accessible i espectacular zona.

Les instal·lacions, però, millorables, no per la quantitat ni la qualitat, si no per la col·locació i situació dels ancoratges.

Exposició Paisatges Humans

2008-04-07T07:36:00.000-07:00

Una petita mostra de l'Exposició Paisatges Humans de la pintora Ana Lillo.

PaisatgeS Humans

2008-04-03T05:21:00.000-07:00

Colors i estranyes formes per a retratar d’una manera diferent la figura humana.

Ana Lillo exposa de nou en Pictograma una evolució mes de la seva obra pictòrica.

No us ho podeu perdre.

Inauguració el disabte 5 d’abril

El Mollet es mor.

2008-03-25T11:39:00.000-07:00

El Mollet està morint-se i ningú fa res per aturar tanta destrucció.

Les arrels de la muntanya estan desfetes, i qualssevol dia s’enfonsarà i entrarà dins de l'immens clot que uns terroristes mediambientals han creat, i que uns altres bàrbars varen deixar fer.

Mentre, des del govern creen paratges protegits a on ja queda poc que salvar.

Si copieu l’enllac veureu que l'espai protegit és només una miqueta mes gran que el desert d’argila que han creat.

http://orto.cth.gva.es/website/eepp/viewer.htm?idioma=c&ctema=web_paraje_mollet

No podrem pujar al poble!!

2008-03-25T11:16:00.000-07:00

El diumenge de Pasqua a Vilanova el cel dibuixava ones, sense cap avió que maltractés el seu aspecte.

El 24 de març vaig llegir al Mediterraneo una noticia referent a la nova autovia que arribarà al meu poble. En concret feia referència a la quantitat d’automòbils que l’utilitzen a diari.

De 3000 a 5000 actualment. La noticia continuava dient que una vegada feta es preveia que l’utilitzaren de 20.000 a 25.000 automòbils??

Anem a veure. Què és? Que es crearan 20.000 llocs de treball de colp? Que en un any es farà un poble com Almassora? Que aterraran tots els dies 130 vols en eixe futur aeroport anecdòtic que inauguraran el 31 de Gener del 2009?

Hi ha una sèrie de paraules com “rigor”, “contrastar”, “objectivitat”, que se’ls enfot a una gran part dels mitjans de comunicació.

Fets consumats

2008-03-10T14:00:00.000-07:00

Extracte d’un article del Periòdic Mediterráneo del divendres 7 de març del 2008.

El futuro aeropuerto de Castellón Costa Azahar, que estará finalizado el 31 de enero del 2009, dispondrá de las mejores condiciones climatológicas de todo el Mediterráneo. Esta es la principal conclusión del memorando climatológico de la zona aeroportuaria elaborado por el laboratorio de Climatología de la UJI y dirigido por el catedrático en la materia José Quereda. Según el informe, encargado por la promotora Aerocas, la futura infraestructura reunirá las mejores cualidades necesarias tanto de visibilidad como de vientos, aspectos más importantes para una instalación de este tipo.

I jo em preguntés: Això no s'haguera tingut que saber fa uns quants anys? I si ara va i resulta que no és viable?, que no s'haguera pogut volar?
Ja estem en la política de fets consumats.
Primer el fem, després ja preguntarem si servis per alguna cosa.
Se'ls enfot que alguns estiguem en contra. L'estan fent per collons.

Com es menja açò?

2008-02-20T13:06:00.000-08:00

Article del dimarts 19 al Periòdic Mediterrani

El aeropuerto Costa Azahar estará "acabado" y listo para su funcionamiento el 31 de enero del 2009. Así lo anunció ayer el presidente de la promotora del proyecto, Aerocas, Carlos Fabra. Para conocer si en esa fecha será posible la llegada o partida de algún avión, el consejo de administración deberá esperar al próximo 10 de marzo, fecha que Fabra avanzó para saber cuando permitirá Avición Civil la puesta en marcha de la infraestructura.

Por el momento, en el órgano rector se está "satisfecho" con el ritmo de las obras, que han incorporado varias capas de zahorras a la pista central. Respecto a la terminal, se ha construido ya la planta baja, de la cual se ha modificado su altura, que ha pasado de dos metros y medio a cinco. A pesar de esta buena marcha de los trabajos, el consejo de administración aprobó ayer una prórroga para su finalización, con el fin de "adecuarla a la realidad", en la que, tal y como Fabra indicó, ha previsto todas las "modificaciones, paralizaciones judiciales y cambios".

El consejo abordó también el procedimiento para diversas obras que envuelven la infraestructura, como la de la línea de alta tensión, que finalmente no será soterrada, y se alejará más del aeropuerto con el fin de que no interfiera las comunicaciones. El abastecimiento de agua ha variado su procedencia desde Benlloch a Vilanova d´Alcolea y la carretera de llegada será ampliada. Todas estas infraestructuras, se llevarán a cabo fuera de la concesión, y descontarán "del 40% que teníamos que financiar al concesionario", dijo Fabra.

En la reunión hubo ayer caras nuevas, pues la Generalitat Valenciana ha renovado los nueve representantes que tiene en el consejo. Entre ellos, fueron nombrados ayer vicepresidentes del mismo Vicente Rambla y Gerardo Camps. El director de grandes proyectos del Consell, José Luis Villanueva, fue designado secretario; y Francisco Martínez, vicesecretario en la toma de posesión del nuevo consejo.

Ja em veig jo als obrers d’amunt l’andami apunt de tirar el formigó per a fer el sostre de la planta baixa, quan de sobte apareix un il·luminat i es queda mirant l’obra i pensa:

- “No serà massa baixeta per a un saló d'entrada a una terminal d’aeroport?”

- Eh!, Eh!, pareu. Hi ha que alçar l’estructura dos metres i mig mes, de moment. Si d’això demà ja veuré com queda i si fa falta l’alçarem un poquet mes.

Ara, també han decidit, suposem que en una reunió d’urgència que la línia d’alta tensió no la soterren, que la separaran un poc més i solucionat.

Sabeu per d’amunt de què poble passarà? A què no fa falta que os ho digués?
Estic segur que del mateix que agafaran l’aigua. S'han acabat les piscines a l'estiu.

El nostre “Aeroport anecdòtic” és surrealisme en estat pur.

Sobre tot apunteu la data, 31 de Gener del 2009, ni un dia mes, ni un dia menys.
A l’estiu van dir que al 2008 s’inaugurava.

És això La Lluna?

2008-02-11T11:14:00.000-08:00

En aquest crater, és d’on trauen la majoria dels somnis especulatius, bona part dels constructors de la nostra província.

Qui guardés al guardià?

2008-02-11T11:11:00.000-08:00

Automòbil oficial del ZACS, (Zona blava Castelló).

I jo em pregunto: Per a què volen aquesta gent un cotxe? Es passen tot el dia a peu vigilant que aparquem be els nostres automòbils, i ells, sons incapaços de fer-ho. Em pareix que el seu seria que anaren en transport públic, o amb el sistema de prestatgeria de bicicletes que l’ajuntament acaba d'instaurar.

Que menys que donar un bon exemple, no una mala conducta.

El Poder de tu voz

2008-02-08T08:38:00.000-08:00

http://www.dailymotion.com/video/x298sv_amnistia-internacional-el-poder-de_ads

El canvi climàtic, i els aparcaments a les nostres ciutats.

2008-02-08T08:23:00.000-08:00

Hi ha una cosa clara, la gent normal, amb la nostra conducta i costums, som uns dels màxims responsables del calfament del planeta.
Per què? Perquè som incapaços de no agafar el cotxe per a desplaçar-nos en recorreguts curts i rutinaris.
Es clar que els ajuntaments sons culpables de no oferir una xarxa de mitjos de transport que abastis-se tota la ciutat, i a ser possible respectuosos amb el mig ambient, però nosaltres no tenim perdó de deu quan agafen el cotxe a diari per a fer el mateix recorregut de casa a la feina i viceversa.

En un recorregut tipus de 15 a 25 minuts a peu, (un màxim de 3 km, que és la màxima distancia que hi ha a Castelló Ciutat, perquè vós feu una idea, des de l'Avinguda València, fins l'Hospital General) El que tingui garatge propi, i al mateix temps també a la feina, possiblement guanyés temps especialment en el recorregut llarg. Però el que no tingui cap de les dues opcions pot donar dues o tres voltes abans de trobar un aparcament, o directament anar-se cap a un aparcament de pago.
Per a una persona normal, sense cap incapacitació, i amb una mínima o sense cap forma física pensés que és una aberració i un menyspreu al nostre planeta agafar el cotxe en qualssevol de les opcions reflectides abans.

També es clar que debut a aquest sistema irracional que tenim de guanyar-nos la vida és prou normal que la nostra feina estigues a mes de 10 km del nostre habitatge, però si dins de les ciutats hi hagués llocs on aparcar a les afores i transports ben comunicats que ens portaren a la feina es podrien reduir de bon tros l'emissió de gasos contaminants.
Això per als que només van amb cotxe a la feina i no es moguem més.
Però, I els que després tenim que continuar donat voltes en ciutats insofribles i sense aparcaments?
Si la primera part estigué solucionada no hi hauria cap problema, però com de moment no és així, només ens falta que els dissenyadors urbanístics ens vagin foten llocs d’aparcament sense mes raó que la seva egolatria a l’hora de passar a l’eternitat i poder dir: Mirà això vaig dissenyar-lo jo, que et parés?

Per un altre costat, el dia que els fabricants fiquen a la venda vehicles grans per als que tenim que portar materials de gran formato, i que no contaminés, jo seré el primer en comprar-me un. Fins que això passes, continuaré queixant-me dels dissenyadors de ciutats, i dels ciutadans que volen anar amb cotxe de punta a punta de Castelló i a ser possible pel carrer Major.

Baix podeu veure una foto del que vós deia anteriorment.

Un carrer nou en la zona de la UJI que només caben tres cotxes, perquè a algun il·luminat ha col·locat un maseter enmig de la zona d’aparcament, i això que ja hi havia col·locat dues més a cada cantó, i ames a mes que podria haver-ho col·locat damunt l’acera ja que és prou ampla.

Em parés que a aquesta gent els diuen arquitectes... o enginyers... em parés, no ho sé.

Hi ha alguna cosa mes bonica que un ametller en flor?

2008-02-03T07:14:00.001-08:00

A 700 metres d’altura en el terme de la Serra d'Engalçerán

L'Aeroport anecdótic 2

2008-02-03T07:09:00.000-08:00

Ací teniu una altra foto de la saga de l'aeroport de la Vilanova.

Pareix que han fet algun moviment en trenta dies. Deu ser que han trobat diners en algun lloc.

I, parlant de diners?

Perquè no podem triar on van els nostres diners? M'explico. Igual que en la declaració d’hisenda pots marcar la casella de l’església o la de les “ongs”, es deurien de crear caselles per a les obres particulars de cada regió, o ciutat, província, etc. Sempre que no estiguin aprovades pel govern central. Ixes obres que son mes privades que públiques, però que al final de la festa les acabem pagant tots els contribuents. No deuria de costar molt, no?
Casella aeroport
Casella F1
Casella Mundo Ilsusion
Casella Pai Els Valsos
Casella..., pots no hi han obres projectades de visionaris en aquest petit país.

Semenfotisme Borrianer

2008-01-24T10:35:00.000-08:00

Borriana, París, Londres, i El Periódico Mediterráneo.
Està molt bé això de criticar el que està mal fet. Sobre tot si és escrit, però, per a quan un periòdic en la nostra llengua?

El Ayuntamiento edita folletos ´trilingües´ para los escolares

El PSOE denuncia que no cumplen las normas ortográficas sobre el valenciano.Piden al alcalde que exija su retirada a la concejala de Coalición Valenciana.

24/01/2008 GUILLEM RÍOS

: El escrito en el valenciano que propone CV.

El PSOE de Burriana denuncia una nueva publicación de folletos del Servei Municipal d´Esports en valenciano, para anunciar eventos deportivos entre los escolares, que no cumplen las normas ortográficas. El líder de la oposición, Ramon Monferrer, y la edila socialista María José Safont pidieron al alcalde que tome partido y exija a su concejala de Deportes, Mercedes Giménez, que milita en Coalición Valenciana, que cumpla con la ley.

En el caso de los últimos trípticos repartidos por los colegios con motivo de una maratón de aeróbic y la Cursa de Sant Blai, explicó la edila Safont, "los han escrito en trilingüe: en castellano, en el valenciano correcto normativo y en el valenciano que propone un partido que tenemos en este Ayuntamiento".

Por su parte, Monferrer declaró que "un consistorio como el de Burriana no puede dar respaldo a una iniciativa de este tipo. En todos estos trípticos aparece el escudo del Ayuntamiento. Si queremos dignificar los centros educativos lo que no podemos es desautorizar a los profesores y los centros en su tipo de enseñanza". Y apuntó: "Ya planteamos toda esta cuestión en el mes de agosto y el alcalde reaccionó de manera más o menos enérgica, pero pasa el tiempo y esto no se aclara, y al final esconden la cabeza debajo del ala, para que el problema se pudra". "Ya está bien", remarcó.

REPETICIÓN

En cuanto a Safont, señaló que "lamentamos volver a hablar de un tema que ya recordamos en el mes de octubre, y que llevábamos desde septiembre plateándole al señor alcalde en diversas reuniones e incluso en los plenarios, acerca del uso incorrecto de nuestra lengua en ámbitos municipales, y lo que es todavía más peligroso, en los ámbitos educativos".

"Yo, particularmente como profesora de valenciano en Burriana desde hace más de 25 años, pido que se cumplan los criterios normativos de la universidad, de la Acadèmia Valenciana de la Llengua y de toda la legislación vigente", explicó la edila. Al respecto matizó: "Y exigo seguir el artículo 6° del Estatut d´Autonomia, en su apartado octavo, cuando dice que la Acadèmia Valenciana es la institución normativa del valenciano, y continúa en el artículo 41 diciendo que es una institución de la Generalitat de carácter público que tiene por función determinar y elaborar la normativa lingüística del idioma".

Sant Antoni 2008

2008-01-24T10:31:00.000-08:00

Ací teniu un petit resum del que va ser la festa de Sant Antoni 2008 a Vilanova d’Alcolea.

Per supost en format gràfic. http://es.youtube.com/watch?v=gDw7T0BilGM

De la Matxá de Sant Antoni a Vilanova i altres noms costumistes.

2008-01-17T06:57:00.000-08:00

Si au tingut la sort, o no, de llegir el periòdic Mediterrani d’avui dijous 17, i per un casual vós au feixat en el artícul de Nacho García de la pàgina 4 de l'especial de les festes de sant Antoni als pobles de la província, que en concret parla de la Matxá a Vilanova d’Alcolea, és possible que estigueu una mica perduts per alló dels noms. Fem contes:

Comencem omplin el poble de “argelagas”.

Eixim del Planet, continuem per Joc la tella, calle de abajo, calle del Pou, Santa Lucía, Mayor, Calle de Arriba, Calle La Torre, Santa Bárbara, Calvari, Planet, Sabonería, Botera, Arnau de Vilanova, Mayor, Roca, Sant Antoni, Calle nou, Saboneria, Arnau de Vilanova, Mayor, Cuatro Esquinas, Sant Antoni, San Vicente, y acabem en el Planet una altra vegada.

Quin girigai, no?

Si fiques argelaga, no el pluralitzes castellanitza-ho, fica argelagues, o bé, aliagas en castellano.

Seguim. Ara va i resulta que visc a “La Calle de Abajo”, i Tica i Paco, en la de Arriba, Paco el carnisser en la Calle Mayor, i som pare en “Las cuatro Esquinas”. Jo flipo.

Anem a veure Nacho. Si escrius Saboneria i Calvari, a quin sant ens escrius arriba i abajo.

Tu que és el que veus a la tele? No vas veure com Josep Llis Carod Rovira deia que el seu nom no tenia traducció?

Pues els carrers dels nostres pobles tampoc han tingut mai traducció.

No soc el mes indicat per a fer correccions ortogràfiques, però al menys el meu traductor catalá-castellá, m'indiqui què és el que faig malament.

L'Aeroport anecdótic

2008-01-01T11:29:00.001-08:00

Ací teniu una foto de l'Octubre del 2007en la que s’aprecia la instal·lació de les grues per a començar a construir la torre de control de l’aeroport de Vilanova-Benloch.

En aquell moment, va eixir en premsa la noticia de la propera inauguració de l’aeroport en el 2008.

La foto de baix es l’actual estat de les obres a 30 de Desembre del 2008. Per suposat també va eixir en premsa, no fa molt de temps, una altra noticia explicant que no era molt factible que s'inaugurés al 2008 degut a la impossibilitat de què l’asfaltat estigues a temps perquè li feia falta mes temps per a assentar-se.

Anem a veure. Tinc clar que ningú de vosaltres pensés que vull que algun dia s’inaugurés l’obreta dels nassos, i està clar que la raó principal és que ens afecta, i a muntó. Però es que no soc jo l’únic que opina el mateix. Hi ha algú que altre, en mes seny que els nostres polítics, que també fa temps que ha vist la malesa que se està fent, no només amb l’aeroport, en tota la comunitat.

A baix teniu l’entrevista integra que li van fer al Sr Alfonso Vegara a raó del premi Jaume I d’urbanisme, paisatge, i sostenibilitat publicada al PAIS el 12 de desembre del 2007 que la podeu trobar en el pais.com

Mentre, els habitants d’un poblet de la Plana Alta continuarem aguantant les molèsties que produeixen les obres, i sobre tot l’angoixa per la pèrdua d’unes terres que amb total traïdoria ens varen furtar uns polítics sense escrúpols... continuarà.

ENTREVISTA: ALFONSO VEGARA Premio Jaime I de Urbanismo, Paisaje y Sostenibilidad

"El traslado del puerto a Sagunto daría oportunidades a
Valencia"
El arquitecto y presidente de la fundación Metrópoli acaba de ser distinguido por sus
enfoques novedosos sobre estrategia territorial y su defensa del valor estratégico de las
ciudades y de la política urbana
MIQUEL ALBEROLA 02/12/2007
Valencia
Alfonso Vegara (Jacarilla, Alicante, 1955) es arquitecto, economista y sociólogo, y bajo esa visión multidisciplinar ha realizado propuestas de hondo calado como el proyecto internacional Cities, la Ruta Azul o el triángulo Alicante-Elche-Santa Pola.
Pregunta. Una de sus últimas aportaciones es el Diamante Mediterráneo de Madrid-Barcelona-Valencia.
Respuesta. Es una investigación sobre la Diagonal Europea, el eje Lisboa-Madrid-Barcelona-Marsella-Milán,
realizada en colaboración con un grupo internacional muy interesante y está a punto de ser publicada. Y hemos detectado la zona crítica de la diagonal, su centro de gravedad, que es la parte entre Madrid, Barcelona y Valencia, y que genera el triángulo de mayor potencia de la economía española. Hemos llegado a la conclusión de que la nueva escala del territorio para ser competitivos a nivel global es mayor que la de las ciudades tradicionales. Es decir, Madrid es competitivo porque tiene los puertos de Valencia y Barcelona. O Madrid puede desarrollar ciertos programas empresariales porque tiene capacidad de diseño e innovación que hay en Barcelona. Madrid tiene como punto más próximo de la costa española a Valencia, por lo que su segunda residencia se desarrolla en la Comunidad Valenciana. Hay unas interacciones cada vez más potentes que se dan en la escala de las superciudades. Y Valencia puede dialogar con Madrid y Barcelona, rompiendo el diálogo prohibido de estas dos ciudades.
P. Si va a ser la zona de máximo crecimiento territorial y desarrollo urbanístico, ¿qué retos entraña?
R. La clave es que diseñar el futuro de Valencia como municipio sin analizar el área metropolitana tiene muchas limitaciones. La costa metropolitana de Valencia es un elemento muy amplio, desde Sagunto hasta Cullera. Ya se empieza a entender que la escala de reflexión no es la de los planes generales tradicionales sino la escala del
territorio más amplio. Es necesario articular una estrategia territorial para el conjunto de la Comunidad
Valenciana y verlo en función de los posicionamientos de Barcelona y Madrid para identificar un perfil inteligente para Valencia. Un perfil que le lleve a fortalecer adecuadamente las infraestructuras de colectividad global, como el aeropuerto, que ni en carga ni en pasajeros está en sintonía con el de la tercera ciudad española. O todos los retos de reestructuración portuaria para hacer un diálogo coherente entre Valencia y el mar. Lo más importante es posicionar a las ciudades para que sean innovadoras y la clave va a ser no competir por la atracción de industria y turismo únicamente, sino por la atracción de talento que contribuya de manera significativa a la evolución de los territorios.
P. Pasar del tangible al intangible.
R. Ahí está. Ahora la revolución es la del conocimiento y la del talento, y tenemos muchas cualidades como
territorio para ofrecer opciones muy interesantes. El Mediterráneo podría ser la California de Europa si somos ambiciosos, cuidamos nuestros paisajes y protegemos la identidad de nuestros núcleos.
P. Su proyecto Ruta Azul apostaba por trasladar el puerto a Sagunto,
R. Valencia está dando pasos importantes para reorganizar las actividades portuarias entre las dos dársenas. La de Valencia es mucho más urbana y no es lógico que toda la actividad logística se haga en el centro de la ciudad sino un poco más al norte, donde se produce además la confluencia del arco mediterráneo con el eje hacia
Zaragoza y ofrece más ventajas logísticas. Valencia tiene la ventaja de que al tener las dos dársenas cerca puede compaginar las actividades logísticas con las urbanas.
P. ¿Qué ventajas tendría para la ciudad llevar la actividad industrial portuaria a Sagunto?
"El traslado del puerto a Sagunto daría oportunidades a Valencia" http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/traslado/puerto...
2 de 2 28/12/2007 18:44
R. El puerto es una infraestructura muy importante para la competitividad del sistema productivo de la
Comunidad Valenciana. El tema es dónde desarrollar prioritariamente las actividades. Ruta Azul proponía ir
desplazando poco a poco las actividades hacia Sagunto y liberando espacios del puerto para actividades urbanas de valor añadido. Hay muchas ciudades en el mundo que ya han hecho esta transformación: Barcelona, Bilbao... Lo está haciendo Toronto... Valencia tiene la gran ventaja de tener dos dársenas a poca distancia. Nuestra propuesta era, llevando el aeropuerto también a Sagunto, hacer una plataforma intermodal con la conexión a Zaragoza y a alta velocidad hacia Barcelona que sería la más importante del Mediterráneo. Con muchísima diferencia.
P. ¿Qué ganaría la ciudad trasladando estas actividades?
R. Pues unas oportunidades de desarrollar actividades de altísimo valor añadido y de atracción de talento en los espacios portuarios, que son los más bellos de la ciudad y los de más potencial de futuro.
P. Toda ciudad necesita identificar un perfil de excelencia. ¿Cuál es el de Valencia?
R. Tiene un perfil mediterráneo formidable. Es una ciudad media a nivel global que está liderando un sistema de ciudades muy interesante, con una conectividad con Madrid fantástica. Algunos de sus componentes de
excelencia son el propio Mediterráneo, el clima, su conectividad con Madrid y Baleares, y sobre todo, poder
utilizar la gran infraestructura turística como factor de atracción de talento y economía creativa.
P. ¿Qué perfiles de excelencia tienen Alicante y Castellón?
R. A veces las grandes oportunidades del territorio se descubren mirando desde una perspectiva más amplia.
Alicante y La Vega Baja tienen una relación funcional muy fuerte con Murcia y Cartagena. El triángulo
Alicante-Murcia-Cartagena suma más de dos millones de habitantes. Es más grande que el área metropolitana de Valencia y sería la tercera ciudad española si hubiera una interacción y una interrelación sólida. Ahí Alicante podría jugar de una gran charnela de la Comunidad Valenciana con Murcia, que es la comunidad en la que más ha crecido el PIB en los últimos diez años. Es una de las zonas del Mediterráneo con mayor potencial y futuro, aunque sin la masa crítica que tienen Madrid y Barcelona.
P. ¿El modelo de su propuesta del triángulo Alicante-Elche-Santa Pola ha quedado superado por esa nueva realidad?
R. El eje fue la conclusión de mi tesis doctoral hace 20 años, un momento en que la principal medida que se
podía tomar en la provincia de Alicante era fortalecer ese espacio, al que se unía Santa Pola por darle componente territorial y valor ambiental. Esa idea se desarrolló en el plan general de Elche, pero todavía hay posibilidades de implantarlo, especialmente en la conexión del aeropuerto con Alicante, que es una zona desastrosa y además es la entrada de Europa en Alicante.
P. Nos hemos olvidado de Castellón.
R. Tiene un perfil como otras ciudades medias en el Mediterráneo. Además, tiene muy buena conectividad con las comarcas y está muy cerca de Valencia. Antes hablábamos del aeropuerto en Sagunto; pues la distancia entre Sagunto y Benicàssim es la misma que hay entre Alicante y Benidorm. El aeropuerto de Alicante es importantísimo porque es también el de Benidorm. Es decir que un aeropuerto al norte de Valencia podría ser un instrumento poderosísimo para el desarrollo del turismo de Castellón. Porque ese aeropuerto que está haciendo entre montañas es anecdótico.

Por una blogosfera libre: bloguea este post

2007-12-21T09:44:00.000-08:00

Sonia Blanco en su bitácora personal se une a la iniciativa Por una blogosfera libre: bloguea este post:

¿Eres de los que no quieres que te impongan cosas porque sí? ¿Crees que internet debe ser libertad? ¿Piensas que esa libertad se basa, por ejemplo, en que cuando dejas un comentario en una bitácora puedas hacerlo siendo tú mismo? Es decir, ¿independientemente de si estás registrado en tal o cuál sitio?
Pues entonces sigue leyendo: Desde hace unos días, los blogs alojados en Blogger (los que son ‘.blogspot.com’, vamos), perteneciente a Google, sólo permiten dejar comentarios identificados y con vínculo si estás registrado en el propio Blogger. Si no lo estás, sólo te permiten hacerlo con un ‘alias’ que no permite enlazar tu comentario a tu propia Bitácora, a menos que sea también de la plataforma de Google. La tercera opción es hacerlo como ‘anónimo’.

Antes, una opción permitía un enlace a otro sitio, a pesar de que no estuvieses registrado en su sistema. Ahora el que quiera comentar se encuentra con ésto. No es algo que puedan elegir los editores de los blogs.

Por esta razón, se ha decidido difundir este ‘post’ para que todo aquel que quiera sumarse a esta iniciativa, lo blogueé en su bitácora. Haz copy-paste y súbelo, dale difusión o bien modifícalo a tu gusto, o escribe tu propia versión, si te apetece que cualquiera pueda enlazar y opinar libremente en cualquier bitácora.

Desde aquí pedimos públicamente a Blogger que vuelva a permitir comentarios enlazados a otras páginas que no sean sólo las suyas.

También se ofrece la explicación de cómo exportar los contenidos de tu blog desde ‘blogspot’ a otras plataformas como, por ejemplo, Wordpress. Aunque hay otros muchos, como La Coctelera o Bitacoras […].

Algunos blogueros de referencia, como Enrique Dans, ya mudaron en su día desde Blogger a Wordpress. Aquí explica por qué lo hizo.

Para quien quiera hacerlo, en el menú de Wordpress hay una opción para ello.

Súmate a nuestra movilización. Contra la imposición y el monopolio.

Pásalo

Concert Extraodinari de Nadal

2007-12-20T08:55:00.000-08:00

Ens varen quedar abobats, ahir al auditori i Palau de Congressos de Castelló es va celebrar un concert de Nadal a carrec dels xiquets i no tan xiquets alumnes del Conservatori “Mestre Tàrrega”.

Sempre pensant en l’edat dels alumnes, no tenien res que envejar a un concert de música professional. I es que al públic el tenien comprat. Als pares, familiars i amics que varen gaudir de l’actuació, ens caie la baba.

Ahir es va fer historia a Castelló. Esperem que l'any que ve continues la festa.

Entrà del cor a l'escenari amb l'orquestra simfònica. Impressionant

2007-12-02T02:35:00.003-08:00

LA MANI VA SER UN ÈXIT

Quina passada de gent. Crec que ningú se l’esperava. La manifestació va ser un èxit, i per una vegada un col·lectiu que reunís moltes disciplines i moltes maneres d'entendre i de gaudir en bici es varen ficar d’acord per a protestar en contra d'unes lleis certament injustes que ens inclouen en un grup que no es correspon, que fa que ens miren com a delinqüents mediambientals, destrossa camins e incivils.

Quan en tots els estaments es vol promoure l'ús de la bicicleta com a mitja de transport respectuós amb en el medi ambient, no té lògica que al mateix temps prohibís-se'n el seu ús al camp.

El dissabte dia 1 tots els que vàrem eixir a fer una ruta per la muntanya, anant per eixos llocs prohibits, ens vàrem saludar i no cal dir que varen comentar el gran dia de la mani. La sensació va ser de triomf. A veure si som capaços d’aconseguir i portar endavant les nostres reivindicacions.

Que no sens enfotisque el problema!!!

2007-11-29T09:26:00.000-08:00

La merda de gos si que en fa pudor.

Quines fotos mes boniques, veritat? L’imagineu? Uns banquets, el sol calfant mentre llegeixes un llibre que t’agrada molt, una bona companyia...

Però no. No perquè resulta que el carreró de vianants, per a mes senyes situat darrere del Museu de Hermanos Bou , fa olor a merda i pixum de gos.

Pareix ser que abunden encara una sèrie d'individus “racionals”que pensen que la merda i el pixum del seu animal de companya “irracional” la podem deixar allà on vulguin, se'ls enfot. I es que, no saben que els éssers “irracionals” han desenvolupat un sistema propi que no els fa falta anar a un lloc exacte per haver de fer les seves deposicions, però, en canvi els éssers “racionals” vam ser incapaços d'aconseguir el sistema, i vàrem tindre que inventar uns aparells en els que fer eixies deposicions, i en damunt gastar uns paperets per a rentar-se, contaminant encara més, cosa que els “irracionals” han aconseguit no tindre cap necessitat de fer-ho.

Resumint, si tens un gos emportat la seva merda, perquè encara que ell no la vulgui, és teva.

2007-11-28T09:34:00.000-08:00

I es que a alguns se'ls enfot que la gent no pugen disposar d'un advocat gratuït com marquen les lleis

Colegio Abogados Castellon escribió:

Distinguido/a compañero/a:

En Junta de Gobierno celebrada el día veintidós de noviembre de dos mil siete, convocada por el Decano, con carácter urgente, en virtud de lo dispuesto en el artículo 75-2 del Estatuto del Ilustre Colegio de Abogados de Castellón, y con asistencia de la totalidad de los componentes de la Junta de Gobierno de dicho Colegio, se trató como único punto del Orden del día, el escrito de solicitud de baja conjunta e inmediata en el Turno de Oficio de detenidos y presos y en el de Violencia de Género, formulada por veintinueve Letrados, que venían desempeñando dichos servicios en el partido judicial de Vinarós.

A tenor del escrito presentado por dichos letrados y siendo la consecuencia inmediata de ello, la ausencia de prestación con las suficientes garantías del servicio de asistencia al detenido y violencia de género en dicho partido judicial, por falta de letrados que voluntariamente deseen prestarlo, la Junta de Gobierno, por unanimidad, acuerda:

1.- Admitir la baja solicitada con efectos 1-12-2.007, advirtiendo a los Letrados que tengan asignado hasta dicho día el servicio de asistencia al detenido o preso y violencia de género, la obligación de prestar el mismo.

2.- De conformidad con los artículos 22, siguientes y concordantes, de la ley 1/96, de 10 de Enero, de Asistencia Jurídica Gratuita, en relación con los artículos 45 y 46 del Estatuto General de la Abogacía Española (R.D. 658/2001, de 22 de junio), de los que se desprende la inexcusable obligatoriedad de la prestación del servicio de asistencia al detenido, y dada la insuficiencia de letrados que voluntariamente pretendan llevarlo a cabo, dicho servicio deberá ser prestado desde el día 1 de Diciembre de 2007, de forma ordenada y proporcional, con arreglo a estrictos criterios de antigüedad en este Colegio de Abogados, por todos y cada uno de los letrados con despacho abierto en el partido judicial de Vinarós que, conforme a Ley y demás disposiciones legales, estén en condición de prestarlo por cumplir los requisitos de formación y temporales exigidos, comunicado expresamente a todos ellos el orden establecido y la necesidad y obligatoriedad del servicio.

3.- Dicho acuerdo de inclusión para todos los profesionales citados, tendrá carácter provisional, en tanto se solventa la situación creada con la vuelta de voluntarios suficientes al servicio, o se acuerde una medida distinta.

Lo que certifico para comunicación a todos los Letrados del Ilustre Colegio de Abogados de Castellón.

Castellón, a veintidós de noviembre de 2.007.

Vº Bº EL DECANO EL SECRETARIO